13 de desembre de 2020
13.12.2020
Diari de Girona

D'Olot a Grècia per ajudar els refugiats

Mireia Soler treballa des de l'agost a Habibi.Works, una iniciativa perquè els residents en un camp grec puguin posar en marxa projectes propis

13.12.2020 | 15:12
El taller de costura de Habibi Works.

Mireia Soler (Olot, 1994) va sentir a parlar fa un any de Habibi.Works, una iniciativa solidària que té com a objectiu donar suport a persones refugiades a Grècia proporcionant-los eines perquè elles mateixes puguin desenvolupar la seva creativitat. En un espai de 700 metres quadrats situat a tocar del camp de refugiats de Katsikas, a la regió d'Epirus (nord-oest de Grècia), Habibi.Works, un projecte impulsat l'any 2016 per l'ONG alemanya Soup and Socks, ofereix una desena de zones de treball (metall, costura, fusta, bicicletes, etc.) en les quals els mateixos refugiats poden posar en marxa els seus propis projectes creatius i emportar-se a casa els resultats; el material i el suport i assessorament van també a càrrec de l'ONG.

Abans d'arribar a Grècia, Mireia Soler ja havia desenvolupat una àmplia activitat com a cooperant en diverses destinacions. Després d'haver estudiar el grau d'International Business Economics a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i d'haver treballat un any al departament de finances d'una empresa suïssa a la capital catalana, es va implicar com a voluntària en dos projectes relacionats amb l'agricultura sostenible, un a França i l'altre a l'Índia. «Des de sempre hi ha hagut dos temes m'han mogut a actuar, la protecció del medi ambient i els drets humans, i després de portar cinc anys a Barcelona, vaig voler conèixer iniciatives relacionades amb l'agricultura sostenible», explica.

Els integrants de l'equip de Habibi.Works; Mireia Soler, amb jersei blanc, és la primera per l'esquerra de la fila de dalt.

Mentre participava en aquests projectes, creixia el seu interès per la situació en diverses fronteres entre països d'Europa: «Em vaig adonar que cada dia s'hi produïen violacions dels drets humans, i em vaig posar en contacte amb un grup de voluntaris que treballaven a Sèrbia distribuint menjar al camp de refugiats d'Obrenovac, a prop de Belgrad». En aquest camp on hi havia sobretot persones procedents d'Afganistan i Pakistan s'hi va estar aproximadament un mes, l'any 2017: «M'hi volia quedar més temps, però necessitava diners i vaig anar a treballar una temporada a una estació d'esquí». De fet, la feina de temporada a Baqueira Beret li ha anat proporcionant a Mireia Soler els recursos econòmics necessaris per poder participar en aquestes iniciatives solidàries.

Dues persones treballant al taller de metall de l'equipament.

Així, el 2018 se'n va anar a Bòsnia, on «vaig treballar amb un altre grup de voluntaris que cuinàvem menjar per les persones vivint al carrer de Sarajevo. M'hi vaig estar mig any fent funcions de cuina, distribució, cerca de voluntaris i de finançament, xarxes socials i contacte amb col·laboradors locals. I un altre cop vaig haver de marxar per fer diners per poder estar una altra temporada a fora».

Proporcionar eines


Va ser precisament una de les persones amb les quals havia treballat a Bòsnia qui li va parlar el desembre de 2019 de Habibi.Works: «Mentre no estic treballant sobre el terreny, m'informo de diferents projectes, i parlo amb persones que hi he conegut. Va ser així que un amic que havia treballat amb mi a Bòsnia em va dir que se n'anava a Grècia a un maker space intercultural, i és així com vaig sentir a parlar per primer cop de Habibi.Works. Em va encantar la idea de no donar, sinó de proporcionar eines per crear. A Habibi.Works t'emportes els productes que tu mateix et fas».

El taller d'impressió làser.

Mireia Soler es va posar en contacte amb els responsables de Habibi.Works i «em van dir que buscaven gent per cobrir tres posicions de coordinació. M'hi vaig presentar, vaig fer el procés de selecció i em van agafar». D'aquesta manera, hi va començar a treballar el passat mes d'agost, i compta ser-hi més o menys un any: «Faig funcions de comptabilitat, cerca de voluntaris i finançament i coordinació d'equip, a més de ser la responsable del taller d'informàtica».

El web d'aquesta iniciativa deixa molt clars d'entrada els seus objectius, i la seva manera de treballar per aconseguir-los. Així, Habibi.Works és «un espai de creació intercultural i una plataforma per a l'educació, l'empoderament i les trobades per a refugiats i habitants grecs al nord de Grècia. Treballem a l'alçada dels ulls amb les persones. Els donem suport per crear solucions ells mateixos. Escoltem les seves idees en lloc de dir-los què han de fer. Els animem a compartir les seves habilitats i experiència. Habibi.Works és un exemple viu dels valors que ens agradaria veure en les nostres societats: respecte, solidaritat, igualtat».

Un dels espais està reservat per a la reparació de bicicletes.

Mireia Soler explica que l'origen d'aquesta proposta es troba en un grup de joves alemanys que l'any 2015 van viatjar a Grècia per participar en la distribució de roba i menjar a persones refugiades: « Durant aquella primera experiència es van adonar que el que realment calia era proporcionar estructures per a la gent per poder ser creatius, aprendre i ocupar el temps productivament. Així va néixer Habibi.Worlks, a principis del 2016, combinant les possibilitats d'un maker space obert per a la comunitat de refugiats del nord de Grècia».

La voluntària olotina i els seus companys de projecte treballen en un recinte situat a 500 metres del camp de refugiats de Katsikas, al nord-oest de Grècia, a la regió d'Epirus. Segons dades d'ACNUR i de la municipalitat de Ioannina (la localitat més important de la zona), el passat mes de setembre hi havia 1.047 residents al camp, sobretot afganesos (33,7% del total), sirians (25,3%) i iraquians (15.8%). Es calcula que en total hi ha uns 3.500 refugiats i demandants d'asil polític a la regió d'Epirus (60% homes i 40% dones).

L'edifici que funciona com a seu de l'organització i dels tallers de Habibi.Works, a 500 metres del camp de refugiats de Katsikas, al nord-oest de Grècia.

Les activitats de Habibi.Works es porten a terme fora del camp de refugiats, encara que molt a prop: «Ho fem tot a les nostres instal·lacions, un espai obert amb deu zones de treball que inclouen un taller de costura, un taller de fusta, un de metall, un taller de reparació de bicicletes, una zona amb ordinadors, una impressora 3D i una lasercuter. També tenim un taller creatiu, una cuina i un hort comunitaris, una biblioteca i un gimnàs. En cada taller hi ha un supervisor/facilitador que bàsicament acompanya als usuaris durant el procés de creació. A Habibi.Works qualsevol persona pot fer ús tant de les instal·lacions com dels materials disponibles per al seu projecte. Des de construir una estanteria a dissenyar i confeccionar la seva pròpia roba, pintar un quadre o afegir una cadireta de bebè a una bicicleta», enumera Mireia Soler per citar alguns exemples.

En aquest sentit, afegeix que «el nostre principal objectiu és proporcionar un ambient de treball en el qual cadascú pugui desenvolupar el seu potencial creant, construint i compartint. Treballem colze a colze amb la gent que ve, els acompanyem a trobar ells mateixos les solucions, escoltem les seves idees en lloc de dir-los què fer». No és l'únic objectiu de la proposta: «Un segon objectiu, molt relacionat amb el primer, és oferir un espai per a l'intercanvi cultural i l'aprenentatge. No només oferim les eines i material perquè cadascú faci els seus projectes, sinó que cada àrea té un expert en el tema que ensenya en cas que la persona no en sàpiga. Som un centre d'educació informal, on persones sense accés a l'educació formal poden adquirir habilitats que poden ser-los útils de cara a trobar un lloc de treball, potenciant d'aquesta manera la seva integració».

Reparant una bicicleta.

I encara té un tercer objectiu, aquesta particular manera de fer de Habibi.Work: «Donar a conèixer la situació en què viuen moltes persones desplaçades i trencar amb el missatge victimista i de desesperació que ens hem acostumat a sentir. Volem destacar el talent de totes aquestes persones que arriben a Europa com a refugiats i veure'ls per tot el que poden i saben fer, no només pel que han hagut de deixar enrere. Estem acostumats a veure a les persones migrades només com a víctimes, persones sense recursos i amb un futur molt negre. Però a Habibi.Works volem veure a la gent pel seu talent i per l'experiència que porten. Els volem considerar una font de riquesa, tant econòmica com cultural, per a les nostres societats».

La majoria d'ingressos econòmics de Habibi.Works són donacions de particulars –«tenim el nostre projecte en dues plataformes de crowdfunding (Betterplace i Globalgiving) i fem campanyes de recaptació de fons durant les festes de Ramadà i d'hivern (aquesta és la que tenim engegada ara)», explica Mireia Soler, encara que també «busquem beques de fundacions i empreses, i premis. Per exemple, hem guanyat un premi de YouTube, un de Lush i un altre de Facebook». Defugen, de moment, les subvencions oficials: «No hem rebut cap mena de finançament de cap govern ni ens hem presentat a cap ajut així».

Una dona al taller de fusteria.

Sí que mantenen, però, una bona relació amb les autoritats locals: «M'han explicat que l'alcalde de Ioannina ens va fer una visita l'any passat i li va agradar molt el nostre projecte. El setembre vam començar una col·laboració amb l'ajuntament, per poder oferir tallers d'elaboració de currículum al nostre edifici».

Mireia Soler manté el vincle amb Olot, encara que els darrers mesos no hi ha pogut viatjar per culpa del coronavirus: «Treballem amb un col·lectiu molt vulnerable i mantenim mesures molt estrictes per prevenir ell contagi». De fet, la pandèmia també ha introduït canvis en la manera de treballar: «Hem reduït el nombre de persones que poden estar a l'edifici, hem posat punts de desinfecció, treballem amb mascareta i tot això...». Segons ella, «Habibi Works ha estat obert quatre anys i mig i abans del coronavirus podien passar-hi unes 70 persones al dia (ja fos per utilitzar els tallers, o venir a jugar ping pong o prendre un te i socialitzar). Ara hem reduït el nombre de persones que poden estar a l'edifici i la gent només pot venir per treballar en els tallers, de manera que poden passar un màxim de 40 persones al dia, aproximadament».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit