El passat mes de desembre va tenir lloc a l'antic monestir de Sant Pere de la vila garrotxina de Besalú la presentació oficial de Circusland, l'anhelat projecte a càrrec de Circus Arts Foundation, i sota l'ànima d'uns grans amants del circ, i dels màxims coneixedors del mateix a escala internacional. Han estat molts anys de treball, d'oferiments d'ubicació, de promoció, com ara la celebració del Festival Internacional del Circ, i la presentació a Girona del Gran Circ de Nadal, i anteriorment les continuades actuacions a Figueres, on finalment no va poder ser. El fet important, però, és que la seu definitiva del magne centre museístic no ha sortit pas de la demarcació gironina, capdavantera amb altres iniciatives semblants, com el Museu del Cinema de Girona, o la Casa Màgica de Santa Cristina d'Aro, tot allò dins d'aquest món de l'espectacle, i que complementen a la perfecció altres punts de primera línia mundial, com és el cas dels Museus Dalí, del també figuerenc Museu del Joguet, i ja en un altre nivell però molt meritori, la Fira del Circ al carrer de la Bisbal.

En poques paraules, no podem descriure la magnitud del Circusland de Besalú, però han estat fins a 537 les peces triades per a la seva mostra permanent, del fons de més de 60.000 que durant tres dècades han anat aplegant els promotors, uns veritables campions del col·leccionisme, on entra tot allò relatiu en aquest cas al que s'ha considerat com «el major espectacle del món». Fotografies, cartells, segells, tot tipus de paper imprès, i sense oblidar-nos de les arts plàstiques a través de les al·legories corresponents, estris i muntatges.

Després de 252 anys de l'aparició oficial del circ, en la seva època moderna i de la mà del genet anglès Philip Astley, a Besalú podem comptar amb la gran «universitat» del circ, un centre cultural, d'esbarjo, de l'espectacle, i de la il·lusió, que de la manera més real i pedagògica possible, segur que no deixarà descontents a cap dels milers de visitants que de ben segur aniran circulant pel museu.

El circ, com a sinònim de la pràctica i la presentació de les més inversemblants atraccions, es pot catalogar com inherent a la condició humana, i la seva antiguitat es remunta a les més llunyanes civilitzacions, especialment la grega i la romana, tant de manera estable com sedentària, i sempre adreçada a tots els públics.