27 de octubre de 2020
27.10.2020
Diari de Girona

Un virus deixa Girona sense Fires, com el 1918

Fa un segle les festes es van haver de suspendre per culpa de l'anomenada «grip espanyola», i aquest any per la COVID-19; però hi ha hagut altres moments de la història en els quals les malalties han afectat la celebració de Sant Narcís

27.10.2020 | 20:58
El circ Raluy Legacy instal·lat aquesta setmana a la zona de la Copa de Girona; és una de les poques activitats festives que es mantenen en les Fires d'aquest any.

La pandèmia del coronavirus provocarà que la ciutat de Girona es quedi aquest 2020 sense la programació habitual de les Fires i Festes de Sant Narcís, amb el seu pregó, els seus focs artificials, les seves atraccions, les seves barraques, els seus concerts multitudinaris, el seu correfoc, les seves fires de Tots Sants, i un llarg etcètera. De tot plegat només es mantenen una trentena d'activitats –«Activitats de Sant Narcís» és precisament la denominació que ha utilitzat l'Ajuntament– sobretot culturals, que se celebraran en espais tancats i amb estrictes normes de seguretat per evitar la propagació del coronavirus, al marge d'una certa programació infantil, les actuacions del circ Raluy Legacy a l'envelat que ha instal·lat a la Copa, i les celebracions religioses, també sotmeses als protocols de prevenció de contagis. Un grapat de convocatòries virtuals, alguns actes presencials de cultura tradicional, el festival de jazz que organitza el Sunset, una marató de donació de sang i portes obertes als museus acaben de completar l'oferta lúdico-festiva adaptada a la crítica situació sanitària que s'ha programat per a la setmana que ve, entre el 28 d'octubre i l'1 de novembre.

El panorama que afronta aquest 2020 la ciutat de Girona en els dies previs a la festa del seu patró –Sant Narcís, 29 d'octubre– té un evident paral·lelisme amb la que es vivia fa poc més d'un segle: l'any 1918, l'anomenada «grip espanyola» va obligar a suspendre les Fires de Sant Narcís, i únicament es van mantenir alguns actes religiosos. Malgrat això, no tothom va tenir en compte que s'havia adoptat aquesta mesura, com ara, per mirar de prevenir el contagi de la malaltia. Així, el Diario de Gerona de Avisos y Noticias publicava el 31 d'octubre que «anteayer acudió mucha gente forastera que llenaba las calles y paseos y también la iglesia de San Félix para visitar el cuerpo incorrupto de San Narciso. Igualmente se vio concurrida la feria de ganados, instalada en el paseo de San Francisco, haciéndose numerosas transacciones». També van ignorar la prohibició els funcionaris de l'Ajuntament de Girona, que el 28 d'octubre, vigília de la festivitat del patró local, van fer l'acostumada trobada al merendero de la Barca.

Notícia al Diario de Gerona de Avisos y Noticias de l'octubre del 1918 que anunciava la suspensió de les Fires d'aquell any per la grip.

De manera semblant a com ha passat aquest any amb el coronavirus, la grip va arribar el 1918 a les comarques gironines (com a la resta del país) en dues tongades, encara que llavors la primera va ser al juny, i la segona també a la tardor, que resultaria especialment virulenta i acabaria provocant centenars de víctimes mortals. No n'hi ha cap recompte oficial, entre d'altres motius perquè el control sanitari no era com l'actual i fins i tot els hospitals i centres sanitaris rebutjaven pacients perquè no donaven l'abast. Tot i això, algunes xifres parcials indiquen la magnitud de la malaltia, i això tenint en compte que Girona no va ser dels indrets on es va manifestar de manera més virulenta. Fonts oficials van xifrar en 199 les víctimes mortals per la grip a les comarques gironines el setembre del 1918, una xifra que es va disparar fins a les 661 el mes d'octubre. En els mesos posteriors la xifra de víctimes es va anar reduint, i també es van relaxar els controls que s'havien anat imposant, de manera que es va posar en marxa el curs escolar als centres on havia quedat paralitzat, es va aixecar la suspensió dels espectacles públics, es van reobrir els cinemes... Però la normalitat trigaria a tornar i per exemple es va suspendre la Missa del Gall a la Catedral de Girona per l'elevat nombre de malalts a la ciutat. L'any 1919, en canvi, Girona va tornar a celebrar amb normalitat les seves festes, i fins i tot a la premsa s'hi podia llegir que «el somatén y la policía han detenido estos dias un regular número de rateros y timadores forasteros que, aprovechando la celebración de las Ferias y Fiestas de San Narciso, escogieron nuestra ciudad como campo abonado para sus operaciones».

UN SANT NARCÍS MASSA DIFERENT


Escoles paralitzades, suspensió d'espectacles públics, tancament de cinemes,... Aquelles mesures del 1918 recorden algunes de les que s'han adoptat en els darrers mesos per fer front al coronavirus, que com llavors deixarà Girona sense Fires (el temps dirà si també sense Missa del Gall). Van perjudicar igualment la celebració de Sant Narcís les mesures que es van adoptar contra la febre groga els anys 1821 i 1822, i encara abans, la pesta que va afectar les comarques gironines l'any 1859, i que també es deixava notar en altres zones de Catalunya i el Rosselló, va comportar igualment un canvi significatiu, i que es va allargar en el temps, en la manera de celebrar la diada del patró.

Portada del Diario de Gerona de Avisos y Noticias de l'octubre del 1918 que rememora l'episodi de la pesta del 1589, durant el qual els gironins van demanar la protecció del patró de la ciutat.

Un article publicat a la portada del Diario de Gerona de Avisos y Noticias del dia de Sant Narcís del 1918, amb el títol de «San Narciso nuestro protector», ja recordava que «una de las ocasiones en que más manifiestamente se demostró la protección del santo obispo patrón de Gerona, en favor de la salud y la vida de sus moradores fue en la terrible epidemia que a final del siglo XVI azotaba los territorios de Cataluña y el Rosellón. La ciudad de Gerona, que había experimentado ya en el mismo siglo tan terrible plaga, resolvió para liberarse de ella acudir al patrocinio de su santo tutelar, gracias al cual se vió respetada de aquella tremenda calamidad pública».

En considerar que Sant Narcís (la devoció al qual ja era ben arrelada a Girona) havia atès les pregàries dels gironins i els havia alliberat dels efectes de l'epidèmia, la ciutat va decidir instaurar l'anomenat Vot de Sant Narcís. Enric Mirambell (1922-2020), cronista oficial de la ciutat de Girona i col·laborador de Diari de Girona, havia explicat en un article publicat l'any 2009 què va passar amb aquell vot: «Consistia en la celebració d'una processó que recorria els principals carrers de la ciutat, la tarda del 29 d'octubre. Per presidir aquella pietosa comitiva, els Jurats feren construir una estàtua del sant, abillat amb les vestidures pontificals. La imatge era de plata i va ser obrada en un dels molt acreditats tallers establerts a la ciutat. L'itinerari de la processó seria com el de la de Corpus. A més aquell dia els gironins s'obligaven a guardar dejuni. I la diada es consideraria no laboral, a tots els efectes. Ni tallers, ni botigues, ni mercat, ni fira. El compromís era molt fort. Dejunar el dia de la festa major. Suspendre tota activitat un dia de plena fira, en un temps en què el fort de la celebració era l'intercanvi comercial amb la gent de les comarques que s'abocaven a la ciutat. També s'havia de reconèixer la gràcia rebuda del sant; i això de moment era fàcil; però el temps tot ho amorteix i passats uns anys, s'hagué d'admetre que, a sangs calentes, s'havia adquirit unes obligacions no fàcils de complir, i econòmicament perjudicials».

Davant d'aquests perjudicis, els Jurats de la ciutat van acabar demanant al Bisbe que s'autoritzés el trasllat del Vot al 18 de març, que segons sembla era la data del martiri de Sant Narcís. «Al llarg de la història de la devoció al sant, s'havia plantejat en diverses ocasions si la festa s'havia de celebrar en una o altra data», escrivia Mirambell. El Bisbe, atenent la petició, va decidir finalment que la festivitat de Sant Narcís es continuaria celebrant el 29 d'octubre com fins llavors, i que el Vot amb la seva processó es traslladaria al 18 de març. Però amb el temps, «la celebració anà en decadència. Finalment quedà reduïda al temple catedralici. Fins les reformes promogudes pel Concili Vaticà II, es continuà celebrant la processó que, cada any, el 18 de març sortia de la Catedral per la porta principal i donava la volta al temple, entrant per la porta del Apòstols, sens baixar l'escalinata».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook