Les Fires i Festes de la Santa Creu que la ciutat de Figueres està celebrant aquest cap de setmana amb tot de limitacions per culpa del coronavirus eren molt especials per a Pacífic Vallmajó Fàbrega, un emprenedor i aventurer que l'any 1942 es va llogar com a trapezista en un circ alemany que havia arribar a la ciutat per les festes, i que uns anys més tard va aprofitar la mateixa celebració per presentar una versió a tamany gairebé real de l'autòmat que havia creat uns mesos abans, el Xinet Xang, una figura que s'aixecava de la cadira quan se'l cridava pel seu nom i que està considerada el primer autòmat elèctric de la postguerra espanyola. Aquests dies, el Museu del Joguet de Catalunya de Figueres ha volgut recordar aquell autòmat i el seu creador a través d'un escrit al seu blog, en el qual repassa part de la història de Pacífic Vallmajó, de l'empresa d'autòmats que va crear a Figueres, Cacova, i de les tres joguines que s'hi van produir: el Xinet Xang, el gos Tom (que sortia de la caseta quan es deia el seu nom) i el pallasso Bob (que quan se'l cridava llençava una bola contra unes bitlles).
No hi ha excessiva informació, sobre Pacífic Vallmajó, encara que l'any 1936 el seu nom ja apareix a La Vanguardia. El dijous 3 setembre es va celebrar a Figueres una cavalcada solidària «a favor de las víctimas del fascismo», segons publicava aquell diari el diumenge 6, en la qual es van recaptar 2.422,45 pessetes. «Pacífico Vallmajó dió las gracias en nombre de los hermanos que luchan en los frentes aragonés y mallorquín, a cuantos contribuyeron con su óbolo a la recolecta por dichos jóvenes organizada», afegia la notícia.
Fora d'això, la principal font d'informació sobre Pacífic Vallmajó és el text escrit per Narcís Pijoan per a un fulletó sobre el Xinet Xang editat l'any 1989 pel mateix Museu del Joguet: «Desairós, esprimatxat, escardalenc i cap pelat, fou un personatge singular dels anys quaranta a Figueres. El seu pare, republicà per convicció i menjacapellans per vocació, tenia un taller de lampisteria al carrer de Pep Ventura (...) Pacífic, tenor diletant, alegrava la botiga amb els seus pinyols, cantant pels descosits. Però el noi era també un aventurer de mena».
La primera aventura que relata Pijoan és la que situa Pacífic Vallmajó al trapezi del circ: «Per Sta. Creu de 1942 vingué un circ alemany a Figueres i Pacífic es llogà com a trapezista actuant en totes les sessions. Però el dia de la darrera funció, baixant del trapezi a pols, la corda li va relliscar i es féu una nafra al braç de certa consideració. Ell no havia nascut per viure penjat del sostre del circ».
Més endavant, seguint la informació de Pijoan, va obrir una xocolateria al carrer de la Concepció, però tampoc l'acabava d'omplir, aquesta feina. El que li agradava era crear joguines, amb paper, cartró o fusta, que mostrava als aparadors de la xocolateria. Tot i que sembla ser que les seves propostes lúdiques no tenien gaire èxit, «Pacífic, que tenia molta corda, no es desanimà i prosseguí la seva carrera d'inventor». Fins que «l'any 1945 sortí de les seves mans la peça més transcendental. Un xinès amb bigotis llargs i perruca, molt semblant a Fu-Manxú, vestit de seda i assegut en una trona dins una capsa d'uns 14 o 15 centímetres quadrats. Era un fòtil mai vist. El xinet, a qui Vallmajó batejà amb el nom de Xang, anava connectat a una pila que establia contacte amb un ressort que el personatge tenia a l'esquena. Estava construït amb tanta precisió que quan hom proferia un crit sec i contundent, quan algú el demanava pel seu nom, en Xang s'aixecava disparat del setial, i la mateixa balançada el feia oscil·lar de davant cap enrere mentre els braços i les mans li colpejaven les cames d'una forma un xic esgarrifosa».
Després de fer-ne diverses proves i animat pels seus amics, Pacífic Vallmajó va presentar la seva creació al Certamen de les Fires de Figueres. I ho va fer a l'engròs, amb una rèplica del Xinet Xang de tamany gairebé natural. Segons relata Pijoan, entre les persones que van assistir a les demostracions de Vallmajó hi havia el governador civil del moment, Luis Mazo Mendo, que «esverat pel prodigi, donà la mà a l'inventor, el felicità calorosament i exclamà en un o ampul·lós i ben alt perquè tothom ho pogués sentir: ´Magnífico, Vallmajó, magnífico! España necesita hombres como usted'».
L'èxit que havia obtingut amb la presentació en públic de la joguina va portar Vallmajó a crear un petit taller al carrer Nord de Figueres, on va treballar hores i hores per crear joguines i més joguines. «Però el pobre Xang no acabava de fer el pes; només el compraven els empordanesos i algun majorista de Girona», escrivia Pijoan. El negoci no anava bé, fins que Vallmajó va rebre el suport econòmic d'un empleat de banca de cognom Castañer que havia guanyat diners amb la Loteria de Nadal. Tots dos es van associar i van ampliar el capital de l'empresa Cacova (Juguetes eléctricos movidos a distancia por la voz); també van ampliar l'espai dedicat a la producció, el personal, i les seves creacions, amb la incorporació de Bob i Tom.
Al mateix temps, van confiar en un jove figuerenc, de cognom Camps, perquè s'encarregués de la comercialització dels autòmats no només a les comarques gironines i a Catalunya, sinó a tot Espanya i fins i tot França. Però segons Pijoan, Camps els va enredar i després de passar-se un any voltant per Madrid, Canàries, Mallorca i París, sempre als millors hotels, quan va tornar no havia signat cap contracte. «Miríades de xinets allotjats als baixos del carrer del Nord, i la clientela, esquifida, mai no va arribar a cobrir la centèsima part de l'oferta», assenyalava Pijoan, qui afegia que amb la introducció a Figueres de les primeres motocicletes Lube «el panorama s'embolicà més», perquè feien molt soroll i «quan els propietaris de les Lubes passaven amb llurs màquines pel carrer del Nord, les cases trontollaven i les explosions del motor disparaven els ressorts dels xinets emmagatzemats. Els Xangs, tots a l'hora, sortien erèctils dels estoigs igual que fal·lus acabats d'escalfar. Era una murga i l'incident no feia més que multiplicar la feina de l'empresa». Però malgrat la feina, «els clients de l'empresa seguiren escassejant, i plovien les factures dels proveïdors. Finalment la casa es va enfonsar».
Josep Maria Joan Rosa, fundador i director del Museu del Joguet de Catalunya, conserva també una anècdota personal relacionada amb els autòmats de Vallmajó, però no amb el Xinet Xang, sinó amb el pallasso Bob: «A Figueres hi havia una mena de colmado que es deia Juncosa, molt conegut i de nivell, que quan anaves a comprar et donaven uns tiquets. I quan ens tenies uns quants, de tiquets, podies triar entre diversos obsequis, entre els quals hi havia en Bob. Jo vivia a prop del magatzem del negoci, a la plaça de l'Escorxador, i un dia que es va ensorrar, als anys 80, hi vaig passar i vaig veure per terra ple de Bobs encara per repartir...» .
Al Museu del Joguet tenen un exemplar de cadascun dels tres autòmats de Vallmajó, encara que Josep Maria Joan comenta que «cap altre figuerenc ens n'ha portat més, de manera que potser ni a Figueres se'n van arribar a vendre gaires...». «Potser ell i Castañer, decebuts per la poca sortida del portentós autòmat oriental, agafaren tot l'estoc de xinets i el van cremar de mica en mica: mil cada dia...», acabava el seu relat Narcís Pijoan.
Malgrat aquests tocs literaris, i la manca d'informació que existeix sobre Pacífic Vallmajó, se sap que la seva germana va tenir un estanc a la Rambla de Figueres, i que ell se'n va anar a viure a França, a Toulouse, sense haver aconseguir allò de què presumia en la publicitat que feia la seva empresa, Industria del juguete Cacova. Juguetes eléctricos movidos a distancia por la voz: «Fundador de esta casa, en el año 1945, fue don Pacífico Mallmajó (sic) Fábrega, que, como inventor y propietario de diferentes patentes, ha logrado justo renombre en nuestro país y en el extramjero».
