Resulta prou significatiu que una de les rutes temàtiques que proposen els responsables de l'anomenada Ruta del Ter, que ofereix recorreguts a peu o en bicicleta seguint el curs del riu, porti per títol «Ruta per les inundacions històriques»: «És un recorregut per les empremtes que les inundacions històriques han deixat al voltant del Ter al llarg dels segles. Permet conèixer la dinàmica natural d'un riu mediterrani en un territori fortament humanitzat», es pot llegir al web del projecte, promogut pel Consorci del Ter, integrat pels ajuntaments i els consells comarcals dels municipis i comarques pels quals circula el Ter des del seu naixement a Ulldeter fins a la seva desembocadura a la Gola del Ter. Aquesta «ruta per les inundacions històriques» passa per diferents indrets relacionats amb els aiguats que ha protagonitzat el riu: hi ha llocs amb plaques que recorden l'alçada a què va arribar l'aigua, d'altres que van quedar afectats per alguna d'aquestes inundacions (sobretot la del 1940, la més devastadora), d'altres que mostren elements construïts per protegir-se de l'envestida de l'aigua... Qui sap si d'aquí a uns anys entre aquests vestigis n'hi haurà de les destrosses que ha provocat en tot el curs del Ter la tempesta anomenada «Gloria», que ha tornat a posar de relleu la particular relació que mantenen les comarques gironines amb el seu riu principal: proporciona molts i molt diversos beneficis, però també causa, per sort molt de tant en tant, perjudicis més que considerables.

De fet, la borrasca «Gloria» ha provocat, per exemple, i és un efecte molt menor, que aquella Ruta del Ter hagi quedat temporalment desactivada. Com informen els seus responsables a través del web de la iniciativa, «degut al pas de la borrasca 'Gloria' per la conca del Ter, diversos camins i infraestructures s'han vist afectades. Per tant, us recomanem no transitar per la Ruta del Ter. El nivell dels rius, rieres i torrents, encara és elevat. En els propers dies, quan disminueixi el cabal, des del Consorci del Ter avaluarem l'estat en què es troba la llera».

En una descripció que va escriure del riu Ter, Josep Pla ja va fixar aquesta relació ambivalent entre el riu i el territori del qual forma part. Segons ell, es tracta d'un «riu típic del país, amb un cabal generalment irrisori, fet que és perfectament compatible, atès l'extremisme meteorològic de la terra, amb unes carregades d'aigua -per fortuna esporàdiques- desorbitades i fenomenals i amb una virulència i una força per a la inundació i la catàstrofe realment impressionant».

Aquesta «força per a la inundació i la catàstrofe realment impressionant» és el que posa en alerta, cada cop que les previsions meteorològiques apunten la possibilitat de precipitacions excepcionals, les persones que ja han viscut algun aiguat, o que en coneixen els efectes. A principis d'aquesta setmana, per exemple, M. Carme Ribas i Mora explicava que li era impossible no recordar amb detall com l'aigua desbordada havia entrat a la Granja Mora, que la seva família tenia al Barri Vell de Girona, arribant fins a l'alçada del taulell. De fet, en una paret d'aquest emblemàtic establiment ja desaparegut hi havia un marcador que indicava l'alçada a la qual havia arribat a l'aigua en diferents episodis d'inundacions a la ciutat.

La mateixa consciència dels catastròfics efectes que podria provocar un desbordament de grans dimensions del riu Ter és el que va portar desenes de persones a pujar a la muntanya de Montjuïc el 22 d'abril del 1983, quan Ràdio Girona va fer una lectura dramatitzada del conte Susqueda, que havia escrit Miquel Fañanàs, col·laborador de Diari de Girona, i en el qual relatava les dramàtiques conseqüències que tindria l'esfondrament de la presa de Susqueda a causa d'un terratrèmol, generant una onada gegantina que arrasaria tot el que trobés al seu pas en el tram de riu que va des del pantà fins al mar. Encara que pugui semblar mentida, aquest temor encara no s'ha esvaït del tot: el mes de desembre de 2016, després d'un terratrèmol de 3,6 graus Richter a la comarca de la Selva, el grup municipal PAU d'Anglès proposava que es fes un simulacre d'evacuació per saber com s'hauria d'actuar en cas d'un hipotètic esfondrament de la presa de Susqueda. «No se n'ha fet mai cap i, tot i que és molt difícil que passi, encara no sabem ni cap a on hauríem d'anar. Per lògica, a Santa Coloma de Farners, ja que es diu que, si rebentés, Girona quedaria coberta fins a la catedral», explicava en aquell moment el portaveu del PAU, Pere Espinet, que recordava a més les reticències que la construcció del pantà havia trobat en segons quins sectors a la dècada de 1960, precisament pel risc sismològic de la zona.

De moment, però, les inundacions causades pel riu Ter no han estat provocades per cap esfondrament de Susqueda, sinó per episodis de pluges especialment intensos. N'hi ha hagut desenes, d'aquests aiguats, al llarg de la història, si bé n'hi ha alguns d'especialment recordats per la seva especial virulència o pels danys especialment greus que van provocar: 1917, 1920, 1932, 1940, 1962, 1977, 1982... són alguns dels anys que han quedat marcats en la memòria de les persones que van viure els efectes d'aquelles inundacions.

Per si no n'hi hagués prou amb els riscos que suposa el desbordament del riu Ter, a la ciutat de Girona conflueixen alguns del seus afluents, la qual cosa la converteix en una de les ciutats catalanes «amb un risc d'inundació més elevat, amb una classificació de 'risc molt alt' en el Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT, 2010)», segons recollia Anna Ribas Palom en el treball Girona i les inundacions (2015). Segons ella, «les inundacions són el principal risc natural de Girona, el que més danys materials i humans ha causat històricament a la ciutat. Durant els 822 anys que ens separen de la primera inundació documentada (any 1193) s'han arribat a comptar prop de 150 episodis d'inundació. Aquesta xifra representa una mitjana d'una inundació cada cinc anys i mig, si bé bona part les trobem concentrades en els segles XIX, XVIII i XX, per aquest ordre».

En aquest darrer segle, segons el treball d'Anna Ribas, «quatre episodis mereixen ser destacats. El primer, el del 7 d'octubre de 1919, moment en què l'Onyar i el Ter (...) inunda les hortes properes al Güell i el barri de Pedret i arrenca 80 arbres de la Devesa. Els tallers i fàbriques del carrer Figuerola, l'edifici de Correus i els baixos de moltes cases resulten greument afectades. El conegut com a Aiguat de Sant Lluc dels dies 18, 19 i 20 d'octubre de 1940, uns dels més presents a la memòria popular dels habitants de la conca del Ter, va ocasionar entre 6 i 15 morts a Girona. L'espai més afectat fou el situat entre el Ter i el Güell, d'on va caldre evacuar bon nombre de veïns. Dotze anys més tard, els dies 11 i 12 d'octubre de 1962, un nou episodi afecta greument la ciutat com a conseqüència del desbordament dels rius Ter, Onyar, Güell i la riera Maçana. La crescuda del Ter obliga a evacuar les persones que vivien a les barraques de río, al marge esquerre del Ter, al barri de la Barca. No hi hagué cap víctima però sí molts damnificats i unes elevades pèrdues materials i econòmiques. El darrer gran episodi que ha conegut la ciutat tingué lloc els dies 11 i 12 d'octubre de 1970, quan el desbordament de l'Onyar, el Güell, el Galligants i la riera Maçana (el Ter no va desbordar ja que per aquell moment ja havia entrat en funcionament l'embassament de Susqueda) inunda més de tres quartes parts del nucli urbà. Sortosament no va haver-hi cap mort però sí molts damnificats i unes pèrdues econòmiques superiors als 500 milions de pessetes».

D'aquests aiguats, el que més va afectar la conca del Ter en el seu conjunt va ser el del 1940, que va tenir un efecte catastròfic en nombrosos municipis gironins. En un reportatge publicat en aquest suplement Dominical quan se'n complien 75 anys, s'hi resumia que «una desena de persones mortes, rius desbordats, camps anegats, carrers i establiments comercials inundats, talls en carreteres i vies ferroviàries, desenes de fàbriques i cases destrossades, milers d'obrers sense feina... Són alguns dels efectes que van provocar els anomenats aiguats de Sant Lluc, que el 18 d'octubre del 1940 (...) van arrasar àmplies zones de les comarques gironines. Les inundacions van ser conseqüència de les intenses pluges que van caure sobre el territori els dies previs a la sortida de mare dels rius: es van arribar a comptabilitzar vuit-cents litres per metre quadrat en un sol dia -una quantitat absolutament excepcional-, i en alguns indrets es van acumular fins a 2.000 litres d'aigua durant tot aquell període de pluges de tres o quatre dies».

El diari El Pirineo de Girona del 19 d'octubre de 1940 aportava una altra dada que evidenciava la magnitud del fenomen que es va viure aquells dies: «La altura máxima que llegaron a alcanzar las aguas del Ter al pasar por nuestra ciudad era de más de siete metros sobre el nivel ordinario, abarcando una anchura de tres kilómetros».