Quan va arribar a casa el seu pare el va rebre amb la mirada plena d'orgull. «Un fill metge», no parava de dir, com si al repetir-ho li fos més fàcil de creure que no era un somni. Tantes hores amb el mall i l'enclusa, tants sacrificis i privacions, havien servit per fer que la família progressés.
Joan Danés Colldecarrera va néixer a la Vall de Bac el 18 de setembre de 1850. El seu pare era ferrer però va animar els seus fills perquè fessin estudis i així poder tenir un futur pròsper. Pel que fa al nostre protagonista, va anar a Olot a fer el batxillerat. A més d'anar a classe, per mantenir-se, treballava d'aprenent de barber.
Quan va haver acabat la secundària es va matricular a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona i es va llicenciar el 1873. Eren temps convulsos. El general Prim havia fet un cop d'estat progressista i Isabel II havia marxat a l'exili. Després del fracassat intent de crear una monarquia constitucional liderada per Amadeu I de Savoia, es va acabar proclamant la Primera República. Això va provocar que els carlins, partidaris d'una monarquia ultracatòlica, agafessin les armes i comencessin la tercera guerra civil del segle XIX.
Olot va ser un dels epicentres del conflicte però això no va espantar al jove doctor Danés, que hi va obrir una consulta tot just quan va haver obtingut el títol per poder exercir. Mica en mica es va anar guanyant un nom i va ser un dels metges de més reputació a la capital garrotxina. El 1889 va fundar la Casa de Curación, una clínica privada que va funcionar fins el 1893. També va ser el facultatiu de diferents mútues i del cos local de bombers.
El seu compromís amb la professió va anar més enllà de la tasca individual i es va implicar en l'organització d'institucions que defensessin el seu sector. Primer va ser el president del Sindicat Mèdic d'Olot i quan es va constituir el Col·legi Oficial de Metges de la província de Girona, va formar part de la seva junta directiva.
El doctor Danés, però, també es va implicar en l'activitat política i cultural del municipi. A més de ser regidor del consistori, va formar part de diferents entitats entre les quals destaquen el Centre Artístic, el Círculo Olotense i l'Institut d'Olot, del qual el 1901 era vocal de la secció de ciències i lletres. Així mateix va ser un dels impulsors del Museu-Biblioteca d'Olot, que anys més tard acabaria dirigint el seu fill Joaquim Danés Torras, que com el seu progenitor també va optar per la carrera de medicina i va començar a exercir la professió al seu costat, a la mateixa consulta que havia obert el 1873.
Joan Danés Colldecarrera va morir el 26 de juliol de 1914 quan li faltaven poc menys de dos mesos per fer els 64 anys.
