Les nombroses restriccions decretades per les autoritats per mirar de frenar el contagi del coronavirus no podran impedir que en les properes tres setmanes hi hagi diverses jornades festives que les famílies celebraran amb trobades més o menys nombroses, i que es veuran completades per actes religiosos, socials i culturals (Missa del Gall, Pastorets, pessebres vivents, Reis Mags, parcs de Nadal...) que seran diferents dels habituals, però que d'una manera o altra s'acabaran celebrant. Seran, certament, unes festes nadalenques atípiques, encara que no tant com les del 1936, les del primer any de la Guerra civil, quan la diada de Nadal va ser declarada «dia hàbil a tots els efectes» pel president de la Generalitat, Josep Tarradellas, i la celebració de les festes va quedar reduïda estrictament i en secret a l'àmbit familiar en el cas de les famílies amb conviccions cristianes, amb la supressió de qualsevol manifestació externa. Però a més hi ha hagut altres moments de la història en què la celebració del Nadal a Girona ha estat atípica, tant per altres situacions de crisi sanitària (la grip del 1918, per exemple), com per altres conflictes bèl·lics (els setges de la Guerra del Francès), com fins i tot per fenòmens meteorològics que han canviat radicalment el paisatge i han provocat problemes de mobilitat, com va passar amb la gran nevada que es va viure el 1962.
En tot cas, els testimonis històrics evidencien que el Nadal del 1936 va ser el més atípic a casa nostra des que es té memòria d'aquestes celebracions. I no calia un decret del president de la Generalitat declarant «hàbil a tots els efectes» el 25 de desembre per adonar-se'n: l'onada laïcitzadora dels mesos posteriors a l'esclat de la Guerra civil en el conjunt de l'Estat espanyol, i per tant també a Catalunya i a les comarques gironines, i la persecució de persones significadament religioses -especialment capellans i religiosos, però també seglars- havien provocat que la proximitat del Nadal no es manifestés en signes externs tan habituals abans -il·luminacions festives, pessebres, anuncis de representacions de Pastorets...- com després de la Guerra. La supressió de les festes religioses -significadament Nadal i Reis, aquesta darrera transformada en una particular «Setmana de l'Infant»- i l'empresonament de religiosos i persones obertament practicants del catolicisme, van ser dos dels signes més evidents d'aquesta onada laïcitzadora, que va portar les famílies creients a celebrar les festes en la intimitat, i de manera clandestina.
Per a la pràctica pública de les tradicions nadalenques, aquell va ser el pitjor any del conflicte: el 1938 i el 1939 la laïcització s'havia suavitzat i a més en les files republicanes creixia la preocupació per l'avenç de les tropes de Franco, i se centraven els esforços a combatre les tropes sublevades i no tant a perseguir les idees religioses.
La supressió del Nadal com a jornada festiva no va impedir, però, que aquells dies se celebressin diferents actes festius. Precisament la nit del 24 de desembre del 1936, al Teatre Municipal de Girona s'hi celebrava un festival benèfic, en el qual es va representar La bona gent, de Santiago Rusiñol i s'hi van llegir poemes. La crònica del diari L'Autonomista explicava que «la festa, que revestí tot un èxit, acabà a dos quarts de dues de la nit i amb els acords de Els Segadors i La Internacional, i el públic saludà els dos himnes revolucionaris a peu dret i amb el puny enlaire ». Aquella mateixa nit, en diverses llars gironines en les quals s'havien refugiat capellans, se celebraven misses del Gall clandestines, mentre que d'altres ciutadans feien la celebració nadalenca en família, com va retratar per exemple Josep Maria Gironella en la seva novel·la Un millón de muertos (1960).
Enric Mirambell, Cronista Oficial de la Ciutat de Girona, també va escriure sobre aquell Nadal en un suplement que li va dedicar l'any 2011 el Diari de Girona. «Socialment no existia el Nadal. Aquella festa de tradició secular havia estat esborrada del nostre àmbit. Aquell 25 de desembre obriren els comerços, com cada dia. Funcionaren les fàbriques i els tallers. Els paletes continuaren construint cases. En els centres docents hi hagué classe amb tota normalitat. Molts que haurien volgut no acudir al seu lloc de treball no s'atreviren a quedar-se a casa per la por del que pogués passar en notar la seva absència». Mirambell afegia que «en l'interior de cada casa la cosa era diferent. Tothom sabia com havia viscut el Nadal a casa seva; però molt pocs sabien com ho havien viscut en la casa dels veïns, dels coneguts, dels amics. L'actitud de cada família havia de quedar en la intimitat. Tota expansió podia representar un perill. En les famílies de la nostra ciutat hi havia situacions molt diferents. En unes hi faltaven els nois que eren al front. En altres el pare que havia estat assassinat en una cuneta. O que es trobava exiliat per fugir del perill; o tancat a la presó».
Situacions similars es produïen arreu de les comarques gironines. El periodista Xavier Valeri escrivia en el mateix suplement del diari que aquell 1936, a Olot, «el Nadal estava més absent de la via pública que en el temps de l'ocupació napoleònica (1812-1814) o que en el mandat de l'alcalde republicà i fervent anticapellans Joan Deu (1873-1874). Els setmanaris locals d'informació i opinió en la seva major part de caire carlista o simpatitzant amb el clergat i, en conseqüència, amb les festes catòliques, havien deixat de publicar-se a partir del juliol i encara no havien estat substituïts per publicacions d'esquerres. Així, res recordava de manera externa el Nadal en aquell Olot del 1936». Malgrat això, Valeri afegia que «el Nadal són festes de família i, sobretot, d'infància i encara que d'amagat, el Nadal del 1936 es va celebrar a Olot. Evidentment, que cada família ho van fer d'una manera diferent i n'han quedat pocs testimonis. Un d'ells és el de Josep Maria Pagès, qui va escriure que 'per Nadal, entonàvem melodies pròpies de les diades, que vivíem d'amagat, davant del pessebre ocult dins d'un armari del menjador'».
La Guerra va condicionar aquell Nadal del 1936 altres tradicions: la «Setmana de l'Infant» va ser instaurada per la Generalitat en substitució de la festivitat de Reis i amb l'objectiu de recollir joguines per distribuir-les als nens orfes, refugiats, fills de combatents i internats en institucions d'assistència social. Lluny de les celebracions religioses, també va resultar afectat el sorteig de la Loteria de Nadal: els espanyols van comprar molt pocs números, la qual cosa va provocar que la major part de l'import dels premis anés a parar a les arques de l'Estat. El sorteig es va fer el dia 22, com cada any, però a València, perquè Madrid era atacada per les tropes franquistes.
El Nadal del 1809 també va ser especial per als gironins per culpa de la guerra, en aquest cas la del Francès; de fet, per culpa dels estralls que havia provocat a la ciutat el setge al qual les tropes franceses l'havien sotmès durant mesos i mesos. El 10 de desembre del 1809 es va signar la capitulació de Girona, en la qual s'establia que «la religion católica continuará en ser observada por los habitantes, y será protegida», la qual cosa deixava via lliure a la celebració del Nadal, però es feia difícil festejar res de manera efusiva en una ciutat que havia perdut la meitat dels seus 8.000 habitants durant els combats, i bona part dels edificis de la qual es trobaven en ruïnes.
Dues pandèmies i la gran nevada
Més recentment, el Nadal a les comarques gironines també s'ha vist alterat en algunes ocasions per culpa de pandèmies com l'epidèmia de còlera del 1834: el mes de desembre d'aquell any es va produir un dels moments àlgids de l'episodi pel que fa al nombre de víctimes mortals a Girona, amb 39. Però molt pitjor va ser, per l'abast de l'epidèmia, la grip del 1918, que va provocar una enorme mortaldat a les comarques gironines, i que va obligar entre d'altres a suspendre la Missa del Gall a la Catedral de Girona com a mesura de precaució per prevenir el contagi davant de l'elevat nombre de malalts que hi havia a la ciutat. Malgrat això, altres celebracions socials i religioses relacionades amb les festes sí que es van mantenir i el 23 de desembre, a la mateixa Catedral, el bisbe Francesc Mas va celebrar un «solemnísimo» funeral de pontifical en memòria d'onze capellans de les comarques gironines que havien mort per culpa de la grip.
També va ser atípic, però aquest d'una manera sobretot anecdòtica, el Nadal del 1962: precisament la nit de Nadal va caure una nevada molt intensa que va deixar gruixos de fins a 30 centímetres en nombrosos indrets de les comarques gironines, canviant del tot el paisatge de bona part de la província. «Va ser un Nadal especial», asseguraven a Diari de Girona Maria Codina i Joan Casellas, l'any 2012, en ocasió dels 50 anys d'aquella nevada: «Hi havia neu al carrer, i esquiadors baixant, i la ciutat nevada... Un paisatge com de postal, i nosaltres érem a casa, amb la família, el menjar, la llar de foc... Sembla que quan passa una cosa així la gent s'acosta més, es torna més solidària».
La nevada del Nadal del 1962 encara és recordada com una de les més importants a la ciutat de Girona i en el conjunt de la demarcació, si bé no va ocasionar els problemes que sí que es van viure a Barcelona i altres localitats catalanes, on va nevar més i els inconvenients que se'n van derivar (trànsit interromput, serveis bàsics alterats, etc.) van ser molt més greus. Entre altres, que la comunicació ferroviària entre Barcelona i Girona va quedar aturada durant tot el dia, la qual cosa va tenir repercussions en algunes celebracions nadalenques. Com explicava Enric Mirambell també en ocasió dels 50 anys dels fets, «algunes famílies de Girona tenien previst anar a compartir el dinar de Nadal amb familiars que vivien a Barcelona o en altres poblacions, i, refiant-se d'això, no tenien provisions per organitzar un àpat nadalenc en la seva casa. Uns altres vivien el cas contrari, esperaven la vinguda de familiars de fora, i la seva despensa estava proveïda amb l'abundància que era del cas. Alguns dels que es trobaven en aquesta situació eren coneguts i amics, i assabentats uns i altres del diferent problema que els afectava, es reuniren per compartir aquell extraordinari dinar de Nadal, que en lloc de ser un dinar familiar com és costum ancestral, va ser una trobada d'amistat, que solucionava una situació compromesa, tant per als uns com per als altres».
