Fundat l'any 1958 i amb 88 socis en l'actualitat, Amics de Besalú i el seu Comtat és un centre d'estudis que s'ocupa de donar a conèixer la riquesa cultural de les terres que van formar l'antic comtat de Besalú a través de l'organització de sortides divulgatives, recerca documental, cursos i conferències, tals com per exemple les que van tenir lloc els passats 9 i 10 d'abril a la Sala Gòtica de l'Espai Cultural La Cúria Reial de Besalú en el marc de la XIII Assemblea d'Estudis i que tenien per objecte d'estudi i títol genèric «El territori de Besalú abans de la història».

Aquestes conferències s'haurien hagut de celebrar el 9 i 10 de novembre de 2020, però aleshores es van haver d'ajornar a causa de la pandèmia que estem vivint. Finalment s'han desenvolupat aquest abril de 2021 i convé puntualitzar que això ha estat possible gràcies a la perseverança i l'entusiasme dels seus coordinadors: Isaac Rufí (investigador de la Universitat de Girona) i Anna Madroñal (presidenta dels Amics de Besalú). Certament, la consumació d'aquesta XIII Assemblea d'Estudis ha estat complexa i meritòria perquè, per exemple, el mateix 9 d'abril a Catalunya entrava en vigor un nou confinament comarcal, circumstància que va forçar a expedir in extremis un certificat oficial de mobilitat per tal que la majoria dels participants al congrés poguessin desplaçar-se fins a Besalú.

La XIII Assemblea d'Estudis, doncs, es va haver de cenyir a les corresponents mesures de seguretat i prevenció contra la Covid-19, confinament comarcal inclòs. Malgrat aquestes limitacions hi van assistir una trentena de persones pertanyents a les següents institucions: Institut Català de Paleontologia, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona i Associació Arqueològica de Girona.

Pel que fa a les comunicacions presentades, totes centrades exclusivament en la prehistòria, van ser les quinze següents: 1. «El plistocè a Catalunya: glaciacions, mamuts i grans carnívors» (Joan Madurell); 2. «El Konservfat-Lagerstätte del Camp dels Ninots, Caldes de Malavella» (Bruno Gómez i Gerard Campeny); 3. «Incarcal: quan els dents de sabre dominaven Besalú» (Leonardo Sorbelli); 4. «La Grotte de la Carrière, Cornellà de Conflent: una finestra al Plistocè Mitjà» (Maria Prat); 5. «La fauna moderna del plistocè al nord-est de Catalunya: 200.000 anys de diversitat, fluctuacions i extincions» (Julià Maroto); 6. «El paleolític en les terres del que serà el comtat de Besalú» (Narcís Soler); 7. «El paleolític inferior i mitjà a la vall mitjana del Ter» (Albert Aulines); 8. «El paleolític mitjà a l'Alta Garrotxa» (David Ortega i Julià Maroto); 9. «El paleolític mitjà a la cova de l'Arbreda, Serinyà»; 10. «Ocupació i estratègies de subsistència al paleolític superior de les coves del Reclau, Serinyà»; 11. «Neolitització i complexitat social durant la Prehistòria recent a les comarques gironines» (Maria Saña); 12. «L'anàlisi de la gestió de l'espai com a eina d'aproximació a l'organització social. El poblat Neolític Antic de La Draga, Banyoles, com a cas d'estudi» (Núria Morera); 13. «El fenomen megalític a la Garrotxa i Pla de l'Estany» (Xavier Niell); 14. «Les ocupacions humanes durant el Neolític i el Bronze final a la Vall d'en Bas: el jaciment de la Dou» (Javier Cámara); 15. «Les necròpolis d'incineració de la zona de Besalú: Can Barraca i Can Bellsolà» (Neus Coromina). Està previst que a finals d'aquest 2021 es publiqui un volum que inclourà les actes d'aquestes quinze comunicacions.

El territori de Besalú forma part d'un sistema lacustre molt antic que s'estén de Maià de Montcal a Cornellà de Terri i on s'hi ha localitzat abundant fauna fòssil, eines de pedra i homínids del període plistocè (de 2,6 milions d'anys fins avui). Els jaciments paleontològics d'Incarcal (Crespià) i les coves prehistòriques de Serinyà en són un bon exemple. Per tant, la posició geogràfica de Besalú en aquest primitiu i singular ecosistema va ser el pretext i punt de partida de la celebració de la XIII Assemblea d'Estudis. Alhora, una segona motivació va ser l'oportunitat de congregar la major part dels especialistes que ara mateix estan investigant i divulgant aquesta temàtica a les comarques gironines i així poder-ne exposar les darreres novetats, com per exemple el fossar de l'edat del Bronze descobert a La Dou de Sant Esteve d'en Bas, o la consolidació del projecte museístic del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.

Aquest congrés va posar de manifest també que els avenços significatius i la continuïtat en la recerca i divulgació del paleolític a la bioregió de Girona només s'està produint en un nombre molt reduït de jaciments mentre que la immensa majoria encara continuen inaccessibles o invisibles, tant per als investigadors com per al gran públic. Per comprendre bé les raons de fons d'aquesta asimetria és oportú tenir present que al nostre país la prehistòria és un tipus de coneixement molt recent ja que per exemple només fa uns cinquanta anys que es va identificar el període paleolític inferior (al Puig d'en Roca de Girona). I si bé darrerament es poden constatar progressos notables en la percepció i valoració d'aquesta temàtica perquè en els darrers trenta anys el nivell cultural general de la població ha augmentat considerablement, tot sembla indicar que encara caldrà invertir molt més temps, esforços i diners per consolidar els espais arqueològics corresponents a la prehistòria, tant els que s'ubiquen en abric o cova com els de l'aire lliure.

Al nostre entendre, un jaciment consolidat és aquell en el qual s'hi desenvolupen al mateix temps aquestes tres fases: investigar i educar (primera fase) per tal de disposar de la informació suficient que tot seguit possibiliti el respecte i l'estimació (segona fase) del patrimoni històric local i, conseqüentment, es pugui posar en valor la seva conservació i rendibilitat com a producte cultural (tercera fase). Ara mateix, però, la realitat és que aquestes tres fases pràcticament no s'estan produint en els jaciments paleolítics gironins. Per tant, a diferència del que sí està passant en d'altres països que podem contemplar amb fascinació a través dels documentals, on s'acompleix la situació descrita abans, a la prehistòria del nostre territori encara li queda un llarg camí per recórrer.

Un aspecte bàsic per posar en moviment aquest cercle que podria ser beneficiós a tots nivells (patrimonial, social, educatiu, científic, econòmic) és la dificultat per obtenir el corresponent permís d'excavació. Properament dedicarem un article sobre aquesta qüestió perquè és de vital importància, fonamental, ja que sense el permís de la propietat on s'emplaça un determinat jaciment no hi pot haver arqueologia possible.

Una de les principals conclusions que vam extreure de la nostra assistència a la XIII Assemblea d'Estudis de Besalú és que en els darrers anys s'ha produït un progrés remarcable en la investigació i divulgació de la prehistòria gironina. Efectivament, aquest progrés és una realitat incontestable. Ara bé, cal no perdre de vista que es tracta d'un progrés molt lent, minso i parcial, de tal manera que a dia d'avui podem considerar que la majoria dels jaciments paleolítics de la bioregió de Girona encara estan, a nivell científic i social, pendents de consolidar.