Afavorir la contemplació del paisatge des de dins de l'habitatge, i també les relacions interiors entre les seves estances era el gran repte de la proposta d'Atheleia Arquitectura per al projecte de rehabilitar una casa de poble a Masarac, una construcció amb destacada presència de la pedra. I les solucions proposades en el projecte van convertir-lo en un dels dos que van rebre una menció especial ex-aequo del jurat dels Premis d'Arquitectura de les comarques de Girona 2020 en la categoria d'Arquitectura i l'apartat d'habitatge.

En els seus comentaris per justificar aquesta distinció, les integrants del jurat, Maria Rubert de Ventós, Eileen Liebman i Marta Sequeira, assenyalen que el projecte «consisteix en la rehabilitació d'un galliner i un paller com a casa unifamiliar, un projecte la virtut principal del qual és descompondre i recompondre el programa a través d'un recorregut per crear diferents ambients domèstics». Segons aquestes tres arquitectes, es tracta d'«una solució enginyosa que s'adapta als desnivells de les construccions preexistents en contrast amb la solució tranquil·la, sense estridències respecte del carrer i les terres de conreu».

En la memòria del projecte inclosa en el catàleg dels premis, els seus responsables comencen fent una descripció de l'immoble objecte de la reforma: «Accedim a la finca des de la cara nord, pel carrer del Mont, i trobem en primer lloc l'antic paller; continuem per la zona de pati, destinat a petit hort i galliner, i finalment, a través d'una rampa descendent, arribem a la part principal de la casa, formada per dues plantes, la inferior destinada als animals i la superior a habitatge. Cap al sud tenim la relació amb la zona d'horts i la vista cap a la plana de l'Empordà i el golf de Roses. L'estructura urbana del conjunt de cases antigues del poble segueix la mateixa lògica, creant un mosaic de murs de pedra i transversalitat carrer-casa-horts-vista».

Un dels elements determinants de la proposta d'Atheleia és l'aprofitament de la construcció original de pedra, com també expliquen: «El primer pas per a la intervenció és estudiar els murs de pedra per adaptar el programa i la proposta a les preexistències».

A partir d'aquí apunten que «el concepte principal apareix com la voluntat d'obrir-se generant una gran obertura, que permet la mirada cap al paisatge des de qualsevol punt de la planta, al mateix temps que es crea un món interior de relacions a través del pati. Per potenciar el pati com a espai de relació, la zona de nit se situa en un extrem, a l'antic paller, i la zona de dia a l'altre, al volum existent d'habitatge. El pati el forma una pèrgola amb vegetació per naturalitzar aquest espai de relació i crear un filtre cap als veïns. A la planta inferior trobem un espai íntim, l'antic corral, format per una volta catalana i il·luminat per unes petites espitlleres, mentre que la part de dalt es destina a la vida social. Aquest espai inferior és l'espai del foc, de recolliment, l'espai íntim de la família. A través d'un pas excavat a la roca mateixa, arribem, pel soterrani, al volum de nit, on trobem els banys i els dormitoris, que finalment ens retornen la mirada cap al paisatge a través del pati».