25 de novembre de 2019
25.11.2019

Valentí Carulla, el científic que creava escoles

El Dr. Valentí Carulla va obrir entre 1913 i 1923 fins a 120 col·legis en municipis de Catalunya, entre els quals una trentena a les comarques gironines · El seu net, Joaquim Fuster, prestigiós psiquiatra als Estats Units, ha pronunciat el pregó de la Festa Major de Serinyà a l'edifici que el seu avi va posar en servei fa cent anys

25.11.2019 | 08:52
Valentí Carulla

El Dr. Valentí Carulla i Margenat, catedràtic de Medicina i de Farmàcia, Rector de la Universitat de Barcelona, va recórrer Catalunya a lloms d'ase, en col·laboració amb la Mancomunitat, per posar entre 1913 i 1923 la primera pedra a 120 escoles. El 8 de juny de 1919, dia de Pasqua Granada, va arribar a Serinyà per inaugurar les escoles del poble; avui, 24 de novembre de 2019, cent anys després d'aquella inauguració, el seu net Joaquim Fuster de Carulla, reconegut professor de psiquiatria a la Universitat de Califòrnia-UCLA, als Estats Units, i germà del prestigiós cardiòleg Valentí Fuster, pronunciarà en el mateix edifici, al migdia, el pregó de la Festa Major de Serinyà.

La crònica del Diario de Gerona de Avisos y Noticias del dimarts 10 de juny de 1919 ho expressava així: «La inauguració de l'edifici destinat a Casa del Poble i escoles ha tingut el caràcter d'un verdader aconteixement. Des del dia abans que en el poble tot eren preparatius de festa; els principals carrers apareixien endiumenjats, les campanes tritllaven i el so de la tenora marcava els airosos compassos de la sardana. El dia 8 fou tot ell consagrat a la festa solemnial. Les balconades de les cases aparegueren ornamentades amb penjarelles virolades (...). Després tot fou moviment en el poble per organitzar la comitiva que devia anar a rebre l'Excm. Sr. Rector de la Universitat de Barcelona i demés personalitats que de fora venien. A les onze arribà l'auto, i la seva arribada fou senyalada amb una xardorosa salva feta pel sometent, mentre baixava el Dr. Carulla, acompanyat de la seva esposa i de la seva gentil filla (...)».

L'acte d'inauguració de les escoles de Serinyà, el 8 de juny del 1919.

La gentil filla seria, una dècada després, la mare del Dr. Joaquim Fuster de Carulla. Aquest relat el va emocionar i el setembre va decidir acceptar la invitació de l'actual alcalde de Serinyà, Josep Antoni Ramon, i s'ha desplaçat expressament des de Los Angeles per fer el pregó de la Festa Major, des de la balconada de l'Ajuntament, avui 24 de novembre, cent anys després d'aquella memorable arribada per inaugurar l'edifici que compartien l'Ajumtament i les escoles. Una efemèride que Serinyà també ha volgut celebrar amb l'edició del llibret L'orgull de tot un poble. Cent anys de la construcció de l'Ajuntament de Serinyà, que ha estat escrit per M. Rosa Cortada, mestra i exdirectora de l'escola de Serinyà.

«AQUÍ COMENÇA TOT»

El Dr. Valentí Carulla i Margenat (1864-1923), catedràtic de Medicina i de Farmàcia, gran impulsor de l'hospital Clínic, Rector de la Universitat de Barcelona i Ministre d'Instrucció Pública in pectore d'Alfons XII, fou el promotor de la celebració del 150 aniversari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i també del nomenament de D. Santiago Ramón y Cajal com a Acadèmic d'Honor (1922). La Federació de Mestres de Catalunya va sol·licitar al govern que se li concedís un títol nobiliari. El Rei el va distingir l'any 1919 amb el títol hereditari de Marquès de Carulla amb el lema «Transit bene faciendo» («Va passar fent el bé»). La premsa de l'època ho va recollir així: «Era ja noble abans de ser marquès. Noble per la seva cultura, pel seu talent, pel seu amor a l'ensenyança, pel seu entusiasme a favor de l'edificació d'escoles en tot el districte universitari». El seu bust presideix el vestíbul de l'hospital Clínic de Barcelona des del 1924. Gran filantrop, convençut de la importància de l'ensenyament primari, en col·laboració amb la Mancomunitat, va recórrer Catalunya a lloms d'ase posant la primera pedra i fundant 120 escoles primàries (vint-i-vuit a la província de Girona) amb el lema: «Aquí comença tot».

En els Anales de Medicina y Cirugía (vol. 58, 1978) s'hi pot llegir: «Home empàtic, actiu, comunicatiu i incansable, visitava els pobles que s'havia de construir una escola i començava dient: 'Jo hi poso 400 o 1.000 pessetes i vostè, alcalde, quant hi posa? I vostès, regidors, què hi posen? I els principals propietaris?'. Simplificava i agilitzava els tràmits burocràtics que moltes vegades es feien difícils, concertava crèdits i buscava tots els recursos que estaven al seu abast per aconseguir la construcció d'escoles noves a Catalunya». Un exemple ben documentat: l'alcalde de Serinyà, senyor Joan Solana, es va traslladar a Barcelona el 20 de juliol de 1917 i es va entrevistar amb el Dr. Carulla i el president de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, senyor Francesc Moragas i Barret per resoldre definitivament el préstec amb la Caixa per a la construcció de les escoles del seu poble.
El traspàs del Dr. Carulla va ser molt sentit i va ser objecte de molts homenatges: «Su muerte representa una gran pérdida para la Patria, principalmente para la industriosa Cataluña, a cuyo engrandecimiento, en el orden pedagógico, dedicó enormes energías, incalculables sacrificios y prodigalidades tantas que llegaron a comprometer el porvenir económico de los suyos...» (El magisterio gerundense, 1 de novembre de 1923). Alexandre Galí (1886-1969), la personalitat més destacada del moviment de renovació pedagògica de la Catalunya de principis del segle XX, nomenat per Prat de la Riba Secretari del Consell d'Investigació Pedagògica de la Mancomunitat de Catalunya, va descriure al Dr. Carulla com «un home efusiu, complet, d'una humanitat radiant, que va emprendre l'apostolat de reconstrucció d'escoles arreu de Catalunya. Home bo i de vastes efusions paternals, es va enamorar de la fillada dels mestres i de la fillada encara més nombrosa dels escolars. Durant deu anys els va dedicar les seves preferències».

El Dr. Carulla va expressar sempre públicament en els seus discursos el seu respecte per la feina dels mestres i va enaltir la funció social que duien a terme: «El paper del Mestre és el primer de tots els socials. La seva missió és molt enlairada. Al fer educació procureu que sigui integral: moral, física i de la intel·ligència. El pare i la mare volen, primer de tot, que el fill sigui bo; després, que sigui robust i, per últim, que sigui savi. El seu lema va ser sempre -referint-se a l'escola-: «Aquí comença tot».

PROFESSOR A CALIFÒRNIA

El Dr. Joaquim Fuster Carulla, gran admirador de Cajal, és Emeritus Distinguished Professor of Psychiatry de la School of Medicine de la Universitat de Califòrnia-UCLA des de fa més de quatre dècades. No obstant, no ha volgut perdre mai el contacte amb Espanya. Per exemple, l'any 2006, en commemoració de l'entrega del Premi Nobel de Medicina a Santiago Ramon y Cajal, l'Ajuntament de Barcelona va oferir una conferència al Saló de Cent, a càrrec del Dr. Joaquim Fuster, amb el títol Cajal y la neurociencia, cien años después. Cajal fou catedràtic d'Histologia a la Universitat de Barcelona (1887-1892), on va formular la teoria de la neurona el 1888.

Fuster ha participat a l'Estat espanyol en altres actes sobre Cajal, i en altres iniciatives científiques, i el 2018, la càtedra «Inteligencia ejecutiva y educación» de la Universitat Antonio de Nebrija (Madrid), va tributar un homenatge al Dr. Fuster, autor de The Prefrontal Cortex, com a màxima autoritat científica mundial sobre el lòbul prefrontal, l'òrgan de la civilització i seu de la intel·ligència executiva, lligada a la presa de decisions complexes.
De fet, el 2008, la «Joaquín Fuster Chair of Cognitive Neuroscience», juntament amb els «Fuster Laboratories» van quedar establerts a la Universitat de Califòrnia-UCLA, on amb altres neurocientífics i enginyers estan elucidant els mecanismes bàsics de la funció neuronal per a la IA (Intel·ligència Artificial) i les funcions predictives i preadaptatives del còrtex prefrontal.

Cajal veia el cervell com «una selva impenetrable», i Fuster va penetrar-hi i va descobrir en el seu laboratori de Los Angeles les cèl·lules de la memòria de treball (working memory), que és base de l'aprenentatge. El filòsof i pedagog J. A. Marina afirma en un dels seus llibres: «Sobre la obra de Fuster puede (y debe) construirse una teoría del aprendizaje y de la educación. Es lo más importante que se ha hecho desde el punto de vista neurológico».
Joaquim Fuster, germà de l'eminent cardiòleg Valentí Fuster i d'una humanitat radiant com la del seu avi matern Valentí, ha emprès també l'apostolat de reconstrucció científica de les nostres escoles, posant una segona pedra, no material com la primera, sinó d'un alt contingut neurocientífic i que ha de ser el fonament del nou paradigma neurodidàctic per al segle XXI, el segle del cervell. Està decidit a afegir al lema del seu avi «Aquí comença tot», el seu propi lema: «Educar el cervell per obrir el nen al seu futur».

3. L'Ajuntament de Serinyà, fotografiat aquesta setmana; és el mateix edifici on el 1919 va començar a funcionar l'escola impulsada per Valentí Carulla

.

LES ESCOLES GIRONINES DEL DR. CARULLA

Fins a 28 escoles va fundar el Dr. Valentí Carulla a les comarques gironines entre 1913 i 1923, algunes en col·laboració amb la Mancomunitat de Catalunya. Segons el gràfic que reproduïm, publicat a la revista catalana Ibérica. El progreso de las ciencias y sus aplicaciones, els municips o nuclis gironins que van ser beneficiats per la iniciativa de Carulla van ser Serinyà, Anglès, Arbúcies, Cladells, Maçanet, Santa Coloma de Farners, Viladrau, Vilobí, Agullana, Torroella de Fluvià, les Planes, Vilallonga, Fragura (probablement Tregurà), Santa Pau, Llívia, Caldes, Cadaqués, Molló, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Campllong, Foixà, Llagostera, Palau-Sacosta, Sant Daniel, Sant Gregori, Ullastret i Vilablareix.

L'educació pública era en aquell moment un concepte que tot just s'obria forat en una societat amb molt analfabetisme i amb dificultats per anar a escola en l'àmbit rural. El llibre de M. Rosa Cortada posa de relleu que «a sobre d'haver d'ajudar en les feines del camp, molts alumnes venien sols i caminant dels diferents masos escampats pel municipi. El trajecte entre la casa familiar i l'escola podia ser de més de dues hores, entre anar i tornar. Sovint la distància no permetia poder anar a dinar a casa. Aleshores es portaven el dinar i menjaven a casa d'un familiar o d'un conegut del poble».

El mateix treball recull dades reunides per Joaquim Pla Cargol, segons les quals el 1870 hi havia a la província 365 escoles públiques: «Correspondía una escuela por 852 habitantes; no era una proporción muy halagüeña, pues León, por ejemplo, tenía entonces una escuela por cada 270 habitantes». Girona ocupava el lloc 30 de 49 en el rànquing de províncies amb major nombre d'escoles en proporció al nombre d'habitants.

La situació en general començaria a canviar a mitjans del segle XIX, quan la Llei d'Instrucció Pública, coneguda com Llei Moyano, fixava que tots els pobles de més de 500 habitants havien de tenir una escola pública elemental per a nens i una altra, «que podia ser incompleta», segons Cortada, per a nenes.

Els ajuntaments havien d'assumir les despeses de pagar els mestres i de manteniment dels locals que usaven les escoles, la qual cosa en època de problemes econòmics municipals es traduïa en uns equipaments educatius en molt males condicions. A Catalunya, la Mancomunitat, creada el 1914, es va marcar entre altres objectius el de dignificar les instal·lacions educatives, per a la qual cosa va comptar amb el suport d'iniciatives privades com la del Dr. Carulla. L'edifici que Serinyà va inaugurar el 1919 per a l'Ajuntament i les escoles de «niñas» i «niños», i que avui encara funciona com a Casa de la Vila, és un exemple dels fruits d'aquella col·laboració.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook