Després de tants dies tancats a casa, poder sortir d'excursió era una alegria. Caminant a la vora del riu se'ls va presentar una fàbrica immensa. «Què és aquest edifici?», va preguntar la filla gran.
Josep Esquena Mas va néixer el 1860 a Sant Joan les Fonts. Inicialment vinculat al carlisme, es va acostar al catalanisme conservador i va ser un dels seus principals líders comarcals al costat d'altres garrotxins com Joaquim Vayreda Vila.
Entre 1877 i 1878 va ser regidor d'Olot i després va participar de la vida política des de diferents entitats. El 1881, per exemple, presidí el comitè organitzador d'una manifestació proteccionista contrària a la reforma aranzelària aprovada pel govern espanyol. Un acte del qual se'n va fer ressò premsa de tot Catalunya.
És comprensible la seva implicació en aquest tema si es té en compte que era el propietari de la Sebastiana, una gran fàbrica tèxtil situada als afores de Sant Joan i que actualment encara es manté dempeus. La factoria és un exemple claríssim de la intensa vida industrial sorgida a la vora del Fluvià aprofitant la força hidràulica del riu. La Sebastiana és un cas singular, perquè és l'única del Fluvià amb una colònia pròpia pels treballadors. Cosa per cert habitual al curs dels rius Ter i Llobregat.
Encara el 1881 fou un dels fundadors del Banc de Girona, juntament amb Narcís Heras de Puig, Francesc Llobet, Bonaventura Madrenys i altres. La societat es va crear amb un capital inicial de cinc milions de pessetes.
Amb el pas del temps va anar creixent el seu compromís amb el catalanisme. El 1889 va participar a la campanya en defensa del dret civil català en resposta a l'intent d'homogeneïtzació promogut des del govern central i el 1890 va entrar a la junta directiva del Centre Catalanista d'Olot i comarca, del qual esdevindria president el 1895. Quatre anys més tard també s'integrà a la junta de l'Agrupació Catalanista de la localitat.
Durant aquell període participà a les assemblees de la Unió Catalanista. El seu nom figura en la trobada que va redactar les Bases de Manresa el 1892 i també a les reunions d'Olot el 1895 i Girona el 1897. Aquesta darrera es va organitzar per respondre a la repressió espanyola contra les entitats catalanistes que havien signat un manifest de suport al rei Jordi I de Grècia, que havia concedit l'autonomia a l'illa de Creta. De fet la reunió es va celebrar a Girona perquè la província de Barcelona tenia suspeses les garanties constitucionals.
Josep Esquena Mas, que va morir l'11 d'abril de 1900 a Barcelona quan tenia 50 anys, va mantenir el seu activisme polític fins al darrer moment. Poc abans del seu traspàs havia celebrat un míting per engrescar als joves garrotxins a incorporar-se a les files catalanistes.
