01 de novembre de 2020
01.11.2020
Diari de Girona

El joc i la mort

El Museu del Joguet de Catalunya de Figueres exposa joguines relacionades amb la mort procedents de Mèxic, un país que hi manté un vincle molt estret i que la celebra de manera especial, en el Dia dels Morts, l'1 i el 2 de novembre

01.11.2020 | 18:10
Figures mexicanes relacionades amb la mort que exposa aquests dies el Museu del Joguet de Catalunya de Figueres.

El Museu del Joguet de Catalunya de Figueres, un dels equipaments culturals que pot mantenir l'activitat en aquests temps de noves mesures restrictives per frenar l'avenç del coronavirus, obre aquests dies una finestra a Mèxic, un país que veu com la mateixa pandèmia està perjudicant de manera greu la celebració d'una de les seves festes més populars, declarada patrimoni immaterial de la Humanitat per la Unesco l'any 2003 (i confirmat el 2008): el Dia dels Morts omple els cementiris mexicans de persones que volen retre homenatge als seus difunts, i per fer-ho adornen les tombes amb flors, espelmes, aliments i altres objectes, i hi passen tota la nit de vetlla, a més d'haver preparat al domicili un altar en el qual es recorden tots els difunts de la família, i els menjars que més els agradaven. Aquesta celebració, que a més de ser una de les més apreciades per la ciutadania mexicana porta cada any al país centenars de milers de turistes, atrets per la vistosa simbologia que la conforma, s'haurà de fer aquest any en l'àmbit domèstic en àmplies zones de Mèxic, que han decidit tancar els cementiris per lluitar contra la Covid-19, encara que hi ha indrets on la tradició és tan arrelada (l'estat de Michoacán, per exemple), que els cementiris continuaran oberts tot i el risc de contagi d'una malaltia que en aquell país ja ha provocat la mort de més de 90.000 persones.

Un grup de persones fentla vetlla el Dia dels Morts en un cementiri de l'estat mexicà de Michoacán. Alfons Petit

Fins el 28 de novembre, el Museu del Joguet de Catalunya de Figueres mostra un tastet d'aquella celebració amb una exposició de petit format de joguines relacionades amb la mort. La mostra es basa en la donació que va fer al Museu, l'any 2011, l'artista canadenc Alan Glass, que viu a Mèxic des del 1962. Es tracta sobretot de figuretes de terrissa, roba, paper i altres materials que representen esquelets en activitats quotidianes de la vida de les persones, i que evidencien la particular relació que hi ha a Mèxic amb la mort: la mainada juga amb aquests ninos en forma d'esquelets, que són molt presents en l'artesania popular. Com expliquen els responsables del Museu del Joguet, «des de ben antic, el tema de la mort ha estat un dels favorits dels artistes i artesans populars mexicans. Els nens mexicans juguen amb la mort, fan ballar esquelets de cartró o sacsegen cadàvers i traginen taüts. Els joguets, una part ben rica de l'art popular mexicà, tenen un ús comú però també cerimonial que es plasma en esdeveniments com el del 'Dia dels Morts'».

Els dies forts d'aquesta celebració són el 31 d'octubre i l'1 i el 2 de novembre, encara que en les jornades anteriors comencen els preparatius: es visiten els cementiris per netejar i guarnir les tombes, i als domicilis es preparen els altars domèstics. En cap dels dos àmbits no hi falten les espelmes, les fotos dels difunts, els menjars que més els agradaven en vida, alguns dels seus objectes quotidians i la flor ataronjada de cempasuchitl (clavell asteca). La tradició, que barreja la cosmovisió de les cultures mesoamericanes amb les festes catòliques introduïdes pels missioners espanyols a partir del segle XVI, diu que en aquestes jornades els difunts tenen permís per tornar a la terra a retrobar-se amb els seus familiars i amics vius; i aquests, al seu torn, han de preparar-ho tot perquè la seva tornada els resulti agradable, i els han d'esperar al cementiri, fent vetlla tota la nit. Les espelmes i les flors els guien en el camí de retorn (per a la mainada, la nit del 31 d'octubre, per als adults, la de l'1 de novembre) i els aliments i els seus objectes quotidians els faran passar una bona estona en el món dels vius abans que hagin de tornar al món dels difunts, el dia 2 de novembre.

Altar popular en un carrer de la localitat mexicana de Pátzcuaro. Alfons Petit

«Per a aquesta data tan assenyalada –expliquen des del Museu del Joguet–, els artesans mexicans elaboren, amb materials diversos com la fusta, el paper, el sucre, el cartró, el fang, el guix i la tela, fèretres, làpides, ofrenes, creus i una gran varietat de graciosos esquelets que representen músics, paletes, nuvis, metges, sacerdots, pintors, mestres, secretàries, etc. En ocasions, representen una escena completa com ara una festa, un enterrament, una reunió familiar o un partit de futbol». Les corones de flors, les espelmes, i el clavell asteca completen l'estètica d'una celebració «declarada Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat per la Unesco des del 2003, que considera que és 'una de les representacions més rellevants del patrimoni viu de Mèxic i del món, i una de les expressions culturals més antigues i de major força entre els grups indígenes del país'».

Aquesta mena de joguines i de peces d'artesania relacionades amb la mort són pròpies d'aquestes diades relacionades amb la mort també a casa nostra (Tots Sants i el Dia dels Difunts), però es poden trobar durant tot l'any a Mèxic i de fet figuren entre els records que més acostumen a sorprendre els visitants. A més, la manera com aquests elements vinculats amb la mort s'usen per a finalitats lúdiques o decoratives, sovint amb l'ús de colors vius com a contrast, suposa un contrapunt molt sorprenent i atractiu.

Una calavera de sucre decorada.

Precisament va ser una calavera de sucre mexicana el que va cridar l'atenció d'Alan Glass: es tracta d'una llaminadura típica d'aquests dies, que consisteix en una calavera feta amb sucre i decorada amb sucre acolorit; un bon exemple d'aquest ús d'elements de la mort amb finalitats ben vitals. Aquella calavera va esperonar Glass a visitar Mèxic, país en el qual s'acabaria instal·lant el 1962. Segons expliquen els responsables del museu, l'artista que els va cedir aquest fons de joguines mexicanes va néixer a Mont-real el 1932 «va destacar des de ben petit per la seva facilitat per al dibuix i l'observació de la natura i, el 1949, va entrar a l'Escola de Belles Arts de Mont-real. El 1952 va anar becat pel govern canadenc a París, ciutat en la qual va viure durant 10 anys i on va entrar en contacte amb el moviment surrealista i l'existencialisme. Va travar amistat amb André Breton i va conèixer altres artistes com Benjamin Péret, Victor Brauner, Toyen, Roberto Matta, Alberto Giacometti, Joane Mitchel, Sam Francis i Jean-Paul Riopelle, entre d'altres».

Altar exposat al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres.

Entre aquests altres hi havia Aube Breton, la filla d'André Breton, a casa de la qual va veure aquella calavera mexicana (que havia estat de la col·lecció del mateix André Breton), i també amb qui va visitar l'any 2011 el Museu del Joguet de Catalunya: «Els fons que es mostren a l'exposició permanent del Museu el van interessar vivament i va tornar a visitar-lo durant tres dies seguits per tal de veure tots els jocs i joguets. Una vegada retornat a Mèxic, va realitzar una important donació de joguets relacionats amb la mort al Museu».

Una de les figures que Alan Glass va cedir al museu.

Una part d'aquesta donació de l'artista –que des del 1958 ha exposat els seus treballs a França, Mèxic, Canadà, Estats Units, Espanya i Alemanya, entre d'altres, i que és reconegut «per les seves caixes, en les quals, a partir d'elements d'ús quotidià i objectes trobats, crea composicions d'especial bellesa»– és la que mostra aquests dies el Museu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook