L'esdeveniment esportiu i mediàtic més important de tot el món i que se celebra cada quatre anys, els Jocs Olímpics, podrien tenir lloc definitivament enguany a la seva seu actual de la capital japonesa, amb inauguració concertada per al 23 de juliol. Aquesta edició, que hauria d'haver-se realitzat l'any passat i que du el número 32 de totes les celebrades durant l'època moderna -la primera d'elles tindria com a escenari la capital grega, l'any 1896-, compta amb totes les infraestructures i organització a punt des del 2020, i lògicament hi ha molts interessos, i en primer lloc per part dels amfitrions de Tòquio, perquè sense més endarreriments pugui complir el compromís i no deixar passar més temps. Per altra banda, ja hi ha dues edicions més adjudicades i a l'espera de rebre el testimoni, la 33a, l'any 2024 a París, i la 34a, l'any 2028 a Los Angeles; de tal manera que si no hi ha més contratemps, es tornaria a la periodicitat quadriannual, i al costum d'ubicar la cita a tots els continents, alternativament.

Tenint en compte el potencial econòmic japonès, i la seva demostrada solvència i seriositat organitzativa, no estranyarà doncs que el pressupost per al major esdeveniment del món hagi superat el d'anteriors avinenteses: provisionalment, un mínim de 15.400 milions de dòlars, pels 15.000 milions de Pequín 2008, i els 14.950 de Londres 2012; tot i que com sol succeir en aquests megacertamens, les xifres finals poden ser força més altes, i encara més en aquest cas, quan s'hauran d'incloure mesures extraordinàries de seguretat forçades per l'actual pandèmia de coronavirus.

Hi ha notícies de que tots els comitès olímpics nacionals, d'entre ells l'espanyol COE, presidit per Alejandro Blanco, estarien a punt, amb la feina feta i encara més amb uns mesos afegits de coll, i la major il·lussió per part dels esportistes, preparadors, i llurs països respectius; sense oblidar-nos del COI -Comité Olímpic Internacional-, l'organisme patrocinador que com sabrà el lector presidí durant anys i de manera exitosa el català Joan Antoni Samaranch.

I per al món del col·leccionisme, representarà un cop més la més gran de les festes, tenint en compte la impressionant quantitat de material al·lusiu que s'hi emetrà, com és el cas dels dos documents que reproduïm: El sobre oficial nº 0010, de la sèrie preolímpica Barcelona'92, matasegellat el 7-3-1989; i el cartell anunciador de l'esmentada primera edició de l'època moderna.