Quan va acabar d'explicar la seva història ningú va ser capaç d'obrir la boca. Als rostres dels seus oients es podia llegir l'horror que els havia narrat. «Doctor Perramon, això ho ha d'escriure. La gent ha de saber què han fet els nazis».
Sever Perramon Barnadas va néixer a la Vall de Bianya el 1891 i va passar la infantesa a Camprodon, localitat a la qual sempre s'hi va sentir molt vinculat. El 1914 va acabar el batxillerat a Figueres i després va ingressar al seminari diocesà de Girona per ser ordenat capellà. Finalment, però, va canviar d'idea i va matricular-se a la carrera de medicina a la universitat de Barcelona.
No es va poder llicenciar fins el 1926 perquè dos anys havia estat detingut per les autoritats de la dictadura primorriverista acusat de formar part de l'anomenat Complot del Garraf, un intent fallit d'atemptar contra Alfons XIII durant una visita a Catalunya. Perramon fou alliberat per falta de proves.
Tota la vida va mantenir el seu compromís polític amb Catalunya. Bona prova d'això és que una vegada es va haver especialitzat en oftalmologia, va treballar per transcriure al Braille l'ortografia catalana de Pompeu Fabra. Malauradament no va poder culminar el projecte per culpa de l'esclat de la guerra civil. El doctor Perramon de seguida es va posicionar i l'agost del 1936, en tant que membre del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, supervisà el funcionament d'hospitals, trens sanitaris i ambulàncies enviades al front. Després va ser nomenat director de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona i membre del Consell de la Sanitat de la Generalitat. A més, al ser militaritzat fou nomenat comandant-metge de l'exèrcit.
El 1939 es va exiliar primer a París i després a Brussel·les, on fou detingut pels nazis, que el deportaren a Buchenwald acusant-lo de ser el líder dels comunistes catalans a Bèlgica, tot i que en realitat ell pertanyia a Esquerra Republicana de Catalunya. Va sobreviure fins l'alliberament del camp d'extermini, l'abril del 1945. Tot just dos mesos després va deixar testimoni de la seva experiència a la revista Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials, publicada a Perpinyà. El seu article «L'home en els camps nazis» és un dels primers textos apareguts a Europa per donar a conèixer la barbàrie hitleriana.
Després de la Segona Guerra Mundial, el 1947, el doctor Perramon va obrir una consulta oftalmològica a París, on també oferia assistència gratuïta a un dispensari per a refugiats espanyols que hi havia a la capital francesa.
Paral·lelament va conrear el seu amor per la llengua catalana i durant trenta anys va recollir Proverbis, Dites i Frases fetes, que es van publicar en forma de llibre el 1980, l'any que va morir. Aleshores Sever Perramon Barnadas tenia 89 anys.
