Reobren els diferents sectors de l'activitat comercial, turística i de serveis, i un d'ells és el relatiu a les antiguitats, brocanteria, col·leccionisme social i artesanies. Tot aquest ambient ha representat d'antuvi un plus d'esbarjo i d'il·lusió per a molta gent, a través de cites circumscrites quasi en la seva totalitat als diumenges al matí, i ja més recentment també durant els dissabtes, i altres dies intersetmanals amb motiu d'alguna celebració popular.

Dissabte passat, dia 20, ja es va fer el mercat de la Lleona, a la plaça de Sant Feliu de Girona, encara que sense gaire participació, però esperem que amb bones perspectives per a les properes setmanes. L'endemà, diumenge dia 21, la plaça de Catalunya gironina es veié de nou amb una certa animació gràcies a un elenc de parades, força reduïda si ho comparem amb el que hi venia essent habitual, però desenvolupant les mesures de prevenció corresponents, i amb un avantatge afegit, el de la gran ventilació de què gaudeix aquell espai.

A Girona, i talment com deurà succeir a la resta de «mercadillos», encants, mercats de reciclatge i brocanters en definitiva, s'hi va veure una altra circumstància que possiblement sigui la que major interès desperta, com és la trobada entre amics i companys en l'afició de tota la vida, i que en alguns casos i per culpa de la pandèmia, la manca de contacte presencial ja feia massa temps que hi durava.

En la cita dominical de la capital vam trobar a faltar molts dels paradistes habituals dels darrers anys, alguns d'ells especialitzats en una sola temàtica i subministradors en conseqüència de tants col·leccionistes de les més conegudes matèries: llibres, gravats, fotografies i postals, cromos, tebeos, pins, filatèlia, numismàtica, joguines, discos de vinil, i altres tipus d'objectes que de no ser per aquestes persones, venedors, compradors i canvistes, ja haguessin desaparegut per sempre més en les escombraries i deixalleries.

Altres mercats de poblacions properes frueixen d'igual empenta i ja van recobrant així mateix l'activitat, com són els de Celrà -dijous i dissabtes-; i de Corçà -dissabtes i diumenges-. Segueixen Verges, Castelló d'Empúries, Figueres, i algunes altres poblacions de les quals ja anirem informant. I sense oblidar les més senyeres i d'una periodicitat generalment anual, Girona, Figueres, Banyoles..., per citar l'exemple d'algunes de les més anomenada i antiguitat.