El CaixaForum Girona reobre demà dilluns les portes després del confinament pel coronavirus amb l'exposició Apollo 11. L'arribada de l'home a la Lluna, que a més de rememorar aquella emblemàtica missió espacial recorda les primeres observacions del satèl·lit per part de Galileu, repassa l'evolució de l'exploració de l'espai, i analitza el present d'aquesta disciplina. Rèpliques del telescopi que va usar Galileu al segle XVII, de vestits d'astronautes i fins i tot dels mòduls de comandament (Columbia) i lunar (Eagle) de l'Apollo 11 es poden veure en una mostra que també inclou documents, muntatges audiovisuals, projeccions i materials diversos, com ara menjar usat en viatges espacials o revistes i publicacions commemoratives.

L'exposició Apollo 11. L'arribada de l'home a la Lluna va ser inaugurada l'any passat al CosmoCaixa de Barcelona coincidint amb el cinquantè aniversari d'aquell 20 de juliol del 1969 en què l'astronauta Neil Armstrong es convertia en la primera persona que trepitjava la Lluna. «És un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat», diuen que va dir Armstrong després d'haver culminat una missió en la qual l'havien acompanyat Buzz Aldrin (que també va baixar a la Lluna) i Michael Collins, que es va quedar al mòdul de comandament, la nau amb la qual tots tres tornarien amb èxit a la Terra.

Després de Barcelona, la mostra s'ha pogut veure a Sevilla i Saragossa i ara arriba a Girona, a l'edifici de la Fontana d'Or, de manera «pràcticament idèntica» segons el seu comissari, el divulgador científic Rafael Clemente. L'exposició s'hi podrà visitar fins el 20 de de setembre i serveix per reobrir el CaixaForum després del confinament, amb les mesures necessàries per complir les normes de seguretat a què obliga la crisi sanitària.

Entre les nombroses peces que formen la mostra, Rafael Clemente destaca com a «extraordinària» una «taula de vídeo amb una gran pantalla en la qual es pot veure la Lluna amb altíssima definició; i a través de la pantalla tàctil es pot fer zoom per veure qualsevol racó de la Lluna». Aquest projecte, concebut expressament per a l'exposició, «s'ha fet a Espanya a base d'unir sense que s'apreciï centenars de fotografies en alta resolució captades per sondes espacials de la NASA. És una peça que podria estar en qualsevol museu de la ciència del món».

També hi ha a la mostra dues rèpliques a mida natural tant del mòdul de comandament com del mòdul lunar de la missió Apollo 11. «Et pots posar pràcticament en les botes dels astronautes i imaginar-te'ls arribant a la Lluna», apunta Rafael Clemente, que afegeix que aquestes dues maquetes «repliquen de manera exacta els panells de comandament i els llocs que ocupaven els astronautes. Te n'adones del poc espai que tenien, de la complexitat del material amb el qual havien de treballar... És una de les reproduccions més reals que he vist mai».

No s'acaben aquí, les rèpliques de material que es poden veure al CaixaForum Girona. També n'hi ha dels vestits que portaven els astronautes de l'Apollo 11, i d'un vestit espacial precursor, encara que no es va arribar a utilitzar mai per a la finalitat per a la qual havia estat creada: l'escafandre per a viatges aeronàutics a gran alçada dissenyada per l'enginyer espanyol Emilio Herrera: «Era un enginyer aeronàutic interessat sobretot en globus aerostàtics que volia construir un globus que pugés a grans altures, per a la qual cosa necessitava un pilot i un equipament necessari per al pilot. I a la dècada de 1930 va desenvolupar un vestit que permetria sobreviure a grans altures, en la mateixa època que enginyers nord-americans feien un projecte similar però per a viatges en avió». Rafael Clemente continua explicant que «un cop dissenyada l'escafandre, Emilio Herrera va planificar la primera ascensió en globus per provar-la, però va triar una mala data, el mes de juliol del 1936. Va haver d'anul·lar la seva prova per culpa de la Guerra civil i en canvi els americans van seguir endavant amb el projecte». La història que explica Rafael Clemente té un «corol·lari molt trist», segons explica: «L'interior de l'escafandre estava fet amb neoprè, per combatre el canvi de pressió que s'experimentava en aquests vols. Durant la guerra, el prototip va ser emmagatzemat prop de Madrid, fins que uns milicians el van trobar i li van treure el revestiment de neoprè per fer-se uns ponxos amb els quals protegir-se de la pluja insistent que queia».

Encara hi ha una altra rèplica d'un objecte amb molta història, a l'exposició: la del telescopi amb què Galileu va descobrir que a la superfície de la Lluna hi havia cràters, i muntanyes i esquerdes, i va començar a qüestionar la teoria generalment acceptada llavors de la perfecció dels cossos celestes: «Galileu era professor a la universitat de Pàdua, on s'ensenyava la teoria aristotèlica segons la qual totes les impureses eren concentrades a la terra, però que el cel, i les estrelles, i els planetes eren purs, sense imperfeccions. La sorpresa que devia tenir Galileu quan amb el seu telescopi, d'uns pocs augments, menys que uns prismàtics actuals, va veure que la Lluna té cràters, i muntanyes, i forats, i esquerdes... Això contradeia la teoria científica de la universitat i la doctrina de l'església! I després va veure Júpiter, i els satèl·lits que giraven al seu voltant, la qual cosa volia dir que no tot girava al voltant de la Terra. I va continuar fent altres descobriments que suposaven una revolució semblant a la que es produiria avui si algú ens demostrés que la Terra és plana».

No va ser tan revolucionari com això, però Rafael Clemente considera que «el projecte Apollo va tenir conseqüències extraordinàries que es reflecteixen fins i tot en la vida actual», entre les quals cita «el desenvolupament d'un ordinador que cabés dins de la nau, quan fins llavors els ordinadors ocupaven habitacions senceres». Aquest ordinador, que segons el comissari de la mostra «dirigia pràcticament totes les funcions de la nau, el control de vol, l'aterratge, el radar...», tenia en canvi menys memòria i menys funcions que qualsevol telèfon mòbil actual: «Era més lent, tenia molt poca memòria, i no disposava de disc dur, ni de pantalla, ni de rata... Era una mena de calculadora amb lea qual els astronautes es comunicaven a través d'un teclat molt rudimentari, però que estava dissenyada per fer càlculs matemàtics molt complets, que era precisament el que es necessita per per a la navegació interestel·lar». Clemente planteja, en aquest punt, una pregunta inquietant: «Tenia menys potència que el teu mòbil, però tu confiaries la teva vida al teu mòbil, segur que no es penjaria mai en una setmana de funcionament continu? Ells es van haver de refiar de dos ordinadors com aquests» per a un trajecte que és reproduït a l'exposició en un vídeo «extraordinàriament ben fet» que recrea el vol complet, des del llançament fins a l'allunatge i la tornada a la Terra.