Joan Vehí (1929-2020) carregava sempre, amb les eines de fuster especialitzat en ebenisteria, una càmera fotogràfica amb la qual, sense que gairebé ningú no ho sabés, anava deixant constància gràfica de la història de Cadaqués, el seu poble. I dels seus habitants, és clar, entre els quals el més il·lustre, Salvador Dalí, per a qui Vehí va treballar més de 35 anys com a fuster (li feia els bastidors per a les pintures, i mobiliari divers, entre d'altres encàrrecs). D'aquesta manera, el fuster-fotògraf va passar a formar part de l'entorn més proper de l'artista, i com que sempre carregava la seva càmera al costat de les eines, el va poder retratar en la seva vida quotidiana, lluny dels focus que tant agradaven al pintor.

El llegat que deixa Joan Vehí i Serinyana, que moria el passat 4 de maig, és gairebé inabastable: l'any 2014 va crear, amb el suport de l'Ajuntament de Cadaqués i de la Diputació de Girona, una fundació que garantís la continuïtat del seu fons, format per més de 100.000 fotografies, unes 600 plaques de vidre i unes 600 càmeres. Unes imatges que documenten la història i l'evolució de Cadaqués durant més de setanta anys, i que mostren sobretot escenes de la vida quotidiana a la localitat i de les activitats diàries dels seus veïns, inicialment sobretot pescadors, pagesos i artesans, i amb el pas del temps cada cop més dedicats al turisme. Hi ha escenes de nevades inesperades, funerals, jocs infantils, activitats agrícoles i pesqueres, postals típiques dels carrers empedrats, els primers contrastos socials provocats pel turisme, festes majors, actes religiosos... I imatges de Dalí, és clar, en la intimitat de la seva casa de Portlligat, amb Gala i els seus col·laboradors més estrets, treballant, passejant, descansant, navegant... També n'hi ha de les festes que Dalí acostumava a muntar a Portlligat, on apareixia el personatge que l'artista havia creat per a la seva presència pública, i que en aquelles altres imatges no hi era.

Joan Vehí va començar a fer fotografies gairebé per casualitat. Ell mateix havia explicat moltes vegades que quan tenia setze anys, un dia que estava veremant en una finca de Cadaqués, «hi havia un senyor italià que amb la seva càmera Kodak Retina anava fent fotografies, retratant-ho tot i tothom. I no parava de fer fotos... Però quan va anar a treure el carret, va resultar que no n'hi havia. Es va enfadar tant que em va dir 'mira, Vehí, jo ja no vull saber res més de màquines de retratar, queda-te-la i fes-ne el que vulguis». Començava d'aquesta manera la relació de Joan Vehí amb una activitat, la fotografia, que s'acabaria convertint per a ell en molt més: «És com un vici, com aquell que li falta el tabac. Jo havia de sortir de casa amb la màquina per anar allà on fos, i sempre hi havia un moment per fer una fotografia». És per això que «sempre portava les eines de fuster i la màquina de retratar».

Va ser la feina de fuster (que havia començat a practicar a Cadaqués mateix, on el 1951 obriria la seva pròpia fusteria) la que el va portar primer a conèixer Salvador Dalí, després a treballar per a ell, i finalment a formar part del seu cercle més proper: «El primer que em va dir és que volia que li fes uns bastidors molt resistents perquè les teles poguessin quedar ben tensades; vam fer una prova, i li va agradar». Naixia un vincle professional i personal que s'allargaria trenta-cinc anys i durant el qual Vehí va passar a ser un estret col·laborador del pintor: li preparava els bastidors i embalatges per a obres, i intervenia en projectes diversos. Per exemple, explicava que «vam crear una estructura de ferro a la qual es fixava el bastidor del quadre, i amb un motor, que va ser difícil de trobar en aquell temps, fèiem pujar, baixar i aturar-se la pintura en la qual Dalí estava treballant. D'aquesta manera ell podia pintar teles de grans dimensions sense haver-se de moure de la cadira, només fent anar amunt i avall la peça, gràcies a un interruptor».

Joan Vehí també va ser l'executor de la instal·lació artística que rep els visitants a la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, un xiprer a l'interior d'una barca: «Era un llagut que s'havia usat per anar a pescar la sardina i l'anxova, i que estava per allà. Dalí em va demanar de posar-la amb el xiprer al mig, sense que es notés gaire el tall a la barca, i ho vam fer». A més, va crear per a l'artista una àmplia col·lecció de mobiliari, des de calaixeres de fusta a peces tan emblemàtiques com la cadira de balca de sis potes que apareix a la portada d'aquest suplement Dominical, o la creu de fusta que va servir de model per al Crist hipercúbic (1954) i amb la qual Francesc Català-Roca va retratar l'artista. «Dalí era molt senzill, com la seva vida aquí -recordava Vehí-. Només que de tant en tant muntava alguna festa sonada, convidava la gent, feien sardanes i algun espectacle, sortia a revistes americanes... Però entre nosaltres era molt senzill, no parlava malament ni deia bestieses». En la mateixa línia, l'any 2010, en ocasió de la publicació del llibre Joan Vehí i el seu escenari. Cadaqués, amb més de 600 fotografies, declarava a Diari de Girona que «vaig estar 35 anys treballant per Dalí, era una persona més, només es transformava quan hi havia periodistes o televisió. Els anys que vaig estar allà, era molt normal».

El 2010, quan es va publicar aquell volum monumental, feia només una desena d'anys que s'havia començat a divulgar la ingent obra fotogràfica de Joan Vehí. En realitat va ser un reportatge publicat al Diari de Girona el que va provocar que a principis del 2001 es despertés l'interès per l'obra del fuster-fotògraf. «Després que Diari de Girona mostrés algunes d'aquestes fotografies en un reportatge, Vehí ha rebut nombroses trucades de mitjans de comunicació tant locals com estatals que s'han interessat per la seva àmplia col·lecció», escrivia Carme Vilà en un reportatge en aquest suplement Dominical el gener de 2001.

Poc a poc es va anar coneguent més l'obra de Vehí, i el 2004, en ocasió de l'Any Dalí que commemorava el centenari del naixement de l'artista, el Museu de Cadaqués va organitzar l'exposició Dalí íntim. El treball, les festes i les relacions humanes vist per Joan Vehí, que presentava un recull d'imatges que mostraven precisament l'artista, Gala i els seus col·laboradors més propers en la seva vida quotidiana. Sobre aquell treball, Pere Maset, estret col·laborador de Joan Vehí llavors director del Museu de Cadaqués, apuntava que la seva obra «ens descobreix el Dalí més autèntic, el que per als qui el coneixien i el van tractar el defineixen com el verdader Dalí o el Dalí íntim».