Fins a la segona meitat del segle XX no es va tenir accés a la fotografia en color. Fins aquell moment, totes les imatges eren en blanc i negre, a excepció d'aquelles que es colorejaven amb tints. La memòria dels nostres avis i besavis es conservava en diferents tonalitats de gris, ben diferent de la vida diària. En els darrers anys, ha començat a guanyar força un corrent: el de les imatges històriques acolorides digitalment, que permet reviure el passat a tot color.

L'artista visual Manel Bayo (Salt, 1966) va començar fa uns mesos un projecte que ha donat color a desenes de fotografies històriques de la seva vila. Explica que tot va començar com un divertiment, però que ha acabat essent un «exercici de memòria històrica». Amb voluntat de ser fidel a la realitat, busca documentació i parla amb gent gran de Salt per aconseguir reproduccions a color creïbles i realistes.

Bayo comenta que fa anys ja acoloria imatges, en aquest cas «amb anilines i còpies físiques», però que ara ho fa tot amb Photoshop. «Últimament hi ha una passió per reinterpretar i rejovenir fotografies històriques, i hi ha algun software que permet fer-ho automàticament, però els resultats no són ni bons ni creïbles». Per a completar l'acolorit d'una fotografia s'hi està almenys dues hores.

L'artista va detectar que diversos arxius públics permetien l'accés al seu fons fotogràfic i descarregar les imatges amb bona resolució, fet que permetia treballar amb elles digitalment. «I vaig començar a buscar com eren els llocs per on passejo cada dia i la gent que hi havia». Part del resultat l'ha compartit a les xarxes socials, on molts habitants de Salt l'han rebut amb entusiasme.

Tota una demostració d'amor a la feina dels fotògrafs que durant molts anys només van poder explicar les seves històries en blanc i negre.

Manel Bayo, docent a l'Escola Municipal d'Art de Girona, és un artista amb una llarga trajectòria al llarg de la qual ha rebut diferents reconeixements (premi VAD del Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals l'any 2006 i primer premi de la VII Biennal d'Art de Girona el 2013). Precisament ara es compleix una dècada de l'estrena al Festival de Gijón de Raza Remix, un projecte en el qual Bayo ja treballava sobre material antic. Es tractava d'una pel·lícula feta sobre una altra pel·lícula, en aquest cas Raza, el clàssic signat per José Luís Sáez de Heredia a partir d'un guió escrit per Francisco Franco camuflat rere el pseudònim de Jaime de Andrade. Raza remix era un collage que «trepitja» l'original mitjançant un seguit d'afegits al·lucinants que donen al conjunt l'aparença d'un paisatge surrealista.

Una de les seves darreres exposicions va ser Rull, on fixava la mirada en el territori de la memòria en general i de la infantesa en particular. «L'exposició reflecteix de forma poètica una visió crítica i sensible de diferents aspectes de la societat actual per crear un paisatge emocional que transita pel món de la infància i del passat, i per algunes imatges estrictament contemporànies», escrivia Lluís Freixas amb motiu de la inauguració.

Un fenòmen global

Que acolorir fotos antigues s'ha convertit en un fenomen global ho demostra Colorized History, un projecte online que compta amb més de mig milió de subscriptors a tot el món. Les imatges abasten èpoques, contingut i tonalitats ben variades: des d'escenes militars tenebroses fins a retrats de personatges històrics com Picasso, Charlie Chaplin, Rosa Parks o Sugar Ray Robinson.

La tecnologia i l'accessibilitat de programari com Photoshop han permès que acolorir fotografies esdevingui no només un hobby artístic, sinó que alguns artistes, com Mads Madsen i Marina Amaral, s'hi puguin dedicar de manera professional. Amaral, per exemple, va començar a experimentar amb l'acoloriment d'imatges l'any 2015, amb una sèrie de fotografies en blanc i negre de la Segona Guerra Mundial que va trobar a Internet. Va restaurar més de 200 fotos històriques, moltes de les quals mai no havien estat vistes en color. «No m'havia imaginat ni pensat que aquesta seria la meva professió i que jo construiria tota una carrera», afirma en una entrevista a Atlas Obscura.

Tot i que hi ha puristes que afirmen que acolorir fotos suposa una reconstrucció irreal de la història, no hi ha dubte que aquestes imatges tenen un efecte potent. A escala de grisos, una fotografia històrica es pot sentir atrapada sota la vitrina d'un museu. Quan s'hi afegeix color, tot canvia. El color no fa que aquestes imatges siguin atractives o més agradables, però ens mostra els esdeveniments històrics com a fets de la vida real de persones reals, no pas com a esdeveniments que es troben dins un llibre de text d'història.