17 de novembre de 2020
17.11.2020
Diari de Girona

L'homenatge de l'art a Monturiol

Una exposició reuneix a Figueres les obres de trenta artistes per homenatjar l'inventor Narcís Monturiol, creador del submarí Ictineu

17.11.2020 | 19:21
Monturiol, obra de Mercè Riba.

Narcís Monturiol (1819-1885), l'inventor figuerenc que ha passat a la història com a creador de l'Ictineu, el primer submarí tripulat de la història, va ser molt més que això: «Va ser un socialista utòpic amb simpaties manifestes cap a les propostes cavetianes, un editor de materials educatius, un inventor de múltiples màquines i productes, un advocat de formació que arribà a ser diputat de la primera República d'Espanya i que va ser exiliat a França o que es va refugiar a Cadaqués on va convertir-se també amb un notable pintor». És per aquest perfil polièdric i complex que resumeix d'aquesta manera Enric Tubert que la vida i l'obra de Monturiol han estat l'objecte de la reflexió que s'ha proposat per a l'onzena edició del cicle d'exposicions col·lectives Empordoneses. I el resultat de la proposta es pot comprovar fins el 17 de gener de l'any que ve a la sala d'exposicions L'Escorxador de la capital de l'Alt Empordà en la mostra Immersió! Homenatge a Narcís Monturiol, que reuneix les obres de trenta artistes (28 d'ells contemporanis i dos a títol pòstum) creades a partir d'allò que suggereix la figura emblemàtica de l'inventor.

Des que Pilar Farrés el va impulsar, Empordoneses ha tingut cada any l'objectiu de crear una exposició col·lectiva a partir de la reflexió sobre qüestions de l'actualitat social i política. El primer any a la mostra només hi van participar dones, i per això la denominació d'Empordoneses, encara que en les posteriors edicions es va obrir a artistes masculins, amb temes com la sostenibilitat, els refugiats, els smartphones... «Sempre s'ha buscat un tema d'actualitat que tingués una dimensió social o política», apunta Tubert. L'any passat, coincidint amb la desena edició, es va apostar per reflexionar sobre la comunitat, a partir dels centenars d'artistes que havien participat en la iniciativa, i l'exposició va voler ser un balanç dels deu anys, amb una selecció d'e peces que s'havien presentat en les nou edicions anteriors de la proposta.

A l'esquerra, Expectativa del primer prototip inesperat, de Daniel Lleixà; al centre, s/t, d'Antoni Federico; i a la dreta, El naufragi dels utòpics, de Xavier Escribà. Conxi Molons

L'exposició que es pot veure ara a la sala L'Escorxador arrenca, segons Enric Tubert, que n'ha estat el comissari amb Pilar Farrés, en detectar que en la commemoració del segon centenari del naixement de Monturiol «no hi havia programada cap activitat que tingués els artistes plàstics com a eix central». És per això que es va apostar perquè l'onzena mostra d'Empordoneses tingués l'inventor com a objecte de reflexió, anàlisi i inspiració de les obres presentades. «Ens interessava posar l'art en relació amb les eines per homenatjar una persona o una entitat, i també el seu paper com a factor de memòria». Amb un personatge, a més, que «és molt interessant, molt polièdric més enllà de l'Ictineu. Era un home molt complet, editor, impressor, diputat republicà, va estudiar dret, tenia formació científica autodidacta, era molt aficionat a l'astronomia... Estava molt en la línia del socialisme utòpic i ens semblava interessant que els artistes convocats exploressin aquesta dimensió seva una mica leonardiana, la complexitat d'un individu que tenia com a objectiu la millora de la humanitat, progressista, feminista, que havia tingut problemes amb les autoritats a causa de les seves idees i escrits...».

Van formular la proposta a l'Ajuntament de Figueres (que el 28 de setembre de 2019 havia donat el tret de sortida a la commemoració del bicentenari del naixement de Monturiol amb un acte a l'Auditori dels Caputxins), la proposta va ser acceptada el novembre i a partir d'aquí es va demanar als artistes seleccionats les seves obres, que havien de ser a Figueres a finals de febrer, amb la intenció d'inaugurar la mostra el mes d'abril. Però el coronavirus ho va capgirar tot, i la inauguració es va posposar primer al mes de juny, i finalment es va acabar fent a mitjans de setembre.

We all Live in a Yellow Submarine, de Joan Cardosa. Conxi Molons

Els artistes contemporanis que hi són presents són Alfonso Alzamora, Ester Baulida, Laia Bedós Bonaterra, Gustau Carbó Berthold, Joan Cardosa, Narcís Costa, Quim Domene, Miquel Duran, Xavier Escribà, Pilar Farrés, Antoni Federico, Jordi Gispert, Mònika Grygier, Nobuko Kihira, Claude Lambert, Daniel Lleixà, Assumpció Mateu, Joan Mateu, Maria Mercader, Josep Ministral, Fiona Morrison, Mario Pasqualotto, Xavier Patxé, Mercè Riba, Josep Riera i Aragó, Francesc Ruiz Abad, Sebi Subirós i Núria Surribas. Aquesta vegada, a diferència d'edicions anteriors d'Empordoneses, hi ha artistes que no són de l'Empordà: «No ens hem volgut quedar aquí, sinó que hem apostat per obrir-nos a artistes vinguts d'altres indrets del Principat», deia divendres Enric Tubert, per a qui «si entrem en una dinàmica molt localista, l'empobriment de la iniciativa està garantit. Per als mateixos artistes és bo que hi hagi gent de fora», afegia. Partint d'aquesta premissa, «volíem artistes el llenguatge dels quals ens semblés interessant per explicar idees relacionades amb qualsevol de les dimensions en les quals Monturiol havia treballat. Per això ha estat una tria molt eclèctica, i a l'exposició hi conviuen una gran varietat de llenguatges i tècniques».

I a més hi està representada en forma de fotografia, a títol pòstum, l'obra d'Enric Casanovas (1882-1948) i Josep Maria Subirachs (1927-2014), autors de sengles monuments en homenatge a Monturiol a Figueres i a Barcelona, respectivament. Segons Tubert, «tant Casanovas l'any 1918 com Subirachs l'any 1963, fidels al seu estil, van anar molt més enllà de la simple representació figurativa de l'homenatjat i van saber evocar la dimensió humana, científica i social del personatge convertint una idea en un objecte amb valor artístic capaç de depassar el seu valor estrictament funcional. Encara avui, les seves propostes representen un exercici excel·lent d'ocupació de l'espai públic i actuen com a generadores de memòria i com a referències visuals de les ciutats que les acullen».

Detall de Mar i lletra, de Gustau Carbó Berthold. Conxi Molons

En el cas dels artistes contemporanis, les seves obres s'exposen a l'espai de la sala l'Escorxador, que depèn del Museu de l'Empordà. Es tracta efectivament d'un antic escorxador «amb molt bon horari i a tocar de l'oficina de turisme, la qual cosa afavoreix les visites, que fins al moment han estat molt nombroses», assegurava Enric Tubert. Sobre la sala i la distribució de les obres apuntava que «és un espai industrial molt potent en el qual hem buscat fer una mena de puzle amb les 28 propostes artístiques, de manera que quan et centris en una peça no hi hagi res que et destorbi, però que al mateix temps si aixeques el cap tinguis moltes opcions a la vista de seguida». D'aquesta manera, afegeix, «en una època en la qual ens hem acabat acostumant a seguir itineraris marcats arreu, en aquesta exposició no hi ha cap itinerari perquè no s'ha volgut prioritzar cap obra sobre cap altra. Totes són importants». El que sí que han fet els organitzadors ha estat mirar de combinar les diferents tècniques utilitzades, els colors predominants en les peces i altres elements per contribuir a establir relacions entre obres.

Enric Tubert afegeix sobre les peces que, al seu parer, es nota que van ser fetes abans del confinament pel coronavirus. De fet, els artistes van entregar-les només unes setmanes abans de la declaració de l'estat d'alarma a l'Estat espanyol, el 14 de març, a causa de la pandèmia: «En les obres es respira un cert optimisme que dubto que hi fos si haguessin estat creades en ple confinament. És una impressió subjectiva, però em sembla que tenint en compte que l'exposició tracta sobre un científic que s'interessava per temes molt diversos, la reflexió sobre el coronavirus hauria estat inevitable. I fins i tot els estats d'ànim a l'hora de crear haurien estat diferents, i això s'hauria notat en les peces. En aquest cas, la sensació general que et deixa l'exposició és optimista, perquè s'hi tracta un home progressista, obert, molt tastaolletes. Era un personatge que generava molt interès, i de fet els artistes ens ho deien quan els fèiem la proposta».

Detall de Mar i lletra, de Gustau Carbó Berthold. Conxi Molons

D'aquesta manera, segons Enric Tubert, «l'exposició ens descobreix trenta mirades singulars i compromeses centrades en un personatge empordanès tremendament actual que va orientar la seva vida amb el doble objectiu de dominar la natura i de millorar la condició humana. Amb un conjunt de peces de signe i estil molt variat, els artistes han abordat conceptes com l'exploració de dimensions desconegudes, la lluita per la utopia, el valor del silenci en un món ple de sorolls i sons distorsionadors, la tecnologia aplicada a objectius pacifistes,... i inclouen varietat de llenguatges artístics, des de la pintura i/o l'escultura, fins a la fotografia, el vídeo i la instal·lació.»

En paral·lel a la mostra se n'ha editat un complet catàleg, s'han organitzat visites comentades i activitats familiars i el 26 de novembre a les set de la tarda es farà la taula rodona L'art i els artistes, agents d'homenatge i memòria històrica, amb Jordi Font, director general del Memorial Democràtic; Mariona Seguranyes, doctora en Humanitats i historiadora de l'art; Judit Subirachs, doctora en Història de l'Art i conservadora del llegat de Josep M. Subirachs; i Enric Tubert, comissari de la mostra i moderador de l'acte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook