«El germà Guillermo va ser benvingut perquè era un home que esperonava els alumnes que portaven activitats comunitàries, culturals o esportives». El polític gironí Francesc Ferrer i Gironès (1935-2006) va escriure aquestes paraules en un article d'homenatge al germà Guillermo publicat a Punt Diari el gener de 1981, quan feia poc que el religiós havia deixat La Salle de Girona per anar a l'escola de la Seu d'Urgell. Ferrer assegurava haver estat un dels 40 nois d'entre 12 i 13 anys que van ser els primers alumnes de Guillermo quan va arribar a Girona, l'any 1947. «Recordo perfectament l'impacte que va causar la seva arribada al Col·legi», afegia.
També va ser alumne seu, a mitjans de la dècada de 1950, Josep Oliveras, que a més formaria part dels primers equips de futbol federats impulsats pel religiós i docent d'origen lleonès: «Gràcies a ell, molts de nosaltres vam poder començar a jugar a futbol, i hi vam poder jugar molts anys. A més, vam passar de jugar al pati del col·legi amb una pilota de drap, a poder competir en camps en condicions, amb equipacions i botes, i fins i tot a jugar al camp del Girona a Vista Alegre... Això en aquell temps era impensable». Oliveras també l'havia tingut com a professor i divendres deia que «a classe, era campechano; no era dels mestres més durs que hi havia, era força normal». De fet, Oliveras i altres exalumnes i exjugadors de La Salle han mantingut la relació amb ell: «De tant en tant hem anat a fer algun dinar, l'hem anat a veure a Santa Coloma. Com que per l'edat que té està molt bé, podem anar amb ell per tot arreu».
El seu impuls del futbol federat de La Salle li ha valgut al germà Guillermo diversos reconeixements, entre els quals la Medalla de l'Esport de la Generalitat i l'homenatge de l'Agrupació de Futbolistes Veterans de Girona. També ha estat homenatjat per antics companys de feina i antics alumnes, uns reconeixements que continuaran aquesta setmana amb algunes activitats que els seus organitzadors prefereixen no revelar de moment.
«Exemple de vida i vitalitat»
L'actual directora de La Salle de Santa Coloma de Farners, Neus Martín, considera ben justificats aquests homenatges: «Jo personalment l'admiro com a exemple de vida i de vitalitat», assegura, i afegeix que «és impressionant que una persona de 100 anys tingui la capacitat i les ganes de fer coses que té ell, i em consta que està patint molt l'actual situació causada per la pandèmia, perquè ha vist limitada la seva activitat». En aquest sentit, Martín explica que «a mitjans d'agost sempre es posa a la nostra disposició per a tot allò que necessitem. I de fet porta el control dels alumnes que usen el menjador (aquest curs, per culpa del virus, per via telefònica), ens fa l'històric de l'escola, etc. Els nens són la seva vida i s'hi ha dedicat sempre...».
El director de La Salle Girona, Josep Maria Frigola, no ha treballat mai amb el germà Guillermo, però el coneix per la relació que el religiós manté amb el centre i també perquè Frigola és de Santa Coloma i el seu fill i la seva filla sí que han estat alumnes seus allà: «Eren també membres de Sons de Farners i a través seu he pogut constatar aquest entusiasme que transmet el germà Guillermo, aquests valors que comunica per mitjà de la música». Frigola, que considera «admirable» l'energia de Guillermo, troba que representa «la figura ideal del germà de la Salle: s'estima els nanos i veus que els alumnes se l'estimen, i això no és fàcil d'aconseguir». Frigola atribueix aquest bon record que deixa el germà Guillermo en els seus exalumnes a «la seva dedicació plena, no només en hores de classe, sinó en tot allò que es fa a fora. És un educador com a figura integral, que fa classe però també acompanya a fora, amb activitats extraescolars, esport, música, excursions... I quan trobes algú que l'ha tingut, l'aprecien i en tenen un gran record, senyal que és una persona que s'ha dedicat a educar la gent, a acompanyar-la i fer-li costat en el procés acadèmic i de creixement i formació de la persona».
Joaquim Mataró, exdirector de La Salle Girona, coneix bé el germà Guillermo, tot i no haver-hi treballat mai, i el defineix com «una persona peculiar amb qui mantinc una relació cordial. Es va avançar en moltes coses a la seva època, i encara ara en alguns temes et descol·loca per agosarat». Per a Mataró, Guillermo «és un apassionat de la Salle i té el convenciment que l'esport és una eina educativa fonamental. I dóna unes explicacions tan encertades sobre el valor formatiu de l'esport que hi ha gent de 25 anys que no ho tenen tan clar»./A.P.B.
