Quan el metge va sortir de la cambra del noi, els pares l'esperaven al passadís: «Doctor, com està el vailet?» «Delicat... -va respondre pensatiu- Li convindria fer uns dies de repòs a la clínica...» «No sé pas com podrem pagar això...», va lamentar-se el pare. «Si volen puc parlar amb Don Ernesto, que en aquests casos sempre està disposat a donar un cop de mà».
Ernest Vila Moreno va néixer a Figueres el 2 de gener del 1884 i va ser metge, igual que el seu avi i el seu pare, Narcís Vila Guytó, a qui ja es va biografiar en aquesta mateixa columna l'agost de 2004.
Precisament la pressió paterna el va fer desistir de quedar-se a Barcelona una vegada llicenciat en medicina, malgrat que a la capital catalana li havien sorgit diverses oportunitats professionals. El jove facultatiu va tornar a la seva ciutat natal, on va exercir tota la seva vida. Els estudiosos de la història de la medicina el consideren un dels pioners de la cirurgia en terres empordaneses, on a més, durant molts anys, va ser l'únic tocòleg en exercici.
Després de treballar d'ajudant a la consulta del seu pare, quan aquest va morir el 1915, Vila Moreno va incorporar-se a l'equip mèdic de l'Hospital de la Caritat, on ben aviat va ocupar la plaça de cirurgià en cap.
El 1933, per iniciativa de Josep Puig Pujades, la ciutat de Figueres li va voler retre un homenatge per reconèixer públicament l'estima que s'havia guanyat per part de tothom, tant per la seva professionalitat com pel seu tracte afable que feia, segons conten les cròniques, que molts l'anomenessin simplement «Don Ernesto».
Amb l'esclat de la guerra civil, tot aquell món es va acabar. Durant el conflicte va treballar de manera incansable per socórrer tothom qui ho va necessitar. El 1938, durant els bombardejos feixistes de Franco contra els refugiats que intentaven creuar la frontera per anar a l'exili, l'Hospital de Figueres va ser destruït i es van haver d'adaptar espais privats per atendre ferits i malalts.
Ja durant la dictadura, el 1944, juntament amb el seu col·lega i amic Antoni Brusés, van obrir la Clínica de la Santa Cruz. Tot i que era privada, fins que no es va construir un nou hospital, el 1956, aquell establiment sempre va reservar habitacions per a beneficència. I, quan el nou equipament va obrir les portes, Ernest Vila Moreno hi va col·laborar de manera desinteressada. No és estrany, doncs, que el 1958, amb motiu del cinquanta aniversari d'exercici professional, l'Hospital i l'Ajuntament li organitzessin un nou homenatge.
Ernest Vila Moreno va morir el 23 de febrer de 1960 als 76 anys. El 1966, el consistori va batejar amb el seu nom la plaça inaugurada a l'espai on hi havia hagut l'hospital destruït durant la guerra. Pel que fa a la vocació mèdica, continua circulant per les venes de la família Vila, perquè els seus descendents han seguit dedicant-s'hi.
