07 de març de 2021
07.03.2021
Diari de Girona

Fotografies per a la història

La fototeca del Ministeri de Cultura ha posat a disposició pública centenars de milers d'imatges que van ser captades des dels primers anys de la fotografia fins a l'actualitat; algunes d'aquestes retraten indrets de les comarques gironines

07.03.2021 | 00:39

En la sessió celebrada l'agost del 1839 a l'Acadèmia Francesa de les Ciències, en la qual François Arago va donar a conèixer a París l'invent del daguerreotip, precursor de la fotografia, hi era present el metge i polític ctalà Pere Felip Monlau (1808-1871), com a representant de l'Acadèmia de Barcelona, a la qual va remetre un informe sobre l'invent juntament amb un mètode per obtenir daguerreotips i una càmera de l'època. Aquella càmera es va utilitzar per obtenir la primera fotografia que es va fer a Espanya, el 10 de novembre del 1839, una imatge de l'edifici de la Llotja i Casa Xifré presa des dels terrats de la plaça del Pla de Palau de Barcelona. La imatge obtinguda es va sortejar entre els assistents i mai més se'n va saber res. Millor sort va tenir la que pocs dies després, el 18 de novembre, es va fer a Madrid: una visió general de Palau d'Orient presa des de la part dreta del riu Manzanares, que es va conservar al hall de la facultat de Farmàcia de la Complutense fins que va ser destruïda per una inundació el 1978. Ara, la fotografia més antiga que es conserva és «Vista de Madrid», un daguerreotip d'autor desconegut en el qual s'observa l'església de nostra Senyora del Carme i Sant Lluís, al madrileny carrer del Carme. La seva antiguitat se situa entre 1840 i 1850 i l'Estat la va adquirir en una subhasta el 2012 per 32.000 euros. No és casualitat que les primeres fotografies fossin d'edificis i arquitectures perquè llavors el procés de presa d'imatges necessitava una total immobilitat durant més de mitja hora.

Moltes de les primeres imatges captades per fotògrafs espanyols formen part del patrimoni que el Ministeri de Cultura ha posat ara a disposició de tots els que vulguin investigar o tafanejar per la història recent d'Espanya a través de les fotografies. La fototeca del ministeri ha posat a disposició dels qui ho desitgin més de 275.000 fotografies preses des del 1860 i fins a l'actualitat. Progressivament el ministeri anirà incorporant la resta de les més de mig milió de fotos que conserva l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE).

Els primers a interessar-se per l'invent de la fotografia van ser metges, catedràtics i professionals liberals, que es van apropar a la nova tècnica amb una curiositat purament d'aficionat. Els intel·lectuals i els científics també s'hi van interessar. Santiago Ramón y Cajal va aplicar l'invent a les seves investigacions, a més de fotografiar paisatges i escenes de la vida quotidiana.

La fotografia va registrar a Espanya una expansió ràpida i imparable. El retrat va ocupar desenes de fotògrafs en una nova professió sorgida a redòs del nou invent. Retratistes com Juliá, Martínez Sánchez, Godínez, Antonio Cosmes, Antonio Esplugas, Manuel Company ... operaven diàriament en els estudis fotogràfics que van néixer durant l'últim terç de segle XIX. A Madrid, Barcelona i altres capitals es van instal·lar des de molt aviat aquests estudis de retratistes espanyols i també d'estrangers que van fixar a Espanya les seves places de treball, com l'anglès Charles Clifford, que va fer les primeres fotografies de l'Alhambra; l'alemany Kurt Hielscher (autor de L'Espanya incògnita), el danès Christian Franzen, l'austríac Alois Beer i els francesos Auguste Muriel i Jean Laurent. Moltes de les fotografies que l'Institut del Patrimoni Cultural ha posat a disposició pública són d'aquest fotògraf de cort que va immortalitzar escenes de la vida quotidiana d'aquell Madrid i d'altres capitals espanyoles al segle XIX.

QUATRE FONS

Entre els fons als quals es pot accedir destaquen també els arxius de Moreno i de Ruiz Vernacci, la col·lecció del fotògraf espanyol Juan Miguel Pando Barrero (1915-1992), i la de l'alemany Otto Wunderlich.

L'arxiu Moreno l'integren més de 60.000 fotografies de col·leccions públiques i privades dels fotògrafs Mariano i Vicente Moreno, pare i fill, preses entre 1893 i 1954. A l'arxiu de Ruiz Vernacci s'inclouen més de 12.000 negatius de Jean Laurent.

Per la seva banda, l'arxiu Pando conserva l'obra del fotògraf Juan Miguel Pando Barrero (1915-1992), desenvolupada al llarg de més de cinquanta anys i continuada pel seu fill Juan Pando Despierto fins el 2003. És el més voluminós dels arxius conservats a l'IPCE, amb més de 125.000 imatges de temàtica variada. Des del 1940 fins el 1993, l'Agència Pando va realitzar treballs per a museus, galeries, col·leccionistes i artistes, indústries d'enginyeria, encàrrecs de publicitat comercial i imatge empresarial, fotografia d'arquitectura, etc. De forma paral·lela, els Pando van desenvolupar la fotografia de paisatge i de caràcter etnogràfic durant els seus viatges per Espanya i el Marroc entre les dècades de 1950 i 1970. L'anomenat Fons Binacional Espanya-Marroc, que ara es publica per primera vegada, està integrat per més de 3.000 imatges que constitueixen un retrat d'extraordinari valor documental i estètic de la gent, pobles, monuments i paisatges de tots dos països.

L'arxiu Wunderlich, obra del fotògraf alemany Otto Wunderlich (Stuttgart, 1887- Madrid, 1975), està format per més de 4.000 positius fotogràfics. Format com a forògraf al seu país, Alemanya, Wunderlich es va traslladar a Espanya el 1914, país en el qual va desenvolupar una producció fotogràfica en la qual, al costat de projectes d'encàrrec per a institucions culturals i empreses del sector industrial, hi destaca la fotografia de paisatges, escenes tradicionals i tipus populars que documenten, amb admirable precisió tècnica i exquisida sensibilitat, la realitat espanyola dels dos primers terços del segle XX. Els positius que ara veuen la llum constitueixen una interessant miscel·lània composta pels àlbums fotogràfics dels viatges que Otto Wunderlich va realitzar pel nostre país entre 1913 i 1930, heliotípies que recreen paisatges i monuments espanyols, i un variat nombre de cianotípies, fototípies i contactes de temàtica variada.

Mitjançant el cercador d'aquesta fototeca es pot accedir també a col·leccions com la d'Aurelio de Colmenares y Orgaz (1873-1947), comte de Polentinos, en què hi ha més de 10.000 plaques de vidre preses durant els primers anys del segle XX.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit