El pla d'ajudes del Govern per fomentar la mobilitat sostenible ha disparat enguany, malgrat la Covid, la venda de vehicles elèctrics a Espanya. El setembre va tancar amb la matriculació de més de 2.200 turismes elèctrics, un increment del 177% respecte al mateix període de 2019. El balanç de vendes acumulat entre gener i setembre és de 10.324 unitats, un 38,2% més que fa un any, segons recull movilidadsostenible.com. Les vendes de vehicles elèctrics de tota mena van pujar un 91,9% al setembre, fins arribar a les 3.549 unitats, segons dades de l'Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls del Vehicle Elèctric i l'Associació Nacional de Venedors de Vehicles a Motor. El mercat total d'endollables, incloent-hi furgonetes, quads, tricicles, quadricicles, ciclomotors, vehicles industrials i autobusos, va registrar 3.549 matriculacions (un 91,9% més) al setembre, i 24.359 en el que va d'any (+43,1%). Pel que fa a l'autonomia de les bateries, va millorant de manera imparable. Ja són diverses les marques que ofereixen més de 400 quilòmetres amb una sola recàrrega.
Tot i que encara, avui dia, el preu d'un cotxe elèctric o híbrid és més car que un model equivalent de combustió, la mobilitat verda guanya terreny. Un cotxe elèctric costa més o menys el doble que un de la mateixa marca i mateixa gamma de gasolina i no baixen dels 20.000 euros, per norma general. Malgrat això, els costos d'ús són més baixos. El combustible és l'estalvi més evident. L'electricitat consumida costa 1,3 euros en un elèctric cada 100 quilòmetres, enfront dels set euros en gasolina per a un motor convencional. Així, com més quilòmetres es recorrin a l'any en un cotxe elèctric, o amb l'ús elèctric d'un híbrid, més elevada serà la rendibilitat enfront d'un de combustió. El repte? Són diversos: preu assequible, xarxa de proveïment de carburant i facilitats per poder recarregar-lo als domicilis.
D'altra banda, en algunes ciutats existeixen ja beneficis fiscals per a aquesta mena de vehicles menys contaminants. Llavors, surt ja a compte econòmicament un elèctric? Tant el RACE com moltes marques han tret la calculadora per veure si un cotxe elèctric actualment surt rendible, i conclouen que un elèctric s'amortitza al cap de 10 anys, i fins i tot abans, si s'utilitza molt. Així, un elèctric començaria a amortitzar-se a partir d'uns 15.000 quilòmetres anuals. En qualsevol cas, en el mercat es dóna per fet que en uns cinc anys baixarà el preu d'aquests vehicles fins a igualar-se als de combustió i, a més, continuaran guanyant en autonomia i velocitat de recàrrega.
Des de la Federació Mediterrània de Gasolineres es plantegen, no obstant això, algunes incògnites respecte a la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica i l'aposta pels cotxes elèctrics. Així, des d'aquest sector es qüestiona si hi haurà matèria primera suficient (liti, cobalt, níquel€) per fabricar les bateries necessàries en cas que els cotxes elèctrics substitueixin als que usen combustibles fòssils, i també constaten que, encara que els cotxes elèctrics no contaminen per les seves emissions, la producció d'electricitat sí que ho fa. Ara bé, les centrals elèctriques són cada vegada més netes (hi ha menys tèrmiques de carbó) i això fa que l'energia amb què es recarrega sigui també més ecològica.
I la recàrrega?
Acabo d'estrenar el meu nou cotxe elèctric. Què haig de fer per poder-lo recarregar quan arribo a casa? De moment, la majoria de les noves promocions d'habitatges que es comencen a construir incorporen ja aquestes instal·lacions. De fet, serà per llei que així es faci, a causa dels canvis que preveu el Codi Tècnic de la Construcció per decisió del Govern. Per a les empreses contructores, el cost actual no és molt elevat. Es calcula que uns 100.000 euros, per exemple, per a una urbanització de 200 habitatges, però podria variar a l'alça en cas d'augment de la potència. «És clar que cada dia hi ha més expectació pel tema del cotxe elèctric i els punts de recàrrega i instal·lacions addicionals han d'incorporar-se necessàriament, i ja s'estan incloent en els processos de construcció», subratlla Jesualdo Ros, secretari general de l'Associació de Promotors d'Alacant.
Ara bé, per al particular que acaba de comprar un cotxe elèctric i vol endollar-lo a casa seva, tot és bastant senzill. N'hi ha prou amb instal·lar un endoll convencional a la seva plaça de pàrquing o bé pot fer la recàrrega en algun pal públic al carrer. Si es tria la primera opció, el ventall de preus per instal·lar la presa de corrent i el carregador està entre els 500 i els 2.000 euros, depenent de si s'opta per més o menys potència. Lògicament, el subministrament elèctric vindrà del comptador d'aquest veí, no de la comunitat.
El propietari d'una plaça de garatge que vol instal·lar-hi un endoll no necessita permís de la seva comunitat de propietaris de l'edifici, però sí que ha de comunicar-ho (informe tècnic en mà) a la resta dels veïns per si existeix algun impediment com, per exemple, i segons apunten des del Col·legi d'Administradors de Finques, que «la instal·lació pugui afectar elements comuns de la urbanització o, per exemple, que vagi al costat d'una canonada d'aigua». L'altre camí és que la mateixa comunitat de propietaris decideixi assumir la instal·lació dels endolls o el comptador general des del qual després surtin derivacions cap a les places d'aparcament. «Cada dia més propietaris pregunten pel tema i es porta a les juntes», afirmen.
Recarregar el cotxe a casa presenta nombrosos avantatges, si bé continua suposant un cert cost (molt baix) derivat de la llum consumida. A més, si instal·lem un endoll convencional de baixa potència, la recàrrega pot allargar-se durant força hores. Per això, els pals de recàrrega públics al carrer presenten l'avantatge que són més ràpids (també n'hi ha ultraràpids) i, a més, totalment gratuïts. Hi ha diverses app que indiquen quins carregadors estan lliures o ocupats.
Un cas diferent és el dels garatges comunitaris amb places d'aparcament, però sense habitatges. Aquí la via és una mica més complicada, ja que ha de ser la comunitat la que instal·li un comptador general des del qual els propietaris de les places que vulguin comptar amb una instal·lació de recàrrega enganxin. L'administrador del pàrquing haurà de comptar amb un empleat que controli els consums.
Vint-i-cinc mil punts de recàrrega
L'Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica (Aedive) assegura que l'objectiu d'aconseguir 100.000 punts de recàrrega per a cotxes elèctrics a Espanya «és factible», però sempre que s'eliminin les dificultats que tenen els operadors per posar-ne.
Per al director general d'Aedive, Arturo Pérez de Lucía, «el problema no radica en la indústria ni en les empreses, que estan motivades i disposades, sinó en les dificultats que tenen els operadors per poder instal·lar i operar els punts de recàrrega». Un problema que, en la seva opinió, parteix de les administracions públiques, «que d'altra banda són les que reclamen aquest desplegament». La pressió de la demanda aplanarà el camí, asseguren.
Avions propulsats per hidrogen a partir de 2035
L'evolució de la mobilitat sostenible no només es queda en els cotxes elèctrics. Els autobusos ja es van sumar fa anys a aquesta carrera a Alemanya amb vehicles fabricats per l'empresa MAN. La seva evolució ha estat molt ràpida i avui ja són moltes les empreses municipals o mixtes que han incorporat a les seves flotes d'autobusos vehicles elèctrics, més econòmics i operatius que els propulsats per gasoil, per circular pels cascos urbans.
A Espanya, els busos elèctrics van guanyant terreny. L'any passat, la companyia guipuscoana Irizar va guanyar el concurs per subministrar una vintena d'autobusos d'aquest tipus a l'empresa municipal de transports de Madrid i uns altres tretze a la ciutat de Vitòria. El grup Irizar, no obstant això, cull èxits més enllà de les nostres fronteres, perquè a França ha lliurat ja nombrosos autocars elèctrics a la ciutat d'Amiens i està guanyant nous contractes a Alemanya i Suïssa, països als quals ven tant autobusos com carregadors ràpids. N'acaba de vendre 49 a la ciutat d'Estrasburg. No és l'únic frabricante espanyol, perquè Vectia, amb seu a Navarra, està venent també aquest tipus de vehicles de transport públic en diferents ciutats del país.
A Barcelona, a més, ja s'ha posat en marxa una línia coberta exclusivament amb autobusos elèctrics, la H16, que enllaça Arc del Triomf amb la Zona Franca, aprofitant que el recorregut és enterament planer. Els experts consideren que l'autobús elèctric acabarà amb els tramvies, doncs a diferència d'aquests, no requereix obres de cap mena.
Per la seva part, el gegant aeronàutic Airbus va presentar a finals de setembre tres prototips dels que seran els primers avions comercials 100% elèctrics, destinats al transport de curta, mitja, però també llarga distància, i que tenen com a objectiu començar els seus vols comercials el 2035. Airbus treballa en tres conceptes d'avions elèctrics (però en aquest cas, propulsats per hidrogen). Aquest tipus de propulsió és «un eix estratègic prioritari» per a l'empresa. El primer concepte amb el qual treballa Airbus és el d'un avió de configuració similar als actuals, amb un màxim de 200 passatgers, i un abast de 3.500 quilòmetres, mentre que el segon tindria motors d'hèlix, una capacitat de fins a 100 passatgers i es destinaria a trajectes més curts. En els dos primers avions, l'hidrogen aniria emmagatzemat en un cilindre en la part posterior del fuselatge, mentre que per al tercer es treballa en un concepte completament innovador de propulsió i emmagatzematge del combustible. Segons l'empresa, per a l'èxit d'aquesta iniciativa s'ha de produir hidrogen en grans quantitats i de forma no contaminant, a més de que es necessitarien profunds canvis en les infraestructures aeroportuàries. Es tracta de reptes similars als que afronten els vehicles terrestres propulsats per hidrogen, que no contaminen però per a la difusió del qual en massa es requereix d'una producció verda i a gran escala del gas.
L'avió turbohèlix, amb capacitat per a fins a 100 passatgers, i també propulsat per combustió d'hidrogen en motors de turbina de gas modificats, seria capaç de viatjar més de 1.000 milles nàutiques, per la qual cosa és una opció perfecta per a viatges regionals i de curta distància./F. J.B.
