Va tancar la porta de la cambra amb delicadesa per intentar no despertar la seva dona. L'havia vetllat fins que s'havia adormit i mentre esperava que la son la vencés havia intentat tranquil·litzar-la. Tot i que no parava de rumiar com podia solucionar aquelles complicacions del part. Per això, quan la dona va tancar els ulls, va córrer a submergir-se en els llibres i opuscles que tenia al seu despatx per intentar trobar com guarir-la.

Antoni Ferran Brusés va néixer el 4 d'octubre de 1886 a Figueres, però va passar els primers anys a Madrid, on el seu pare, Enric Ferran Xirau, estava destinat com a farmacèutic militar. Després va tornar a la capital empordanesa, on va cursar el batxillerat. Tot seguit es va matricular a la carrera de medicina a la universitat de Barcelona.

De seguida que es va haver llicenciat, el 1907, va començar a exercir a Cassà de la Selva com a metge de la mútua Fraternal Cassanense. Tres anys més tard va ocupar la plaça de metge de la mateixa localitat, però aquella etapa va durar poc temps perquè va marxar a l'Argentina animat per un company d'estudis que residia al país americà. Segons l'investigador Lluís Guerrero en una article dedicat a la nissaga de metges de la família Ferran publicat a la revista Gimbernat el 2004, Antoni Ferran Brusés a l'Argentina va treballar al Sanatorio Vilar, però l'aventura només va durar un parell d'anys i el 1913 va tornar a la península. Val a dir que aquella experiència li va servir per conèixer algunes tècniques que va poder aplicar més endavant.

Aleshores Antoni Ferran Brusés, que tenia 27 anys, es va instal·lar a Madrid, on va fer el doctorat. La tesi es titulava Estudio crítico de las irrigaciones intra-uterinas y del desagüe uterino en el tratamiento de las metritis puerperales, inspirat en els problemes que havia tingut la seva esposa durant el part de la seva filla, Dolors Ferran de los Reyes.

A la capital espanyola el metge figuerenc va obrir una consulta privada. Tot i que inicialment va treballar sol, poc després va fer societat amb els metges Celedonio Calatayud Costa i Antonio Piga. Tots tres van obrir l'Instituto de Electrología y Radiología Médica el 1915. Hi aplicaven algunes tècniques que ja havia après a Amèrica, com ara l'electroteràpia, fototeràpia i rajos X. En aquells moments allò era el més nou en el camp de la ciència mèdica i el centre va esdevenir un referent a Madrid. Posteriorment el doctor Calatayud es va establir pel seu compte i Ferran i Piga van seguir col·laborant.

Antoni Ferran Brusés va passar els darrers anys de la seva vida a Barcelona, on també vivia la seva filla Dolors. Va morir el 5 de març de 1960 als 73 anys d'edat.