Un catedràtic d'economia d'una universitat de Madrid va agafar a primera hora del matí de diumenge 2 de maig un tren a la capital espanyola i va viatjar fins a Barcelona. A l'estació de Sants es va enfilar en un altre tren que el va portar a Girona, i ja un cop a la ciutat va pujar a un autobús de la línia 6 que el va dur al barri de Vila-roja. Un cop allà, va entrar al bar Cuéllar i va demanar si tenien lloc per dinar. Li van donar una taula, va triar els plats, i va començar a menjar. Quan ja havia acabat, va veure una persona que entrava al bar, es va aixecar i s'hi va acostar: «Vostè és l'Albert Soler?». «Sí, soc jo», i van començar a parlar. Havia aconseguit l'objectiu del seu viatge (un viatge, per cert, que continuaria després d'una estona de conversa al bar amb el retorn en tren a Barcelona, primer, i a Madrid, després, tot aquell mateix diumenge).

«Cada cap de setmana venen persones de diferents indrets de les comarques gironines, de Barcelona, i fins i tot d'altres llocs de Catalunya i Espanya i pregunten si aquest és el bar Cuéllar que surt al articles de l'Albert Soler, i si ell hi és». Ho explica Antonio Cuéllar, propietari d'aquest emblemàtic establiment de Vila-roja, que havia estat company de classe d'Albert Soler als Maristes de Girona. D'allà els ve una relació que s'ha reforçat els últims anys, arran de l'aparició del bar en alguns dels articles sarcàstics sobre l'anomenat «procés» independentista català que Soler escriu al Diari de Girona, i també a les habituals visites del periodista -hi acostuma a anar els caps de setmana, a fer l'aperitiu- i als comentaris que després fa a les xarxes socials sobre les trobades i converses que hi té.

El bar Cuéllar i el seu barri, Vila-roja, tenen també protagonisme en l'últim llibre d'Albert Soler, Barretinas y estrellas. En el capítol «Vila-roja, donde la ley se cumple», s'hi pot llegir per exemple que «el bar Cuéllar sigue siendo su centro y sus vecinos no lo consideran un barrio de Girona sino un pueblo con entidad propia. Contribuye a ello el hecho de sentirse olvidados y ninguneados por el ayuntamiento, es decir por la Girona catalana, la de-toda-la-vida. O sea, que para dejar bien claro que en Vila-roja no comulgan con los postulados de una zona cero del lacismo como lo es Girona, han colgado una gran pancara en la entrada del barrio -justo delante del bar Cuéllar- de manera que todo el que llega debe pasar por debajo de la misma, con una bandera española y otra catalana y la leyenda 'Som catalans y somos españoles', así, en las dos lenguas».

Amb una mascareta que té en un costat la bandera espanyola i en l'altra la catalana, Antonio Cuéllar confirma que efectivament rep des de fa un temps moltes persones que es presenten al bar i al barri atrets per allò que n'escriu Albert Soler: «Han arribat a trucar des de París, per dir que vindran, i gent de Madrid, i de València, que esperen que s'aixequin les restriccions per poder viatjar. I és cert que cada cap de setmana ve gent de Barcelona, de Girona, d'altres pobles de la zona...». En aquell capítol del seu llibre Albert Soler recordava que a Vila-roja hi ha el tanatori de Girona i deia que tots els veïns, almenys llavors, han de visitar el barri. «Des que va escriure que la gent vindrà a Vila-roja quan es mori, n'hi ha que venen i ens diuen que ho volen conèixer abans. I ens comenten que han llegit el llibre, o els articles, o algun comentari sobre nosaltres a les xarxes. També a través de les nostres xarxe s'interessen per nosaltres, i hi ha gent que em diu que volen venir un dia, a veure si coincideixen amb l'Albert, que tenen el llibre i que volen que els el firmi. Jo els dic que vinguin, que gairebé tothom sap qui és l'Albert, que no hi haurà cap problema».

De fet, Antonio Cuéllar lamenta la mala imatge que el barri té en determinats sectorsfet, : «Molta gent es pensa que li passarà alguna cosa i jo els he dir que no han de patir per res, de cap manera. No saben que Vila-roja és com un poble, que hi pots fer un passeig amb tota tranquil·litat. Trobo molt trist que no coneguis la teva pròpia ciutat», afegeix.

D'Aznar a Joc de Trons

No és, en absolut, la primera vegada que creacions literàries o artístiques contribueixen a la difusió d'un determinat indret. A les comarques gironines, per exemple, el cas de Figueres i Dalí és paradigmàtic. Però n'hi ha d'altres de més discrets, com el del bar Cuéllar, o com el que va revelar l'octubre del 1991, durant una visita que va fer a Girona, José María Aznar, que llavors era tot just president del PP i encara li faltaven anys per arribar a la presidència del Govern. En una entrevista amb Diari de Girona confessava que tenia un record infantil «molt curiós» de la ciutat: «Quan era molt petit, vaig llegir l'obra Los cipreses creen en Dios, de Josep Maria Gironella, l'acció de la qual passa a Girona. Aquest llibre em va impressionar molt. El vaig llegir quan tenia 10 anys, sense que se n'assabentessin els meus pares, i quan ho van fer, es va organitzar un cert escàndol. En definitiva, però, em va quedar el que deia el llibre, i per això quan hem arribat a Girona li he preguntat a Josep Maria Prat (DEP, llavors president del PP a Girona) si aquest riu era l'Onyar, on era la Catedral, on era el seminari, etc. Tenia un record molt gravat de les descripcions de la ciutat que es feien en el llibre».

Anys més tard, la ciutat viuria un autèntic fenomen turístic relacionat amb la seva aparició a la sèrie de televisió Jocs de Trons, mentre que en d'altres llocs es viurien, a una escala o una altra, situacions semblants (la Tossa de Pandora y el holandés errante, per exemple). Fins i tot s'han muntat rutes turístiques a partir de creacions literàries que tenien a veure amb algun indret determinat: Soldados de Salamina, de Javier Cercas, en va inspirar al Pla de l'Estany; a Besalú se n'han fet basades en l'obra de Martí Gironell; i a Palamós a partir de l'estada que l'escriptor Truman Capote va fer a la localitat a la dècada de 1960. Costa d'imaginar, però, que l'actual ajuntament de Girona de l'alcaldessa Madrenas acabi muntant una ruta per la ciutat basada en textos d'Albert Soler i que tingui parada al bar Cuéllar de Vila-roja.