Santes pasqües. Els jueus celebren la seva encenent les espelmes del Séder i aixecant la copa de vi en quatre ocasions per procedir a la benedicció, a la Haggadah (la paraula de Déu), la redempció, la lloança i la pau. El Pésaj és la festivitat que commemora la sortida del poble hebreu d'Egipte. El gran sopar pasqual consisteix en el pa àzim (matzoh) que el cap de la família o líder espiritual reparteix com a símbol d'unitat. Es mengen les herbes amargues (julivert o qualsevol altra similar) remullades en aigua salada, el xai rostit, el charoset (potatge fet amb ametlles, poma, canyella i vi) i l'ou cuit. I, sobretot, cal tenir en compte la presència d'un os sec per recordar l'«anyell de Déu que lleva els pecats del món».
La cuina en el judaisme, no només la de les grans celebracions, es regeix per rituals, començant pel de la seva estricta normativa alimentària. La kashrout conjuga lleis dietètiques; engloba un conjunt de prescripcions basades en la Llei Divina, la Bíblia i el Talmud. Kosher significa apte per a l'ús. Consumir aliments escollits, preparats i combinats segons les seves regles és sinònim de qualitat, puresa, salut del cos i de l'ànima. De la mateixa manera que halal, per als musulmans, equival al que la xaria (llei islàmica) permet menjar. L'alimentació hindú també té les seves pràctiques desitjables i indesitjables. Aquestes tres taules reguladors coincideixen, almenys, en una cosa: el porc és un animal impur de consum prohibit, si volen buscar un punt de trobada entre jueus, musulmans i hindús, aquí el tenen. L'aversió al marrà és unànime. Aquests últims, com ja saben, tampoc no mengen vaques per considerar-les sagrades.
A la cuina kosher, el vedell no s'ha de coure en la llet de la seva mare, segons un passatge del Deuteronomi. Per això és necessària la separació de certs aliments, entre ells els lactis i la carn. Aquesta última s'ha de dessagnar durant el sacrifici. Només es menjaran aquells animals que siguin remugants i tinguin la peülla partida en dos. Per tant són impurs el porc, que sí que té la peülla partida però no és remugant, o el conill, que és remugant però no té la peülla partida, com el camell. Els peixos amb aletes i escates poden menjar-se, però no així el marisc: res de llagostes, gambes, ostres o cloïsses. El judaisme és conscient de la irracionalitat que comporta no menjar, per exemple, porc. Però també entén que en ocasions fem coses irracionals per satisfer els éssers estimats. En aquest cas a Déu. Són tots els manaments (mitzvot) capricis divins sense explicació racional? No, els preceptes de la Torà es divideixen en tres categories: Mishpatim (lleis racionals), no assassinar, no robar, honrar els pares, etcètera; edot (lleis testimonials), el sàbat, el pésaj, els tefilin i altres; finalment hi ha els jukim (estatuts irracionals), que comprenen la prohibició de menjar porc o cuinar carn amb llet.
L'Alcorà teixeix una troca igual d'enrevessada en permetre als musulmans menjar només allò que és «pur, net, nutritiu i agradable». Alhora prohibeix el que considera impur, brut, insubstancial i desagradable. Per exemple, un animal sacrificat de manera impròpia (estrangulament o força bruta) o ja mort; és a dir que hagi mort sense que la finalitat última fos menjar-lo. Un animal que no s'hagi matat en el nom d'Al·là; en aquest sentit no deixa d'invocar-se en els sacrificis. Els jueus, en canvi, consideren innecessari esmentar Déu en aquesta mena de coses. Les lleis islàmiques de l'alimentació prohibeixen igualment la sang, el consum d'animals carnívors i terrestres sense orelles externes i aus rapinyaires. El mateix passa amb les begudes alcohòliques. I, per descomptat, el porc. El vi kosher, en canvi, està disponible per a qualsevol jueu practicant.
Tant el judaisme com l'islam són creences abrahàmiques. Nascuts a l'Orient Mitjà, estan units per la fe en Déu com es revela en la Bíblia hebrea. Les seves lleis dietètiques formen part d'un intricat codi de conducta creient. Els devots jueus i musulmans consideren essencials les regles alimentàries que van modelar les cuines d'ambdues comunitats durant milers d'anys. Al llarg de segles, els seguidors d'aquestes doctrines han superat els límits culinaris i, no obstant això, segueixen sent fidels a elles. Les dues religions s'han enfrontat també al desafiament que presenta el món dels aliments processats. El kosher i el halal s'han convertit en extensions de les seves identitats culturals.
L'hinduisme dietètic condueix a una mística encara superior. En qualsevol cas recomana i suggereix més que desautoritza. La prohibició en si pertoca exclusivament al porc impur i la vaca sagrada, encara que la llet i els lactis són acceptats. Com que creuen en la interconnexió de la ment, el cos i l'esperit, els hinduistes prefereixen el menjar que ells mateixos consideren que no impedeix el creixement físic o espiritual. Així que hi ha aliments poc desitjables (tamàsics); beneficiosos a mitges (rajàsics) i totalment harmoniosos (sàutics). Entre els primers, causants d'ira, avarícia i altres sentiments negatius, hi figuren la carn, les cebes, l'alcohol i qualsevol tipus d'aliment fermentat. En el segon apartat, beneficiosos encara que poden causar inquietud o sobreestimulació, hi ha els menjars massa calents, salats o especiats, amargs o agres, la xocolata, els ous, el cafè, el te i els processats. Els aliments preferits, capaços d'equilibrar el cos i purificar la ment són, citant alguns exemples, els cereals, els fruits secs, la verdura, la llet, el formatge i la mantega clarificada (ghee).
Posi's ara el catòlic observador de la norma religiosa a pensar en el bacallà i els cigrons de la vigília de la Setmana Santa. Veurà com se sent alleujat.
