La Red Ribbon's Orchestra va ser una pionera banda de jazz formada per un grup de joves de famílies adinerades de Palafrugell, que malgrat la seva curta vida (va néixer a finals de la dècada de 1920 i va desaparèixer a principis de la de 1930) va aconseguir un notable èxit a la seva localitat i en d'altres de properes. Ara, la Red Ribbon's torna a estar d'actualitat perquè el periodista i escriptor Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) li ha concedit un paper destacat en l'arrencada de la seva novel·la Swing. Allà on la vida venç (Edicions 62), que introdueix un músic palafrugellenc fictici, Enric Torres, en un entorn real, tant al seu poble, entre d'altres formant part d'aquella emblemàtica orquestra de músics aficionats, com a Barcelona, Londres o Nova York, en una època especialment convulsa. De fet, aquesta convulsió també es notava a Palafrugell, assegura Rafael Vallbona: «Palafrugell en aquell moment és una mena de paradigma de la transformació d'un poble noucentista en una vila moderna».

Els vincles familiars i personals amb Palafrugell i la passió pel jazz i per les «històries petites» (els protagonistes no són mai grans prohoms) van portar Rafael Vallbona a fixar-se en la Red Ribbon's Orchestra, que va descobrir gràcies a la fotografia de la carta d'un restaurant d'Aiguablava, Toc al Mar, i en la qual ha pogut aprofundir gràcies entre d'altres a la informació proporcionada per Oriol Oller, músic palafrugellenc (toca el tible) autor del llibre Música i festa a Palafrugell i de l'estudi Dolça estridència. L'arribada del jazz a Palafrugell 1925-1932, un compendi del qual va ser publicat a la revista L'Avenç, i en el qual hi ha força informació sobre els Red Ribbon's (cintes vermelles, es podria traduir).

Vallbona fa aparèixer Oller al seu llibre, i en una conversa li explica que «l'èxit dels Red Ribbon's va ser desigual, segons com es miri. Va ser un conjunt de curta durada, però va posar de manifest la inquietud d'uns joves vers una música que causava furor arreu». Segons ell, a més, tot i la curta vida de la banda (que neix el 1927 i plega el 1931) «van aconseguir els seus objectius, que no eren estrictament musicals. L'orquestrina era un vehicle. Els va ajudar a fer-se socialment com a grup i va contribuir a forjar la identitat personal de cadascun d'ells. Passat un temps, els membres de Red Ribbon's ja no eren els joves descarats dels inicis que volien tocar en totes les sales de ball de la comarca. Cap d'ells ja no tenia la necessitat imperiosa de trobar xicota. Per tant, una de les finalitats de la banda ja no tenia sentit. Tampoc calia la tasca difusora que els Red Ribbon's van fer als inicis , perquè les orquestres ja s'havien adaptat a la nova moda. A més, eren músics professionals, i tocaven millor que ells, que mai van deixar de ser aficionats».

Molt aficionats, això sí, perquè la llavor de la Red Ribbon's Orchestra es troba en un grup anterior, la Hawaiian Band, alguns dels integrats de la qual, amb noves incorporacions, van fundar el 1927 la Red Ribbon's Orchestra. Com que eren fills de nissagues adinerades, podien disposar d'espais als domicilis familiars per assajar, i també tenien accés a discos de música moderna, i a instruments en alguns casos importats. I si calia, se'ls fabricaven, com va passar amb la «jazz band», la manera com s'anomenava la bateria, l'instrument que va revolucionar la música que es tocava llavors; i que es ballava, és clar.

Estrena a Figueres

De fet, el debut dels Red Ribbon's es produeix en un ball al Casino Sport de Figueres, el 4 de maig del 1928, del qual se'n conserva la crònica que va publicar el setmanari Nuevo Figueras: «El baile dado por el Sport Figuerense con motivo de las ferias resultó brillantísimo. La concurrencia de distinguidas familias de nuestra ciudad y forasteros llenaban completamente su hermoso salón como pocas veces se habrá visto. Las simpáticas y bellas señoritas ricamente ataviadas con sus elegantes trajes de finísimos colores constituían una armonía viviente; una belleza. Contribuyó en grado superlativo a la animación constante los distinguidos jóvenes palafrugellenses, amantes de la música, que con sus modernísimos instrumentos constituyen la Orquestina ´Red Ribbons' Orchestra' que de una manera magistral dieron una interpretación perfecta a sus modernísimos bailes causando verdadero entusiasmo a todos los concurrentes.»

El mateix resultat es produiria en els nombrosos balls que van amenitzar en els mesos posteriors els Red Ribbon's, que si bé al principi assajaven a casa d'alguns dels seus integrants, amb el temps ho van acabar fent en un local del carrer Ànimes, que també farien servir com a sala de ball, local social i discoteca, i que dècades més tard seria reconvertit en un local d'oci nocturn amb el nom de La Gruta.

Els Red Ribbon's tocaven per diversió, perquè els agradava la música moderna i la volien donar a conèixer, i sobretot per intentar lligar. La banda neix, segons Rafael Vallbona, perquè «els seus integrants eren uns joves desvagats que no havien de treballar i als quals les famílies els donaven una mica més de temps de coll, i en segon lloc per mirar de lligar». Precisament per això, amb el temps aquesta banda i altres de similars deixen de tenir sentit:«Els seus membres han de començar a treballar i en molts casos ja tenen una relació sentimental estable; i a més, els músics professionals s'han adonat que aquesta és la música que agrada la gent, i la incorporen al repertori de les seves orquestres». Aquest fenomen, defensa Vallbona, «no és exclusiu del jazz als anys 20, encara que presenti unes condicions molt particulars, i més encara a Palafrugell. Però situacions similars es van viure als anys 60, als 90, i fins i tot en l'actualitat en trobaríem».

A més d'Oriol Oller, Rafael Vallbona cita Carme Fenoll i David Figarola com a persones que l'ha ajudat a documentar-se per escriure un llibre que passa en una època especialment intensa a Paafrugell, on conviuen de costat un casino dels senyors (el Mercantil) i un dels menestrals (el Fraternal) -el carrer de les Ànimes és just al darrere-, on hi ha riquesa derivada de la indústria surera (i pares que poden portar els seus fills a estudiara l'estranger i els compren instruments perquè facin de músics, i participen en festes i xefles diverses sempre que es pot) però també misèria quan les coses van mal dades a les fàbriques i moltes persones depenen de la caritat de les anomenades cuines populars.

Rafael Vallbona destaca, com a tret distintiu del què passa a Palafrugell en aquella època, que «és una localitat amb una activitat enorme i en la qual malgrat els altibaixos la burgesia es comporta sempre de manera modèlica, creu en la seva ciutat i hi inverteix». I com que, segons ell, «aquesta burgesia té molta relació amb a resta d'industrials europeus, coneixen les seves mares de fer i de viure i volen ser cosmopolites com ells, i n'incorporen costums i hàbits i envien els ses fills a estudiar a fora, i a conèixer els cabarets de Berlín o de París, o els clubs de Londres... Si he vist fotografies de Palafrugell de l'any 1916 que ja s'hi feien curses de cotxes!». Aquest factor també afavorirà, segons Vallbona, que Palafrugell sigui a la Costa Brava una localitat avançada en el sector del trisme.

Conflicte i diàleg

En paral·lel a aquesta situació de benestar de les classes dominants, a Palafrugell també s'hi viu la misèria que pateixen els obrers si a les fàbriques no hi ha prou feina, com passa en determinats moments en aquell període. «Era un moment de conflicte social, però el fet que tant la burgesia com els treballadors estiguessin ben organitzats afavoria el diàleg. I malgrat que es produeixen episodis força durs, sempre hi ha diàleg, i l'ajuntament es va implicar com a mitjancer, i si hi havia persones que quedava a l'atur es mirava de recol·locar-les en obres municipals». En aquests temps convulsos, «els joves creuen que el que ha de venir serà millor, que seran més feliços, i la música ho transmet».

De fet, els Red Ribbon's actuarien també en diferents iniciatives benèfiques, com ara en un ball per recaptar diners per als afectats pel gran incendi que es va produir a la zona de les Gavarres l'any 1928. I també per donar suport a l'equip local de futbol, que en aquell moment tenia una trajectòria esportiva exemplar però li faltaven recursos econòmics.

Investigant per a la confecció del llibre, a Rafael Vallbona l'ha sorprès «la força i el rigor amb què des de molt aviat es tracta a Palafrugell el tema del turisme, segurament per la relació que hi havia amb una burgesia de Barcelona que ja venia per aquí...». I també que, com ha descobert recentment, encara hi hagi persones a la localitat que identifiquen entre els membres dels Reb Ribbon's que apareixen a les fotografies (Frederic Gich, Enric Genís, Joan Dalmau, Josep Ma Genís, Kurth Boor, Pelai Capella, Erwin Spiegel...) parents més o menys llunyans. I els continuen reconeixent en les imatges d'aquells joves tan il·lusionats i amb tant de futur encara per endavant...

La primera referència al jazz que apareix a la premsa gironina data del 25 de maig del 1922Diario de Gerona de Avisos y NoticiasMañana viernes a las 10 de la noche dará en el salón Gran Vía, un concierto al estilo Jazz Band Americano, la Orquestrina Tziganes Planas de BarcelonaDominicalDiari de Girona

també a Girona apareixen al llarg dels anys vint les primeres orquestrines que incorporen el jazzL'Orquestra Jazz As d'Anglès, la Jazz New York de Tortellà, The Delight's Jazz de la Bisbal, Ideal Jazz de Girona, l'Orquestrina Jazz Girona, Brillant Jazz de Girona, els Black Blue Jazz d'Anglès o la Jazz Band Dancings de Torroella

amb el canvi de dècada i el nou règim de 1931, la nova música es propaga amb una adolescent vitalitat per teatres i sales de ballA.P.B.