28 de novembre de 2020
28.11.2020
Diari de Girona

El fotògraf de l'ànima de l'Escala

Miquel Bataller va captar milers d'imatges dels veïns de la localitat on havia fixat la seva segona residència, especialment dels pescadors, amb els quals va arribar a establir un vincle molt estret

28.11.2020 | 22:34
Pescadors de l'Escala reparant les xarxes a les seves barques.

«Quan vaig arribar a l'Escala no m'hi vaig haver d'integrar, perquè només d'arribar tenia la sensació que hi havia viscut tota la vida. Els pescadors em tractaven amb tanta franquesa que quan baixava al port agafava sempre la càmera fotogràfica per poder fer fotos i explicar als companys de feina com xalava (paraula que he après a l'Escala) i com era aquella gent que em convidava a sortir en mar a calar i a llevar. És per això que vaig fer aquests retrats. I ara que n'he vist el resultat, m'agradaria que tothom recordés aquells pescadors amb l'estimació amb què els recordo jo». Aquestes paraules de Miquel Bataller (1942-2020) transcrites per Lurdes Boix, arxivera i directora del Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala, evidencien l'especial vincle que va establir amb la localitat on va fixar alguna cosa més que la seva segona residència. Nascut al barri del Mercadal de Girona, Bataller es va interessar per la fotografia des de jove, i part de la seva activitat professional va estar relacionada amb el món de la imatge, perquè entre 1975 i 1990 va treballar de tècnic a l'empresa Audifilms, dedicada a l'edició de diapositives per a centres educatius. A més, durant més de vint anys va ensenyar fotografia i tècniques de laboratori, i va desenvolupar una intensa activitat com a fotògraf, tant per lliure com col·laborant amb publicacions com Destino, Presència i Revista de Girona, i amb institucions com la Diputació de Girona o l'Ajuntament de l'Escala. Bona part del seu fons fotogràfic es conserva precisament a l'Arxiu Històric de l'Escala, encara que també hi ha prop d'un miler d'imatges a Inspai, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona. Les responsables d'aquests dos arxius, Lurdes Boix i Natàlia Navarro, respectivament, han destacat la bonhomia de Miquel Bataller a nivell personal, i la seva professionalitat en l'àmbit fotogràfic, que el portava a classificar i documentar detalladament cadascuna de les fotografies que captava, bona part de les quals regalava a més a les persones que hi apareixien.

Miquel Bataller fent una foto. Basili Gironès

La inesperada mort de Miquel Bataller fa pocs dies ha causat commoció entre les persones que el coneixien, tant a Girona com a l'Escala. L'alcalde d'aquesta població, Víctor Puga, va dedicar-li un article que Diari de Girona publicava fa uns dies en el qual apuntava que «la família, els amics i coneguts han perdut un company i una persona excepcional des d'un punt de vista humà. La nostra vila perd, també, un escalenc d'adopció que vivia amb passió i orgull la seva condició d'ambaixador d'una població de la qual s'havia guanyat el respecte i l'admiració, després d'anys de manifest compromís social i cultural, ja des de la seva arribada a la vila allà la dècada dels seixanta».

La seva vídua, Maria Lluïsa Ferrer, explicava dijous com havia començat la relació amb l'Escala: «De sempre havíem estat excursionistes i amb una colla anàvem a fer sortides a llocs de mar, com ara a Llançà. Però quan ens vam casar i vam tenir fills, vam llogar una casa a Bellcaire, i anàvem a banyar a l'Escala. I allò ens va agradar molt». I entre el que més li va agradar de l'Escala a Bataller hi havia l'ambient dels pescadors: «Varen decidir establir la segona residència familiar en una caseta prop del port, i els pescadors, quan havien fet la subhasta, el visitaven i hi conversaven mentre prenien una beguda», va escriure Lurdes Boix.

Una fotografia de Miquel Bataller mostra un pescador de l'Escala reparant les xarxes. Arxiu Històric de l'Escala

Miquel Bataller s'havia estrenat en la fotografia amb 14 anys, per deixar constància de les seves experiències excursionistes. No només es va comprar una càmera Werlisa, sinó que es va construir el seu propi laboratori de revelat, i va fer un curs per formar-se a la casa Kodak. S'iniciava una trajectòria que el portaria a fer milers i milers de fotografies, a treballar entre 1975 i 1990 a Audifilms, i a impartir cursos de fotografia i revelat. Casat el 1966 amb Maria Lluïsa Ferrer, van tenir quatre fills, Josep, Albert, Marc i Xavier. Aquest darrer ha col·laborat de manera estreta amb el seu pare i és considerat el seu successor en aquesta activitat fotogràfica. L'any 1989, Maria Lluïsa Ferra va impulsar Astrid-21, una entitat (avui Fundació) que treballa per garantir la qualitat de vida de les persones amb Síndrome de Down i/o discapacitat intel·lectual; Miquel Bataller també n'havia estat un fidel col·laborador.

Còpies per als protagonistes

«El caràcter bondadós i obert dels pescadors és el primer que va captivar Miquel Bataller. 'De seguida t'acollien i et convidaven a menjar a la barca', em deia», comentava aquesta setmana Lurdes Boix. De fet, els pescadors i altres veïns de l'Escala són els protagonistes principals de la ingent quantitat d'imatges –«devem tenir més de 40.000 negatius seus»– que Bataller va captar a la localitat i va cedir al seu Arxiu Històric. Abans, però, acostumava a fer còpies d'aquestes imatges –«que pagava de la seva butxaca»–, les posava en sobres i les regalava a les persones que hi apareixien. «Era una persona excel·lent», remarca Boix.

Una barca de pesca tornant a port. Arxiu Històric de l'Escala

Segons l'arxivera escalenca, «a partir de les fotos que feia als pescadors i a altres veïns, es va anar integrant en la vida de l'Escala, i hi venia cada dimarts i cada dijous, i ja es quedaven el cap de setmana amb el seu fill Xavier i amb la seva dona». Lurdes Boix afegia que «va anar agafant confiança amb la gent i al final ja ho fotografiava tot: els actes populars, les persones pel carrer, els anava a visitar a casa seva... I uns dies després hi tornava amb un sobret, amb el nom de la persona, i a dins les còpies de les fotografies».

«Li agradaven molt la fotografia i el mar», apuntava Maria Lluïsa Ferrer, que afegia que «el port dels pescadors era el seu món. Teníem una barca petita i al marge de navegar es passava tot el dia al port».

Detall de les mans d'un pescador. Arxiu Històric de l'Escala

Aquest vincle amb els pescadors va quedar del tot segellat l'any 2004, quan l'Ajuntament de l'Escala va organitzar una exposició de retrats de pescadors fets per Miquel Bataller. Aquella mostra, que va rebre molts visitants, va ser el precedent de l'edició l'any 2010 de la carpeta L'Escala, gent de mar. Retrats de pescadors 1970-1990, que commemorava la cessió del fons fotogràfic de Miquel Bataller a l'Arxiu Històric de l'Escala. En el text biogràfic que acompanyava aquella carpeta, Lurdes Boix hi va escriure que «les fotografies de Miquel Bataller, dipositades a l'Arxiu, són un testimoni del món mariner de l'Escala, entre els anys 1970 i 1990, un món que ha patit molts de canvis».

El fet que la donació fos en vida va permetre als responsables de l'Arxiu tenir completa informació dels protagonistes i les circumstàncies en què va ser captada cada imatge, perquè Miquel Bataller era molt meticulós en aquest sentit, com insisteixen a subratllar Lurdes Boix i Natàlia Navarro.

Cantada d'havaneres al port de l'Escala. Arxiu Històric de l'Escala

I no es va aturar aquí, la col·laboració amb l'Arxiu de l'Escala: «Li demanàvem fotos, a vegades, i ell les feia de seguida». A més, la implicació de Miquel Bataller en l'activitat cultural i social de la localitat el va portar a formar part de l'equip que havia començat a treballar en un llibre de la col·lecció «L'Abans» de l'editorial Efadós dedicat a l'Escala. «Ell ja havia anat a moltes cases i tenia fotografies antigues que li havien deixat, que de fet és el material en què es basen aquests llibres. Per això li vam demanar que formés part de l'equip», apuntava Lurdes Boix, que afegix que han demanat a l'editorial que el volum, quan es publiqui estigui dedicat a Bataller.

En el seu article, Víctor Puga feia referència, precisament, a aquesta col·laboració: «Miquel Bataller, com a fotògraf, deixa com a llegat un fons artístic extraordinari, amb una part de la seva obra ja cedida a l'Ajuntament i publicada, i també un digne successor del seu art fotogràfic en la persona del seu fill Xavier Bataller, incansable fotògraf que hereta del seu pare el talent i l'estima per l'Escala i la seva gent. La col·laboració amb l'àrea de Cultura de l'Ajuntament ha estat constant i s'ha posat de manifest els darrers anys amb un bon nombre de projectes que porten el seu segell humà i artístic. Algun d'ells, inacabat en el moment de la seva mort sobtada, caldrà seguir impulsant-lo en homenatge a l'eminent fotògraf». L'Arxiu Històric de l'Escala prepara a més un homenatge a Bataller al cementiri de Girona i té la intenció d'exposar la primera càmera que va fer servir.

Foto de Miquel Bataller de l'entrega del premi Prudenci Bertrana de 1969 a Avel·lí Artís-Gener «Tísner». Inspai

Miquel Bataller també va donar una part del seu fons fotogràfic a Inspai, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, que dirigeix precisament una escalenca, Natàlia Navarro: «Va venir un dia a interessat-se per la possibilitat de donar-nos part del seu fons, i quan va saber que jo era de l'Escala va ser brutal, perquè vam començar a parlar de la meva família, de coneguts comuns, i em va acabar donant una foto del meu avi al front que no jo tenia».

Navarro sosté que la relació amb Miquel Bataller va ser «fantàstica»: «de tant en tant ens venia a portar àlbums i estava tot perfectament documentat, la qual cosa ens facilita molt la feina. Era un excel·lent documentalista». Entre aquestes imatges n'hi havia que havia captat per pròpia iniciativa, i també les resultants d'encàrrecs que havia rebut de la Diputació de Girona, o de publicacions: «Hi ha dependències de la Diputació, obres públiques, carrers, actes protocol·laris, esdeveniments a la Casa de Cultura».ç

La cantonada entre Gran Via de Jaume I i Joan Maragall, a principis dels anys 70. Inspai

En tot cas, a Natàlia Navarro li va quedar clar que «la nineta dels seus ulls era la gent de l'Escala, amb la que tenia un vincle especial, se'n sabia tots els noms, totes les famílies...». I també que la seva principal satisfacció era que la gent pogués veure les seves fotografies. Per això li sap especialment greu que aquestes imatges encara no estiguin a l'abast de tothom a través del web d'Inspai: «La seva donació estava ben ordenada i classificada, i les imatges ja han estat digitalitzades, però la pandèmia ha alentit el procés per poder-les posar online i encara el tenim pendent, tot i que que espero que ho podrem resoldre aviat». Navarro insistia en aquest punt que Miquel Bataller «era molt polit, molt organitzat, tenia ànima científica i de documentalista. No exagero si dic que el seu és el fons que hem rebut més ben organitzat i documentat».

Porxo de la plaça Independència de Girona amb propaganda de les eleccions del 15 de juny de 1977. Inspai

«Era un gran home, un gran pare, amant del mar i la natura», postil·lava Maria Lluïsa Ferrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit