El testament del comte de Besalú Bernat Tallaferro, en el qual designa hereu el seu fill Guifré, és el primer document en el qual apareix citada la parròquia de Sant Pere de Figueres. Està datat el 13 d'octubre de l'any 1020 i se'n conserven còpies a l'arxiu de la Corona d'Aragó. En aquest document, el comte llega al monestir de Sant Pere de Besalú el mas de Tapioles, un alou que es trobava dins de la «parrochia sancti Petri de Figarias», segons la transcripció literal que en fa Anna Maria Puig i Griessenberger al llibre Sant Pere de Figueres, pedres mil·lenàries (2017). Segons ella, és probable que l'església ja existís abans d'aquesta primera cita; el nucli urbà de Figueres està documentat des del 962, també com a Figarias, i «els feligresos de la vila bé devien tenir un lloc on acudir al culte». Una altra cosa és que, per motius diversos, no figuri en cap document que s'hagi conservat. En qualsevol cas, dimarts que ve es complexen mil anys d'aquella primera constància escrita de l'existència del temple, i aquesta efemèride va portar els responsables parroquials, en col·laboració amb l'Ajuntament i nombroses entitats i institucions figuerenques a preparar un ampli programa d'activitats per commemorar-la. La pandèmia del coronavirus va aturar la celebració durant els mesos del confinament, i ha condicionat alguns dels actes programats, però aquests han continuat i continuaran els propers dies: dilluns i dimarts, per exemple, es farà al temple un espectacle de llum i misteri, amb espelmes.

Situada al centre de la ciutat, a tocar del Teatre-Museu Dalí, l'església parroquial de Sant Pere de Figueres és un dels edificis més notables de la ciutat. Com es pot llegir al web creat expressament per al mil·lenari (www.santperefigueres2020.cat), que recull la història del temple, les activitats programades i testimonis de figuerencs sobre el seu vincle amb la parròquia, «probablement es va construir sobre una primitiva església paleocristiana. Del temple romànic inicial (segles X-XI) en queden restes dels murs de la cara nord amb una espitllera a l'esquerra de la nau, al peu del campanar. Al voltant del temple s'hi bastí el nucli medieval de Figueres».

Al segle XIV es va aixecar un temple gòtic sobre l'antic edifici romànic, una construcció que «arribava fins a l'actual creuer i era d'una sola nau amb voltes de creueria i contraforts, sense creuer ni girola. (...) El 1578 es va reconstruir la façana, d'estil neoclàssic, on hi destaca un gran ull de bou que dóna llum a tota la nau». Al mateix web del mil·lenari s'hi explica que el temple «posteriorment ha sofert nombroses ampliacions i modificacions». Entre aquestes s'hi destaca que el 1678 es començà la Capella dels Dolors, al costat nord, que al segle XVII l'antiga capçalera gòtica és substituïda per un creuer i un absis poligonal i que l'any 1895 es va construir la cúpula segons un projecte de l'arquitecte Josep Azemar i Pont.

L'església de Sant Pere també s'ha vist afectada pels conflictes bèl·lics d'aquests segles d'història, en especial la Guerra del Francès i la Guerra civil: la primera no afecta l'estructura de l'edifici, però «fou totalment espoliada de joies, retaules, pintures i tapissos». En canvi, durant la Guerra Civil sí que «pateix importants destruccions (incendis i enderrocs), i l'any 1941, el rector mossèn Pere Xutglà inicia la reconstrucció del temple, encarregant a Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria Sagarra el projecte de restauració, que es va fer seguint l'estil gòtic de l'antiga nau, aconseguint així un conjunt unificat, sobri i monumental».

La repassada per la història de la construcció acaba explicant que «del temple gòtic original es conserva la nau amb les voltes de creueria i els contraforts. Al seu interior podem trobar peces destacades dels escultors Frederic Marés i Charles Collet, així com pintures de Francesc Labarta i Ramón Reig. (...) Recentment s'ha enriquit amb obres d'artistes empordanesos com Ramon Pujolboira i Lluís Roura».

Entre els nombrosos i molt variats esdeveniments històrics que han tingut l'església de Sant Pere de Figueres com a testimoni i protagonista, n'hi ha dos d'especialment significatius, i que els mateixos responsables de la parròquia destaquen. Un, força conegut per la popularitat del personatge, és que «el pintor surrealista Salvador Dalí va rebre en aquesta església el baptisme, la primera comunió i s'hi va celebrar el seu funeral». El segon fet històric és més llunyà en el temps i no és tan conegut, encara que el seu protagonista sí que ho és, i molt: el primer rei borbó, Felip V. «El 3 de novembre de 1701, l'església va ser l'escenari del casament de Felip V amb la seva primera esposa, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia». Un casament que, com relatava Joan Ferrerós i Serra a Sant Pere de Figueres, pedres mil·lenàries, va aixecar molta expectació a la ciutat, poc agraïda pel monarca: «La vila va viure uns dies de gran agitació: es va preparar la casa on s'allotjaria el rei, els cònsols (regidors) van anar a esperar el monarca al Manol i els veïns van rebre el rei a l'actual carrer Nou (amb acompanyament de gralles, gegants i dracs). El rei, però, ni tan sols es va parar per ningú, i encara menys va baixar del carruatge».

Mossèn Miquel Àngel Ferrés, rector de la parròquia, qualificava divendres de «molt positiva» la commemoració del mil·lenari del temple: «Ha estat una ocasió per redescobrir primer aquest patrimoni cultural, social i religiós que tenim, i a més ha estat una celebració transversal que ha permès que tothom pugui sentir les arrels comunes que proporciona una parròquia tan antiga». En aquest sentit, afegia que «han tingut per exemple molt èxit les visites guiades que s'han fet al temple, perquè molta gent hi ha descobert coses que no sabia d'un indret en canvi tan proper».

Per al rector, el més important de la celebració del mil·lenari ha estat «la possibilitat de posar en valor l'aportació que al llarg dels segles ha fet l'església, malgrat els seus defectes, des del punt de vista educatiu, sanitari, cultural, social i naturalment espiritual. Tots cinc àmbits són remarcables». Mossèn Ferrés detallava així que «l'església va impulsar els primers col·legis quan hi havia mainada sense escolaritzar; la parròquia també va impulsar la creació de l'hospital per a pobres fa més de 700 anys, i va continuar amb una àmplia tasca d'ajuda als pobres i els malalts que sempre s'ha tingut present i es continua; l'església també ha fet el manteniment d'aquest edifici, el segon més visitat de la ciutat; i des del punt de vista social i espiritual, hi ha generacions de figuerencs i figuerenques que hi han vist cada dia sagraments, misses, enterraments, i celebracions com batejos, comunions, casaments... Hi ha molta història viva, en tot això, molts moments cabdals en la vida de moltes persones».

Exposicions, xerrades, concerts, projeccions de cinema... han estat algunes de les activitats programades (n'hi ha que encara s'han de fer), sovint amb el suport d'entitats diverses i particulars de la ciutat. «Es va crear una comissió del mil·lenari i hem rebut molta ajuda», explicava el capellà, que remarcava també la publicació del llibre L'església de Sant Pere de Figueres, un recorregut per la història i l'art, «una mena de guia renovada de visita al temple». «Per culpa del coronavirus no s'han pogut fer alguns actes, i altres s'han hagut d'adaptar a formats més reduïts, però estem satisfets perquè malgrat les dificultats la celebració ha arribat a tothom qui ha volgut participar-hi», afegia mossèn Ferrés, que postil·lava que la parròquia de Sant Pere rebrà diumenge que ve, dia 18 d'octubre, la Medalla d'Or de la ciutat de Figueres, «com a reconeixement als excepcionals serveis que ha prestat a la ciutat en els àmbits social, cultural, educatiu, sanitari i religiós», segons dictaminava la resolució municipal.