28 de novembre de 2020
28.11.2020
Diari de Girona

La casolana vida a Saus de l'actriu Montserrat Carulla

La destacada intèrpret recentment desapareguda tenia casa a la localitat des de mitjans dels anys 70, quan la va descobrir després de visitar Terenci Moix a Ventalló; hi venia sovint amb la família i fins i tot hi estava empadronada

28.11.2020 | 22:10
Montserrat Carulla jugant al solitari a la seva casa de Saus, l'agost del 2001.

A mitjans de la dècada de 1970, l'actriu Montserrat Carulla (1930-2020) tornava en cotxe de visitar el seu amic Terenci Moix a Ventalló quan el campanar d'una església li va cridar l'atenció. Ella estudiava Història de l'Art, llavors, i va decidir explorar una mica millor aquell temple, que va resultar ser el de Saus: «Va dir 'quina església més estranya' i per curiositat va entrar al poble, i li va semblar que era com tornar a l'Edat Mitjana: no hi havia aigua corrent, un sol telèfon, tensió de 125, moltes cases abandonades perquè la gent jove havia marxat i els grans havien mort, personatges com trets d'un relat de realisme màgic... Li va encantar, aquell poble, amb la seva església com una petita fortificació, els carrers buits... I tot passejant va anar mirant cases i se li va acudir preguntar si n'hi havia alguna en venda». Així relata Marina Penya-Carulla com va arribar a Saus la seva mare, Montserrat Carulla, que ha mort aquesta setmana provocant una autèntica commoció en el món de la cultura a Catalunya. La veterana actriu, reconeguda i popular per la seva llarga trajectòria en teatre i televisió, va comprar aquella casa, hi va viure moltes estones, i s'acabaria empadronant a Saus. De fet, en el moment de la seva mort era empadronada a la localitat.

En un dinar familiar a Saus, fent broma amb el seu germà Carles, l'agost de 2002.

Marina Penya-Carulla continua vivint en aquesta casa de Saus, on a més hi va muntar un negoci d'elaboració, venda i distribució de patés vegetals i confitures picants, Zimzum. L'empresa porta un temps aturada per un problema de salut, però la seva intenció és reprendre l'activitat tan aviat com pugui. Una activitat que té l'origen, és clar, en el mestratge de la mare: «Li agradava molt cuinar, i de fet cuinava molt bé, i això que al principi no sabia fer ni un ou ferrat. Però en va haver d'aprendre, i va anar fent, practicant, llegint llibres de cuina... A més, feia concursos de cuina amb el seu marit, en Manuel, advocat i bon cuiner».

A la cuina de la casa durant el programa El convidat de TV3, l'octubre de 2009.

Manuel Maynés és el segon marit de Montserrat Carulla, que abans havia estat casada amb l'actor Felipe Peña, amb qui va tenir quatre fills: l'actriu Vicky Peña, les bessones Isabel (realitzadora de televisió) i Marina (guionista i elaboradora de confitures) i Roger Peña, director i autor teatral. El matrimoni Peña-Carulla va tenir la mainada molt seguida (entre 1954 i 1959), i Montserrat Carulla acostumava a portar-los de vacances amb ella a Llançà: «Hi tenia una amiga amb la qual de molt jove havia treballat d'administrativa al Col·legi de Farmacèutics, quan ella començava a fer alguna cosa a la ràdio. Era Enriqueta Heras, una dona excepcional que, com la mare, va lluitar fins que va morir pel català i per Catalunya».

Llançà no havia estat la primera destinació de vacances de la Carulla, que el 1956 havia descartat Lloret de Mar perquè trobava que hi havia massa gent. Per això va optar per Llançà, on llogaria una casa i on segons la seva filla «vam passar uns estius meravellosos; era un paradís amb poquíssima gent, algunes famílies de Barcelona, de Girona i del sud de França, i prou». Fins que a mitjans de la dècada de 1970 va trobar que a Llançà també hi començava a haver massa gent. «Semblava Manhattan», deia. I en aquella circumstància es va trobar amb el campanar de l'església de Saus. Montserrat Carulla hi acabaria comprant una casa molt gran, però que en aquell moment era «una runa», perquè portava molts anys deshabitada. Malgrat això, «la primera vegada que hi vaig venir, amb el meu avi, ens va començar a explicar on hi hauria les habitacions, on faria això, i allò... Tenia una visió prodigiosa de la distribució dels llocs i els espais».

Jugant a les cartes amb el seu net Aleix mentre la seva mare, Francisca Ventura, els observa (setembre de 2002).

Els espectadors de TV3 van tenir l'ocasió de veure part de l'interior d'aquella casa perquè va ser l'indret on l'actriu va rebre Albert Om l'octubre del 2009 per al programa El convidat. Aquell cap de setmana van passar per Saus les tres filles i el fill i diversos dels seus néts, i l'actriu i el seu home es van desplaçar a l'Escala, una localitat amb la qual també mantenien una relació molt estreta, tant que Montserrat Carulla va ser la pregonera de la Festa Major del 2010 i l'any 2019 va rebre l'Anxova d'Or, una destacada distinció local.

Marina Penya-Carulla recorda que el 1977 va ser el primer estiu que van poder anar a la casa, però «només ella i jo, i dormíem al terra al saló». Van començar llavors la rehabilitació i condicionament de l'immoble, de grans dimensions, amb moltes habitacions i diversos nivells: «És una casa enorme, les dones de Saus em deien quan la vaig comprar 'ai Montserrat, no acabarà mai la feina, aquesta casa és una matadones'», explicava l'actriu a Albert Om.

Durant el discurs que va fer quan la van guardonar a l'Escala amb l'Anxova d'Or, l'octubre de 2019.

Però poc a poc la va anar arreglant, la va decorar amb mobiliari antic, amb records personals i amb moltes fotografies, i es va convertir en lloc habitual d'estada de caps de setmana, de part de les vacances d'estiu, de ponts i d'altres moments per al descans: «La mare quan venia a Saus no era de fer gaire vida social, d'anar a festes ni de convidar gent a casa. Ella era una persona molt casolana, i li agradava estar a casa llegint, escrivint, mirant la tele, jugant a cartes amb algú de la família... O passejant. Venia tot el que podia, encara que ho havia de combinar amb les estades, normalment al juliol, a la casa d'en Manuel a la Garriga».

Aquesta casa de la Garriga té a veure amb la dedicació de Marina Penya-Carulla a les confitures: «Vaig aprendre a cuinar veient com ho feia la mare. I entre les coses que cuinava hi havia compotes de codonyat i d'altres fruites que hi havia al terreny de La Garriga. I jo n'he après així, observant, veient els seus trucs, i després pel meu compte, buscant aquí i allà».

Pronunciant el pregó de la Festa Major de l'Escala de l'any 2010.

L'alcalde de Saus, Camallera i Llampaies, Esteve Gironès, va anar dijous al tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona per assistir a la cerimònia fúnebre en nom del Consistori i dels veïns del municipi: «Montserrat Carulla era una persona molt coneguda i molt estimada aquí, era un orgull tenir-la com a veïna», assegurava per telèfon poca estona després del funeral.

Gironès la descrivia com una dona «molt propera i molt discreta a més de molt integrada al municipi; de fet, ens havia fet algun pregó de la festa major i havia col·laborat en actes diversos». L'alcalde, que confirma que l'actriu estava empadronada a Saus, assegura també que l'Ajuntament li dedicarà algun homenatge, tot i que encara no saben com serà: «Ahir (dimecres) vam coincidir tots els regidors en un acte institucional (del Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones), en vam començar a parlar i ja li vam dedicar un minut de silenci. En els propers dies en parlarem més perquè ara mateix la gent encara està molt emocionada; era tot un referent per al municipi». Gironès afegia en aquest sentit que «s'aturava a parlar amb els veïns quan es trobaven pel carrer i mai no va fer cap lleig a ningú, tot el contrari; es mostrava orgullosa de la seva professió i de que la gent l'estimés. Era un deu com a persona».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook