A La Sotana parlen clar i català. Sense embuts ni pèls a la llengua. Després de ser acomiadats de mitjans com la Cadena SER o Betevé i passar uns quants cops per Ona de Sants, els responsables d'aquest programa radiofònic que tracta l'actualitat blaugrana de la forma més irreverent han seguit endavant gràcies als mecenes que els donen suport a través de la plataforma Patreon. S'han guanyat els oients des de la màxima sinceritat i transparència, allunyant-se dels «tòpics habituals en la informació esportiva» i ocupant un nínxol sense gairebé competència. El tema estrella és el Barça i la producció és a la Casa de Gràcia, però al darrere del tinglado hi ha els gironins Andreu Juanola, Manel Vidal i Enric Gusó, «el tècnic de so i ment pensant de tota l'estructura», juntament amb Magí Garcia i Joel Díaz. Un apunt. «En Manel és de Salt. Si dic que és de Girona, em mata», assenyala Andreu Juanola.
La Sotana s'ha fet un lloc en un espai tan complicat com és el Barça des de l'humor: «Les polèmiques dolentes com no renovar a la SER pel rap [crític] dedicat al director de Mundo Deportivo o que ens fessin fora de Betevé de manera fulminant [pels seus comentaris sobre el pilot de raids Isidre Esteve i el president del Barça, Josep M. Bartomeu] ens van donar a conèixer, però fer humor del Barça ha estat clau perquè tothom sempre l'ha tractat seriosament». «La premsa esportiva és alpiste pur i la gent està avorrida. Als nostres programes sempre som fidels a nosaltres mateixos», explica Magí García. «Si alguna cosa no fem és actualitat, rigor ni professionalitat», afegeix Andreu Juanola.
La seva aventura en el món radiofònic va començar l'estiu de 2014, coincidint amb el Mundial de futbol del Brasil. «Al principi érem l'Enric, en Manel, en Sergi Pujol, l'Ignasi Fuster i jo. Els cinc som de Girona i vam fer un podcast analitzant el lateral suplent de Rússia, els grups de la mort, els possibles creuaments, màxim golejador... perquè ens avorríem. Era una merda absoluta, que vam haver de repetir mil cops. Per sort, tots els programes estan eliminats», confessa Juanola. Aquell passatemps d'amics poc a poc va tenir cara i ulls: «Vam conèixer en Joel per Twitter i el vam convidar a participar. A partir de llavors, va canviar la dinàmica. És una persona que fa gràcia sense voler, és ràpid i intel·ligent. Va afegir-s'hi i ens va portar el seu amic Magí. Com que ells dos fan humor les 24 hores del dia, vam decidir girar el programa. L'Ignasi i en Sergi se'n van anar i jo em vaig fer presentador perquè no sabia fer una altra cosa». La Sotana va passar a produir-se a Ona de Sants, i tot i que els escoltaven «quatre senyores grans amb tres gats a casa», fer-ho en directe i sense cap edició posterior va permetre'ls fer «ràdio de veritat», apunta Garcia.
Ràpidament van arribar al miler d'oients, comptant amb convidats com els periodistes Ricard Torquemada i Ramon Besa o David Torras, actual cap de comunicació del Girona FC. Compartir els programes via Twitter va ser essencial per fer-se virals, sobretot amb l'1x1, «que va atraure molts seguidors». Remenant l'hemeroteca encara es pot trobar l'1x1 del derbi gironí de la temporada 2014-15, quan el Girona va guanyar per la mínima el Llagostera (1-0). Per part del conjunt blanc-i-vermell, entre d'altres, Becerra era el «tronista»; Lejeune, «laurent blanc»; Carles Mas, «missió impossible»; Juncà, «esperança»; Àlex Granell, «quarterback»; i Pere Pons, un «cabronàs» perquè «és molt bo i més jove que nosaltres». Per la part blaugrana, Aimar ja era un «mite»; Samu, «pescaíto frito»; Pitu, «superclasse»; i Perea, «tant li fot».
«La Sotana és un programa d'esports, és a dir de futbol, és a dir del Barça, és a dir de Messi», però escombrant cap a casa, el Girona hi ha tret el cap més d'un cop. Granell, Jonathan Soriano o Eloi Amagat han estat alguns dels protagonistes. «Delfí Geli també podria venir», aprofiten per fer la invitació. «Som culés 100%, però jo també soc del Girona», assegura Andreu Juanola, mentre Magí Garcia ho recrimina dient que és «postureig, nosaltres som cruyffistes, laportistes i guardiolistes». «No ho és. Soc del Girona i quan hi vivia sempre l'anava a veure a Segona. Fins i tot havia anat a l'estadi quan no hi havia liniers. Fèiem la presentació dels equips a Montilivi i després el primer equip jugava contra el Vilamalla, per exemple. Allò era fatal. Les grades eren de ciment i plenes d'herbetes», assenyala Juanola, a qui li fa «molta il·lusió que el Girona estigui al futbol professional i tingui tanta afició».
Eusebio o una gallina
Juanola recorda des de la nostàlgia com va viure la desfeta del Girona contra el Lugo en la temporada 2015-2016: «En Granell plorava com un nen. Va ser de les pitjors experiències que he viscut en un estadi de futbol. Va ser tan cruel. El silenci que es va fer a Montilivi va ser impactant perquè des de megafonia ja ens havien dit que no envaíssim el camp, donant per fet l'ascens a Primera». I encara no entén com «van permetre el descens» la temporada passada: «Va ser sorprenent perquè no es van prendre decisions. El grup que hi ha al darrere creu molt en el guardiolisme i el joc de posició, però una cosa és posar Guardiola i l'altra, Eusebio. Si haguessin posat una gallina, s'hagués baixat igual. Eusebio és una persona trista i el jugador necessita reaccionar». Tot i que Juanola està «ressentit» perquè va jugar al Girona i «no van veure les meves qualitats», no guarda rancor als de Montilivi. Segons Garcia, «ara mateix Eusebio fa pinta d'estar a l'Índia banyant-se al Ganges i l'aigua es deu confondre amb les seves llàgrimes. El descens ha estat un cop dur perquè era més lògic que baixés l'Espanyol, encara que és una sort seguir comptant amb Stuani. És dels millors davanters de la Lliga de Primera i Segona. Cap dubte que aquest any el Girona... no sé què farà. És sorprenent que vagi tan malament a Segona».
Tornant al Barça, tant Juanola com la resta de membres de l'equip prefereixen que «el Barça ho guanyi tot i La Sotana perdi tots els diners del Patreon». Dir el primer que els passa pel cap, sense pensar-ho gaire, els ha portat als jutjats amb un acte de conciliació amb el president blaugrana, Josep Maria Bartomeu. És el pas previ a una querella. «Els límits de l'humor són els límits legals. A partir d'aquí pots dir el que vulguis, però és veritat que em fa molta por anar a la presó i no em fa cap vergonya dir-ho. Tampoc vull que m'arruïnin per un acudit. Estem aprenent a fer humor d'una manera no denunciable perquè ràpidament poden treure les teves paraules de context per atacar-te, tot i haver-les dit en un ambient distès», confessa Magí Garcia. «Si a algú hem de molestar nosaltres, és a la gent de dalt i el més divertit és que ens fan cas donant-nos bola», diu Andreu Juanola. Magí Garcia afegeix que «tenim la consciència tranquil·la perquè ens posem amb supermilionaris i superpoderosos, per tant tenim carta blanca». «No hem canviat l'opinió de ningú, però hem aglutinat molta gent que pensava com nosaltres. El Barça sempre ha volgut controlar l'opinió pública. No esperem fer les paus com s'ha fet amb AuronPlay perquè sabem que cada dilluns estarem opinant en contra seva». A La Sotana podran sortir-se del guió, però els seus principis els tenen ben clars.
L'«estrelleta» que entrenava amb Granell i que el Girona no va voler
Andreu Juanola (Girona, 1989) va jugar a les categories inferiors del Girona fins que el club blanc-i-vermell va convidar-lo a marxar, coincidint amb l'acord de filiació amb la històrica escola de futbol gironina Penya Bons Aires. «Era una estrelleta i no van veure les meves qualitats. Em pentinava, cosa que encara puc fer», fa broma. Formant-se al Girona des de prebenjamí a infantil, Juanola havia coincidit amb Àlex Granell en algun entrenament quan el seu equip s'enfrontava al de l'actual capità del primer equip durant els partits que disputaven els divendres. D'aquí va sorgir la bona relació de La Sotana amb Granell, que ha participat al programa més d'un cop.
A més, Juanola va tenir de delegat Josep Maria Lluís, Jota, que ha estat l'encarregat de material del Girona en totes les categories fins a convertir-se en una figura insigne al vestidor del primer equip. El presentador radiofònic gironí també va estudiar amb Narcís Chicho Pèlach des de segon de batxillerat fins a la Universitat, on tots dos van estudiar el grau de Comptabilitat i Finances. «Compartíem els apunts que ens deixaven els altres», comenta sobre el que va ser el segon entrenador del Girona FC fins a la destitució de Juan Carlos Unzué.
