10 de octubre de 2020
10.10.2020
Diari de Girona

Xavier Corominas: el món en bicicleta

L'exalcalde de Salt i un dels impulsors de les anomenades Vies Verdes es va jubilar l'any 2012 i des de llavors ha pedalat milers de quilòmetres pels cinc continents

10.10.2020 | 11:55
Xavier Corominas en bicicleta a Pequín, el juliol de 2014.

Xavier Corominas (Salt, 1951) ha anat en bicicleta des de petit, la va utilitzar com a mitjà de transport quan va començar a treballar als 14 anys, ha estat membre de grups dedicats a fer excursions sobre dues rodes, i va dedicar bona part de la seva trajectòria política i professional a reivindicar l'ús d'aquest vehicle, i a impulsar iniciatives que l'afavorissin, entre les quals la creació de les Vies Verdes de Girona. Però no va ser fins el moment de la seva jubilació, l'any 2012, que va decidir portar la seva relació amb la bicicleta a un altre nivell: des de llavors, ha pedalat milers de quilòmetres pels cinc continents, en viatges de mesos de durada que ha fet preferentment sol, però també en companyia, i dels quals n'ha deixat testimoni escrit en una trilogia de llibres, el darrer dels quals va enllestir durant el confinament per la pandèmia del coronavirus.

«Considero que la bicicleta és un vehicle extraordinari, quasi revolucionari. Ah, si tothom hi anés! No seríem tan dependents del petroli i de la civilització que hi ha al darrere!». Aquesta reflexió sobre la bicicleta forma part del primer dels llibres de Corominas, Quadern de viatge. De Catalunya al Japó en bicicleta, que va escriure el 2015 i que relata precisament el que detalla el subtítol: el viatge sobre dues rodes que durant cinc mesos va fer entre Salt i el Japó, i que va es va decidir a fer just el mateix dia de principis de 2014 que s'acomiadava com a secretari de la Red de Ciudades por la Bicicleta, un dels càrrecs a què l'havia portat la seva dedicació professional. «A la nit, a l'hotel, obro el mapa d'Europa que m'he comprat i traço una ratlla imaginària amb el dit per sobre d'alguns països del vell continent. De sobte, tinc la impressió que el mapa se'm fa petit. Agafo la tauleta i cerco 'Rússia' al Google Maps. Amplio la visió cap a terres llunyanes: la Xina, Corea i el Japó. Ho tinc decidit: marxaré; emprendré un llarg viatge; faré realitat diversos desitjos i algun somni».

En un bici-taxi de Cuba, l'any 2018.

Efectivament, aquell primer gran viatge en bicicleta que Xavier Corominas va fer en solitari l'any 2014 el va portar durant cinc mesos (fent alguns trajectes en tren) per la ruta del Danubi fins a Budapest, després a Polònia, Països Bàltics, Finlàndia i Rússia, passant per Sibèria, el llac Baikal, les estepes i Mongòlia, per arribar més tard a la Xina (país que ja havia visitat, no en bici, el 1976), Corea i el Japó.

Tot i que en viatges posteriors no ho ha comptat, en aquest calcula que va pedalar uns 6.000 quilòmetres. I a més va prendre moltes notes sobre el trajecte, sobre els indrets que visitava, les persones que trobava i les circumstàncies que es produïen; aquells quaderns de viatge que va omplir durant la ruta es van convertir un temps després en aquell primer llibre sobre les seves experiències ciclistes pel món.

Unes experiències que havien començat des que era un nen: «Recordo haver anat en bicicleta des de petit». Fill d'una família de treballadors de la indústria tèxtil, Corominas va començar a utilitzar més la bicicleta amb 14 anys, quan va començara treballar a la Gestoria Izquierdo de Girona, i havia de desplaçar-se quatre vegades al dia entre aquesta ciutat i Salt, on vivia. Va continuar usant la bicicleta durant l'adolescència, i més tard es va afegir a una colla que «quan van aparèixer les bicicletes de mountain-bike, recorríem sobre dues rodes les rutes que havíem fet a peu quan érem escoltes: Sant Grau, els Àngels...».

Fent un discurs en un congrés sobre cicloturisme a Bogotá, Colòmbia, l'any 2019.

A més d'anar en bicicleta, treballar i estudiar, el jove Xavier Corominas militava en organitzacions polítiques d'esquerra clandestines en aquells anys finals del franquisme (Comissions Obreres i Bandera Roja), i el 1974 va ser empresonat per fer activitats sindicals llavors prohibides, i va passar quinze mesos a la presó del Pont Major de Girona. Membre durant la transició de l'Associació de Veïns de Salt i de la Comissió per la Independència del municipi, que va aconseguir separar-se de Girona el 1983, va ser regidor a l'Ajuntament de la nova localitat i posteriorment alcalde (1991-1999) pel PSC.

És en aquesta època d'activitat política que porta a un altre nivell la seva afició a la bicicleta, i es converteix en un dels promotors de la Ruta del Carrilet i del Consorci de les Vies Verdes de les comarques gironines, que recuperen antics traçats ferroviaris perquè siguin usats pels ciclistes i els vianants. També promouria l'ús de la bicicleta en la seva activitat professional a la Fundació ECA Global, des de la qual va impulsar congressos sobre la bicicleta, la Red de ciudades por la bicicleta i altres iniciatives que el portarien a participar en fòrums a tot el món...

L'oportunitat i les ganes


«Feia moltes conferències sobre la bicicleta, parlava en congressos de rutes ciclistes diverses, i és cert que havia fet alguns viatges en bicicleta, sol o en grup, però no havia fet cap ruta llarga en solitari», explicava aquesta setmana Xavier Corominas, que és membre de la colla 5x10 i de Mou-te en bici. La jubilació li va proporcionar i li va despertar les ganes. Tant que aquella nit que abandonava la seva última responsabilitat més o menys laboral obria el mapa a la seva habitació i començava a planificar aquell primer viatge llarg, de cinc mesos i sis mil quilòmetres pedalant que el va portar d'Europa a Àsia.

Al mític Alpe d'Huez, als Alps francesos.

«Em desperto. Les coloraines de l'habitació em trasbalsen, no sé on sóc. En quina ciutat m'he adormit? Aquesta habitació és la d'ahir? Endormiscat intento trobar el nord del meu cap. La bicicleta, Corea, solitud... Passo la mà per la resta del gran llit, ningú. Un altre dia, un altre matí. Va, Xavier, aixeca't, vés al lavabo, posa en marxa la tetera, baixa a la recepció. No hi ha ningú, només cotxes mig aparcats i mig camuflats. Pedala!». Aquest paràgraf forma part del llibre que va escriure per recollir aquella primera experiència, i és un exemple de les múltiples situacions, anècdotes i escenes que hi descriu. «Escric per afició, perquè m'agrada, perquè mentre pedalo vaig pensant i observant tot allò que m'envolta, i un cop s'acaba la jornada m'agrada deixar-ne constància».

Llicenciat en història, una de les coses que més més valora Corominas d'aquests viatges és la flexibilitat del temps: «No estàs subjecte a un calendari, de manera que si arribes a un lloc i el trobes interessant, t'hi pots quedar més que no havies pensat». Aquest factor també juga amb els imprevistos que es poden presentar: «És difícil tenir tota la informació que et pot fer servei quan estem parlant de viatges tan llargs, i per indrets on les coses no funcionen com aquí... Pots arribar a un lloc i que el ferri no surti fins al cap d'uns dies, o que trobis una carretera tallada per la caiguda d'un cable elèctric».

Això li va passar concretament en el seu segon viatge llarg, a Nova Zelanda, Austràlia i Bali, que aquesta vegada va fer acompanyat per una dona amb la qual mantenia una relació. «La carretera estava tallada per cable, plovia molt, i un granger ens va convidar a entrar a casa seva i a sopar», recorda. Precisament el contacte humà és una altra de les coses que més valora Xavier Corominas, que acostuma a utilitzar en aquests viatges, si pot, la plataforma Warmshowers, formada per desenes de milers de ciclistes d'arreu de món que ofereixen allotjament de manera gratuïta a ciclistes que estan en ruta. «Quan demano que m'allotgin sempre m'ofereixo a cuinar una paella, i el cert és que he practicat força, i m'he hagut d'adaptar per exemple a les diferències que suposa cuinar un arròs a 3.000 metres d'alçada, com m'ha passat a Colòmbia o Equador», explica. Ell també ha allotjat ciclistes que es trobaven de viatge aquí.

De l'amor i d'altres viatges era el títol del llibre que Xavier Corominas va publicar l'octubre del 2018 en el qual recollia aquell periple per les antípodes i també recorreguts pel País Basc, per Mallorca, per cims emblemàtics del Tour de França o del Giro d'Itàlia, per vies verdes de la Mediterrània...

Xavier Corominas mostra l'equipament que porta en els seus viatges.

Per al tercer volum, Els viatges de la meva vida, quedaven altres viatges en solitari de Xavier Corominas, també en bicicleta, dels anys 2018 i 2019: a Cuba, a Colòmbia, a l'Equador, a les Galápagos... També s'hi recullen altres recorreguts per diferents indrets de l'Estat espanyol, i l'últim viatge llarg que ha fet fins ara, al nord d'Àfrica, primer amb la seva filla i després amb dos ciclistes més. En aquell viatge, explica, va batejar la seva bicicleta amb el nom de Lola, el de la seva mare. I va completar el periple amb una ruta en solitari per la Península Ibèrica que el va tornar a Girona poc abans del confinament pel coronavirus. Va ser precisament durant aquells mesos que va escriure el llibre, que publicava el juliol i que presentava juntament amb els altres dos, en forma de trilogia, en un acte celebrat fa uns dies a la llibreria Ulyssus de Girona, especialitzada en viatges.

«Has de tenir un gran sentit de l'adaptabilitat», aconsella Xavier Corominas a les persones que es plantegin fer un viatge d'aquesta mena. «Poden passar coses amb les quals no hi comptaves, i has d'estar preparat per acceptar-les», afegeix. D'altra banda, assegura que aquesta manera de desplaçar-se pel món ofereix la possibilitat de descobrir coses que la majoria de turistes no coneixerà mai: «Aquesta manera lenta de viatjar et permet aprofundir més en el coneixement dels llocs i les persones», apunta. Ho tornarà a fer en el seu proper viatge, que ja té programat: marxarà el 10 de novembre cap a les Illes Canàries per pedalar-hi durant un mes i mig, aproximadament. Vol ser a casa per Nadal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook