09 de febrer de 2020
09.02.2020

Kirk Douglas: Un mite de Hollywood al cap de Creus

Lúltim gran actor de l'època daurada del cinem va rodar a Cadaqués la pel·lícula «La luz del fin del mundo» l'estiu de 1970 i va aprofitar per conèixer Dalí i anar de festa a la Costa Brava

09.02.2020 | 09:39
Kirk Douglas: Un mite de Hollywood al cap de Creus

L'estiu del 1970, Kirk Douglas va menjar llagosta a casa de Salvador Dalí a Port-lligat, i truita de farina amb botifarra negra a l'hotel Llafranc; es va fotografiar amb Joan Manuel Serrat i el Gitano de la Costa a Chez Tomás, i va demostrar la seva habilitat com a nedador a la badia de Cadaqués; va demanar a la musa daliniana Amanda Lear si li podia proporcionar porros i va ballar en locals nocturns de la Costa Brava... I a més va rodar una pel·lícula. Kirk Douglas, l'últim gran actor de l'edat daurada del cinema, autèntica llegenda del Hollywood clàssic, va morir dijous als 103 anys; aquest 2020 se'n compleixen cinquanta de la seva estada a les comarques gironines per filmar-hi La luz del fin del mundo, inspirada en un relat de Jules Verne.

Kirk Douglas va arribar a l'aeroport de Barcelona el 21 d'agost del 1970, acompanyat pel seu fill Peter, i de seguida es va traslladar a Cadaqués, on tot l'equip de filmació tenia la base d'operacions. Estrenada el 1971, La luz del fin del mundo es va rodar al cap de Creus durant diverses setmanes d'aquell final d'estiu del 1970, dirigida per Kevin Billington i amb Yul Brynner i Samantha Eggart completant els papers més destacats del repartiment, en el qual també hi havia l'actor espanyol Fernando Rey, entre d'altres.

Quan va arribar a Girona, la carrera de Kirk Douglas ja havia viscut els seus moments més brillants (de mitjans dels anys 40 a mitjans dels 60, amb títols tan emblemàtics com Espàrtac, Camins de glòria, Cautivos del mal, El gran carnaval, El ídolo de barro o Van Gogh, la passió de viure), i de fet es trobava en els inicis d'una decadència que s'accentuaria a finals dels 70. El que no havia perdut encara era la seva enorme popularitat, la qual cosa va provocar que la seva presència a les comarques gironines fos una autèntic esdeveniment. Com també ho va ser la d'un altre actor molt popular llavors, Yul Brynner, que va ser rebut per una gran quantitat de persones a l'aeroport de Girona, on va aterrar amb un avió privat el 23 d'agost.

La luz del fin del mundo era una pel·lícula d'aventures amb un pressupost d'uns 300 milions de pessetes, coproducció espanyola, americana i suïssa, distribució a càrrec de Metro Goldwyn Mayer i bones expectatives per la presència d'aquells il·lustres intèrprets i el reclam de l'obra de Jules Verne. Però no va acabar de funcionar a la taquilla. La seva sinopsi n'explica que «al cap d'Hornos, el 1865, uns pirates a les ordres de Konge (Yul Brynner) assalten un far situat en una illa rocosa i maten tots els homes, excepte Will Denton (Kirk Douglas), que aconsegueix escapar. El pla dels pirates consisteix a apagar la llum del far perquè els vaixells s'estavellin contra els esculls i poder apoderar-se després del botí. Denton intenta impedir-ho. Arabella (Samantha Eggar), l'única supervivent d'un naufragi provocat pels pirates, està també disposada a col·laborar per acabar amb ells».

Per al rodatge es va construir al cap de Creus un far que, tot i ser provisional, es mantindria dempeus molts anys. Obra d'un paleta de Cadaqués, Pere Clavaguera (segons es pot llegir al web Cadaqués tal com sona), aquell far no va ser enderrocat fins el 1998, tot i que hi va haver veus que reclamaven la seva conservació. Al lloc on s'havia aixecat, l'Ajuntament de Cadaqués hi va col·locar una placa commemorativa. L'equip de producció del film també va transformar un antic vaixell de vela del 1914, el Jylland, que havia navegat pel Bàltic i Terranova i havia estat reconvertit en una embarcació recreativa de luxe, en el vaixell dels pirates que s'apoderen del far. A finals de setembre del 1970, quan el rodatge havia acabat, el Jylland va patir un incendi accidental que no va provocar ferides a cap persona, però sí importants destrosses.

El rodatge va generar força expectació a les comarques gironines, i la premsa de l'època en va poder informar perquè va estar convidada a conviure tot un dia amb l'equip a l'indret on s'estava rodant. És per això que també se'n conserva una filmació del NO-DO, el noticiari espanyol de l'època, en la qual es pot veure Kirk Douglas comentant alguna escena amb altres actors i també en el moment d'interpretar-la. Enric Sabater, que en aquell moment ja actuava de secretari de Salvador Dalí però que encara mantenia relacions amb la premsa, va ser una de les persones que van poder accedir al rodatge, i en va publicar una àmplia crònica el 9 de setembre a Los Sitios. N'explicava, per exemple, que «el productor executiu Alfredo Matas està content, la presa de seqüències fins al moment supera tots els pronòstics previstos, significant un estalvi en dòlars considerable, degut no només al clima favorable, sinó al seu director i als actors Kirk Douglas i Yul Brynner , dos professionals nats, meticulosos, responsables i coneixedors de la seva tasca. Incansables, dues grans vedettes que aprofiten els intervals per examinar els llocs on es desenvoluparan les següents escenes, estudiant punt per punt el més insignificant detall, comentant amb el director els aspectes de la seva actuació».


A més d'informar sobre el rodatge, també parlava de l'estada dels seus protagonistes: «La vida privada d'aquests artistes es desenvolupa normalment entre Cadaqués i Port-Lligat. Kirk Douglas va abandonar l'hotel per establir la seva residència en una casa particular amb el seu fill Peter; en les seves estones lliures aprofita per banyar-se, demostrant els seus dots de bon nedador, travessant la badia de Cadaqués en els seus dos sentits. Yul Brynner resideix en una de les millors torres d'estiueig de Port-Lligat; ha portat amb ell dos dels seus cotxes favorits, el Porsche blanc i el Mercedes blau-plom; va arribar deu dies abans de la seva intervenció en el rodatge per reposar i visitar en repetides ocasions al seu bon amic Salvador Dalí, amb qui ha departit moltes estones en franca companyonia. En diverses reunions de caràcter privat hem coincidit amb ell, constatant que, com Mr. Douglas, és persona simpàtica, amable i jovial».

A Cadaqués tal com sona, en canvi, ofereixen una altra imatge de Brynner. Després d'explicar que molta gent del poble va treballar en la pel·lícula, no com a actors sinó en altres feines, afegeixen que «fins i tot es va muntar un menjador de campanya que compartien treballadors i actors, excepte en Yul Brynner, que feia vida a part en una roulotte monumental i que aviat es va donar a conèixer per ses seues excentricitats durant el rodatge». En canvi, se sap que Kirk Douglas va tenir una relació més oberta amb els veïns de Cadaqués, i que amb alguns fins i tot va arribar a passar alguna estona jugant a cartes.

També hi ha proves de les converses que va mantenir en públic Kirk Douglas amb Salvador Dalí, que va ser una de les altres persones que van visitar el rodatge. Però la relació entre tots dos va ser més intensa, perquè l'actor també va visitar en alguna ocasió la casa de l'artista a Portlligat. En una entrevista que va concedir fa uns anys a La Vanguardia, Douglas explicava sobre Dalí que «de seguida que em va veure es va acostar a parlar-me. Després em va convidar a sopar a casa seva en moltes ocasions. Estava una mica boig, però era un home meravellós». Sobre les converses que mantenien, l'intèrpret va assegurar llavors que «només parlàvem de dones».

Més enllà de Cadaqués, Kirk Douglas va estar en altres localitats gironines, com ara Llafranc, on va anar a l'hotel Llafranc i a Chez Tomás on es va fotografiar amb el cantautor Joan Manuel Serrat i amb el Gitano de la Costa, un personatge local molt popular. Sobre la visita de Douglas a Llafranc, Lluís Molinas explica en el llibre Glamour, arte y gastronomía en la Costa Brava que l'actor va acceptar una invitació per anar a sopar a l'hotel Llafranc, on Adelita Bisbe, que va ser l'encarregada de preparar el sopar, li va servir truita de farina amb trossos de botifarra negra acompanyada de pebrots vermells i verds a la brasa, peus de porc amb llenties i de postres un pastís de merenga amb ametlles. Molinas afegeix que «una de les coses que més va agradar a Kirk Douglas fou la truita de farina amb botifarra negra, fins el punt que va dir que la recomanaria a un conegut restaurant de Nova York».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook