Va ensenyar el resultat del seu treball amb un somriure murri: «Sembla talment de bronze! Quin prodigi Vancells! Quin prodigi!»
Segon Vancells Illas és d'aquella mena de personatges que demana ser investigat a fons, perquè les poques dades biogràfiques que s'han pogut reunir per escriure aquest article deixen entreveure un home clau en el mercat artístic de la Barcelona burgesa de les darreries del segle XIX. Qui aporta més informació de Vancells és l'historiador de l'art Fernando Alcolea en la seva colossal pàgina web dedicada a les arts plàstiques.
Vancells va néixer a Girona en una data incerta, segurament pròxima al 1850, va estudiar a Barcelona i el 1871 va començar a treballar al taller de l'escultor Francesc Pagès Serratosa, on feia de daurador, especialitat en la qual va excel·lir.
Posteriorment va col·laborar amb l'escultor Rafael Atché, però el 1882 es va establir pel seu compte al taller que va obrir al carrer Consell de Cent, on tenia un espai reservat a l'exposició permanent de les seves obres. Es dedicava sobretot a l'escultura en fang, però també acceptava decorar peces fetes en d'altres tallers. La seva especialitat era daurar les imatges de tal manera que feien un efecte metàl·lic, imitant el bronze, la plata o l'or.
Poc temps després va traslladar-se al carrer Arc de Santa Eulàlia, on va obrir «Exposición Vancells», un establiment on es venien obres d'autors molt ben valorats per la societat de l'època. El 1884 va fer un altre canvi i va fundar «El Arte» a la plaça de Santa Anna, on ja hi havia establiments similars.
Paral·lelament va prosseguir amb la seva pròpia carrera artística. El 1881 ja havia guanyat el concurs del ministeri de foment per l'estàtua de Cervantes al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid. Després va participar en diferents mostres organitzades per l'ajuntament i la Diputació de Barcelona.
El 1887 va exposar a la Sala Parés i l'any següent va tornar a coincidir amb Atché, perquè ambdós van formar part de l'equip de construcció del monument a Colom instal·lat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Atché va treballar en l'escultura del navegant, mentre que Vancells va ser un dels encarregats de realitzar els lleons.
Després d'això va prosseguir amb la seva participació en exposicions de belles arts. Durant una d'aquestes mostres celebrada el 1894, el govern provincial va acordar adquirir obra seva, juntament amb la de Rusiñol, Vayreda i altres, per ampliar els fons del seu museu.
A partir d'aquest moment la figura d'aquest creador i marxant d'art es dilueix en el temps i el seu nom i la seva obra, segurament pel fet de ser sobretot religiosa, cau en el pou de l'oblit i molt poca gent sap qui va ser Segon Vancells Illa.
