Finalment Espanya té una Llei de Canvi Climàtic. Es tracta d'una normativa derivada dels acords internacionals que obliguen els Estats a adoptar mesures concretes i precises per frenar l'escalfament global. L'objectiu final és que Espanya deixi d'emetre gasos contaminants a l'atmosfera l'any 2050, amb un pas intermedi el 2030, en el qual se centren moltes de les regulacions incloses en la llei. Les mesures contingudes en la norma afectaran tots els espanyols, doncs, per exemple, a partir del 2040 ja no es podran comprar cotxes de gasolina o dièsel, perquè no estarà permès introduir-los en el mercat. Aquests són alguns dels seus continguts més rellevants:

Acaben les explotacions

petrolieres i de gas en terra i mar

1 La nova llei posa punt final a la indústria petroliera a Espanya, tant en mar com en terra ferma. No es podran autoritzar noves prospeccions, recerques ni explotacions de petroli i gas en tot el territori nacional més enllà del 31 de desembre de 2042. D'aquesta manera, s'esvaeix qualsevol amenaça de noves activitats industrials d'aquesta mena, que tantes protestes han generat des de tots els àmbits, sobretot quan s'han projectat en el medi marí. De la mateixa manera, també es preveu el cessament de les explotacions actualment en curs.

Reducció d'emissions

de gasos contaminants

2 És un dels punts en els quals hi ha hagut més debat entre els partits que impulsen la norma. Per a l'any 2030 Espanya ha de reduir les seves emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en un 23% respecte a les que hi havia en 1990. No obstant això, aquest percentatge haurà de ser objecte de revisió (a l'alça) l'any 2023. A pesar que els seus socis de Podem i nombrosos col·lectius ecologistes demanaven retallades més ambicioses, el Ministeri considera que aquest 23% de reducció encaixa en l'objectiu de la Comissió Europea de reduir les emissions un 55% per a tota la UE.

Regulació dels grans parcs eòlics i fotovoltaics

3 Cada vegada són més les protestes per l'impacte de les grans instal·lacions d'energies renovables. Per això, la llei estableix que aquests grans parcs hauran de planificar-se «de manera compatible amb la conservació del medi natural! i l'ordenació del territori. A més, una part de la riquesa que generin aquestes instal·lacions ha de revertir en el propi territori afectat per beneficiar la seva economia. Una de les principals queixes que susciten aquestes macroinstal·lacions és que, a part de l'impacte que causen en la biodiversitat, el paisatge i l'agricultura, solen estar impulsades per grans fons d'inversió estrangers i, a més, l'energia generada sol ser per a proveir a les grans urbs.

El 74% d'energies netes el 2030

4 L'aportació de les energies renovables al sistema elèctric espanyol, que ara volta el 40%, haurà de situar-se per al 2030 en el 74%. De la mateixa manera, el consum final d'energia haurà de procedir en un 42% de fonts netes. No obstant això, la llei no parla de l'autoconsum (les instal·lacions renovables domèstiques) ni aprofitarà per transposar la directiva comunitària sobre energies renovables. Es tracta del revers de la moneda de la descarbonització, perquè la gradual supressió dels combustibles fòssils exigeix la seva substitució, en paral·lel, per les fonts netes.

No es vendran cotxes de gasolina o dièsel a partir de 2040

5 Encara que les entitats ecologistes havien demanat anticipar la data, finalment serà el 2040 quan els cotxes que usen derivats del petroli deixin de ser comercialitzats. Atès que la vida útil d'un vehicle sempre sol superar els deu anys, és previsible que no sigui fins al 2050 quan els cotxes de gasolina o dièsel desapareguin del paisatge urbà. Serà just aquest any quan Espanya ha d'aconseguir la neutralitat climàtica (és a dir, el cessament total d'emissions). L'horitzó del 2040 per deixar de vendre cotxes tèrmics és bastant menys ambiciós que el fixat en altres països del nostre entorn, com Regne Unit, per exemple, que han posat 2030 com a any per a la fi de la gasolina. En el costat negatiu, destaca que la llei no preveu mesures per prohibir les emissions dels camions. D'altra banda, les instal·lacions de subministrament de combustibles per a vehicles hauran d'instal·lar almenys una infraestructura de recàrrega elèctrica de potència igual o superior a 50 kW en corrent continu, en un termini de temps d'entre 21 i 27 mesos, a partir de l'entrada en vigor de la llei. Alguns partits i entitats demanaven més potència per escurçar el temps de recàrrega.

Materials més ecològics

en la construcció

6 La nova llei impulsa l'ús de materials amb menor petjada de carboni en la rehabilitació d'edificis. Des del moment en què la norma entri en vigor, el Govern haurà de presentar en sis mesos un pla de rehabilitació d'habitatges, en el qual figuraran els detalls de les noves actuacions. La construcció és un dels grans responsables de l'emissió de carboni.

Zones de baixes emissions

a les ciutats

7 Totes les ciutats que tinguin més de 50.000 habitants hauran de comptar amb zones de baixes emissions, és a dir, on s'apliquin màximes restriccions al trànsit contaminant i altres activitats que generin pol·lució. La mesura haurà de ser efectiva d'aquí a dos anys, el 2023. Això suposa que un elevat percentatge dels nuc?lis urbans espanyols hauran de posar-se a la feina a partir de ja mateix per definir com i on aplicaran aquest requeriment legal.

Durada de les concessions

de costes

8 Atès que la pujada del nivell del mar serà un dels efectes més notoris del canvi climàtic, la norma estableix que els títols d'ocupació del domini públic marítim-terrestre computaran la seva vigència des del seu atorgament i incloent-hi totes les seves pròrrogues, per un període màxim de 75 anys, sense superar els terminis màxims establerts en la Llei de Costes.

No hi haurà mines d'urani

9 «No s'admetran noves sol·licituds per a l'atorgament de permisos d'explotació, permisos de recerca o concessions directes d'explotació, ni les seves pròrrogues» per a mines i minerals radioactius, afirma un dels articles de la llei. Es considera que mitjançant aquest precepte es podran evitar projectes controvertits, com el de Retortillo, a Salamanca, que ha generat un gran rebuig entre la població.

Alimentació més sana i sostenible

10 La Llei de Canvi Climàtic té en compte també que l'alimentació és una de les causants de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, i per això inclou algunes mesures sobre aquest tema. Per exemple, les Administracions que contractin subministraments d'alimentació podran obligar a que prevalguin els productes frescos i de temporada, i que a més siguin de proximitat. La reducció de productes amb una gran petja de carboni (el boví, per exemple) i el transport a llarga distància de menjar són alguns dels objectius.