El primer dia que va arribar a l'institut, un home ja molt gran se'l va quedar mirant de fit a fit. «Vaja, vaja... Roda al món i torna al Born!». Creuar aquella porta era entrar al món dels records. Ara, però, li tocava fer un altre paper a l'auca.

Francesc Xavier Garriga Palau va néixer el 1864 a Cadaqués. Durant el batxillerat va estudiar a l'institut Jaume Balmes de Barcelona, on acabaria tornant per treballar-hi de docent.

Superada la formació secundària, va matricular-se a la universitat, on va cursar simultàniament les carreres de Filosofia i Lletres, que va completar el 1884, i Dret, de la que es va llicenciar el 1886. A més, paral·lelament, col·laborava amb els diaris La Dinastía i El Barcelonés. Va mantenir l'hàbit d'escriure a la premsa quan va marxar a Madrid el 1888, per doctorar-se en Filosofia i Lletres.

El 1889, quan tenia vint-i-cinc anys, va aprovar les oposicions de catedràtic de batxillerat de literatura espanyola. El seu primer destí va ser Còrdova, on va passar tres anys. Després va ser traslladat a Reus, on va exercir fins el 1899. Posteriorment va ensenyar a Oviedo i el 1913 va tornar al seu institut d'adolescència. Ja no es va moure del Balmes fins que es va jubilar, el 1933.

La figura de Garriga, però, va molt més enllà de la seva fulla de serveis, tal i com reivindicaven no fa gaire, des de les pàgines de la Revista de Girona, Carles Bastons i Eva Garcia-Pinós, perquè el cadaquesenc va ser el traductor al castellà de diferents obres catalanes, entre les que destaca Solitud, de Víctor Català. Aquesta qüestió va ser l'objecte d'estudi de la tesi doctoral de Garcia-Pinós, que amb l'anàlisi de la correspondència mantinguda entre Caterina Albert i el seu traductor, va demostrar l'estreta col·laboració que hi va haver entre ambdós durant la preparació de la versió castellana, que va veure la llum el 1907.

A més del llibre de Català, Garriga també va traduir obres de Ramon Masifern i va publicar diversos assajos sobre estudis literaris com ara Estudio acerca de la novela picaresca española (1891) o Santa Teresa de Jesús como escritora (1899). També va elaborar diversos manuals escolars: Lecciones elementales de literatura (1902), Estudios elementales de literatura. El antiguo Oriente y los clásicos (1918) o Estudios elementales de lengua castellana. Gramática compendiada para la primera enseñanza (1922).

En definitiva, és el típic cas de personalitat d'abans de la guerra civil, ara oblidada malgrat que per la seva trajectòria acadèmica i la seva tasca de traducció valdria la pena ser tingut en compte.

Francesc Xavier Garriga Palau va morir a Barcelona el 18 de maig de 1941, quan tenia setanta-set anys.