Una quarta part de totes les espècies conegudes viu en i del sòl. La vida en la superfície terrestre depèn completament d'aquesta biodiversitat edàfica. No obstant això, les estratègies globals per protegir la vida han prestat molt poca atenció als organismes del sòl. En permanent perill per l'avanç de l'erosió, a Espanya se'n perden 500 milions de tones a l'any, segons el Ministeri d'Agricultura.

Un equip internacional en el qual hi participen investigadors de la Universitat d'Alacant, la de Vigo i la Pablo de Olavide de Sevilla proposen, en un informe publicat en la prestigiosa revista Science, la creació d'una xarxa de monitoratge global basada en mostrejos estandarditzats que ens permeti conèixer l'estat global de la biodiversitat del sòl. L'agricultura intensiva, amb l'abús de fertilitzants i pesticides, s'ha convertit en un enemic per a la biodiversitat. Es calcula que existeixen 24.000 milions de tones de sòl fèrtil a tot el món, amb el que la seva degradació posa en perill la provisió dels serveis ecosistèmics que proporcionen els sòls, com la regulació del clima, l'aportació d'aigua neta o la protecció enfront de les plagues.

Carlos Guerra, investigador del Centre Alemany per a la Recerca Integral de la Biodiversitat, explica: «Si preguntem al carrer quin grup d'animals és el més comú a la terra, molts pensaran en les formigues, els peixos o els ocells. No obstant això, la resposta estarà molt lluny de la realitat. Ho són els cucs. Quatre de cada cinc animals que hi ha a la terra pertanyen a aquest grup. Els sòls són l'hàbitat més divers de la terra i un gram de sòl inclou milions de cèl·lules i milers d'espècies de microorganismes. La raó per la qual gairebé ningú els coneix és que viuen sota terra, romanent invisibles. En silenci i amagats, aquests organismes i molts altres realitzen serveis vitals per als éssers que viuen damunt d'ells. En consumir material animal i vegetal, tant viu com mort, el transformen en nutrients. Aquests nutrients són fonamentals per a les plantes de les quals ens alimentem. A més, els sòls són el reservori de carboni més important del planeta, després dels oceans».

Vertiginosa degradació

Els científics alerten que els sòls s'estan degradant a gran velocitat. Grans extensions sotmeses a l'agricultura intensiva reben dosis excessives de fertilitzants i pesticides. Són compactats, se segellen cobrint-los amb edificis i obres d'infraestructura, o són exposats als fenòmens erosius causats pel vent i l'aigua. A més, l'escalfament global els està sotmetent a una degradació addicional.

«A Espanya, les polítiques de protecció del sòl se centren en lluitar contra la desertificació i la contaminació. Sobre la taula segueix la proposició de Llei de Protecció de Sòls d'Alt Valor agrològic i altres sòls d'interès agrari», explica la professora María Jesús Iglesias Briones, de la Universitat de Vigo, que assevera que «ja és hora que aquest tipus de polítiques de conservació tinguin en consideració que els sòls estan vius i incloguin específicament la protecció dels organismes edàfics i les funcions que realitzen, i no sols per assegurar les activitats industrials o urbanes».

Iglesias subratlla que en un gram de sòl (com una cullereta per a postres) hi podem trobar un milió d'organismes. «Això fa que el sòl sigui un dels hàbitats més diversos del planeta i, de fet, ha estat descrit com la «tercera davantera biòtica, després dels abismes oceànics i les copes dels arbres en els boscos tropicals». La investigadora de la Universitat de Vigo incideix en què, «els principals enemics del sòl són l'agricultura intensiva, la urbanització, la contaminació, l'erosió i el canvi climàtic». A Espanya només existeix un decret, que data de 2005, centrat en les activitats potencialment contaminants del sòl i criteris per a declaració de sòls contaminats.

Quant a la desertificació que experimenta el sud-est d'Espanya, Iglesias Briones subratlla que hi haurà protecció sempre que «s'implementin legislacions que protegeixin de debò els sòls de manera integral (incloent els organismes que hi viuen) i les seves funcions més enllà de regular les activitats urbanístiques, industrials i agràries. Es continua veient el sòl com un «substrat inert» excepte per produir aliments».

El problema va per regions. «Al Mediterrani, els cultius d'olivars amb el sòl nu i desprotegit agreuja l'escassetat d'aigua i facilita l'erosió. Al nord, l'ús excessiu de fertilitzants minerals i factors d'emblanquinat que, amb el que plou, acaben als rius. La ramaderia intensiva en molts llocs de la Meseta obliga a la transformació de la terra per al cultiu de farratge», assevera la investigadora.

«La biodiversitat del sòl proporciona la fertilitat, regula el clima, descompon les deixalles que produïm i regula la producció d'aliments. Sense ells no existiria la vida a la Terra com la coneixem», afegeix Manuel Delgado-Baquerizo, de la Pablo de Olavide, coautor de l'article. Per això, els autors del text conclouen que «el monitoratge i la conservació de la biodiversitat del sòl és la millor estratègia per poder aconseguir els objectius de sostenibilitat inclosos en l'agenda 2030 i dirigits a àrees tan rellevants com el clima, protecció dels aliments i la biodiversitat».

Per poder decidir quines regions del món requereixen una protecció més urgent i quines mesures de protecció serien apropiades, s'ha de disposar d'informació suficient. Per això, els investigadors han creat una xarxa de seguiment. El principal objectiu de la xarxa és «posar la biodiversitat dels sòls en el centre de les polítiques de conservació. La xarxa SoilBON proporcionarà a gestors i responsables polítics el suport necessari per obtenir la informació rellevant que ens permeti aconseguir aquest objectiu», subratllen.

Aquesta eina està dissenyada per coordinar els esforços de recopilació de dades de sòls perquè siguin comparables en diferents àmbits i a diferents escales espacials i temporals. Per a això és necessari definir estàndards globals que determinin què s'ha de registrar i com.

Les escales inclouen paràmetres com la respiració del sòl, l'activitat enzimàtica, els cicles de nutrients i la diversitat genètica. Els indicadors serviran de base per prendre decisions sobre les prioritats a l'hora d'avaluar i protegir els sòls. Aquest seguiment i elaboració d'indicadors permetrà un registre eficient i seguiment a llarg termini de l'estat global dels sòls, la seva biodiversitat i els serveis ecosistèmics que proporcionen.