Multinacionals i fons internacionals s'han llançat a la «conquesta» del sol i el vent d'Espanya. El seu objectiu, muntar macroparcs solars i eòlics, alguns dels quals amb extensions equivalents a centenars i fins a milers de camps de futbol. La reacció ciutadana no s'ha fet esperar: en molts racons del país s'alcen veus contra l'ocupació massiva de terrenys agrícoles i ramaders, i sorgeixen crítiques pels greus impactes ambientals que provoquen aquestes gegantines instal·lacions. És el camí contrari al que ha pres la resta d'Europa, on es fomenten els parcs de mitjana i petita grandària.

La «febre» eòlica i fotovoltaica s'estén ja per Extremadura, Andalusia, Múrcia, Aragó, Castella i Lleó, Euskadi, Madrid, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana€ I encara que aquestes energies figuren en l'Acord de París com a aliades contra el canvi climàtic, les seves descomunals dimensions estan deteriorant el paisatge natural i afectant la biodiversitat.

Associacions veïnals, grups ecologistes i sindicats agraris ja han manifestat la seva preocupació. «La proliferació accelerada i desordenada de macroparcs solars afecta greument al medi rural», alerta Asaja. I l'Associació Nacional de Productors d'Energia Fotovoltaica (Anpier), que agrupa centenars de mitjans i petits instal·ladors, denuncia que l'Administració fomenta la instal·lació d'aquests grans complexos, en detriment els parcs de grandària mitjana i petita, que, segons subratlla, generen menys impacte ambiental i més beneficis per a les economies locals.

Les més grans d'Espanya

A Espanya se situen ja els dos parcs fotovoltaics més grans d'Europa. Són la megaplanta d'Usagre (Badajoz), anomenada Núñez de Balboa, de 500 megavats, que ocupa 1.000 hectàrees, una extensió equivalent a uns 1.500 camps de futbol i gairebé tan gran com la de la capital d'aquella província; i la de Mula (Múrcia), de 495 megavats, que ocupa una extensió similar.

Però aquestes dues megainstal·lacions aviat es quedaran petites, perquè ja se n'està construint una altra encara més gran entre Torrecillas de la Tesa i Aldeacentenera (Càceres). Es dirà Francisco Pizarro, tindrà 590 megavats de potència i ocuparà 1.300 hectàrees. Més encara: a Escatrón (Saragossa) existeix un complex fotovoltaic amb nou centrals que sumen 420 megavats i ocupen 1.400 hectàrees. I a Guadahortuna (Granada) es construeix un macroparc de 375 megavats que ocuparà 1.080 hectàrees i que tindrà 1,1 milions de panells fotovoltaics.

A la resta de l'Europa continental només hi ha una altra planta de 300 megavats, a França. Així que Espanya compta amb quatre dels cinc parcs solars més grans del continent. Completa el «top 5» de parcs solars espanyols més grans el de La Isla, a Alcalá de Guadaira (Sevilla), que amb una potència de 182 megavats ocupa 520 hectàrees.

Espanya suma 99 grans instal·lacions de generació fotovoltaica: 41 de 10 a 50 megavats, 52 de 50 a 100 megavats i sis de més de 100 megavats. En uns mesos s'hi afegiran quatre instal·lacions més de la primera categoria ,13 de la segona i dues de més 100 megavats. I aquesta tendència s'accelerarà en els pròxims anys, segons Anpier, «en una espiral sense sentit des del punt de vista de les necessitats del país».

Perfecte exemple del creixement desaforat dels parcs solars és que el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima establia com a objectiu incorporar 26.134 megavats de producció fotovoltaica a Espanya entre 2021 i 2030 i en l'actualitat ja hi ha una potència d'accés aprovada de 96.000 megavats (gairebé quatre vegades més), i sol·licituds que sumen més de 200.000 megavats.

Els beneficis se'n van fora

Anpier endevina al darrere de tot aquest moviment «una especulació desmesurada de grans fons d'inversió, que aprofiten les febleses de les nostres administracions i la falta d'informació del ciutadà per implantar superfícies gairebé infinites de panells fotovoltaics».

De tal manera que bona part del patrimoni solar espanyol serà aprofitat per entitats foranes que no deixaran «ni riquesa ni ocupació en els nostres municipis», afegeix. I es donarà una paradoxa: «Els espanyols pagarem l'energia a empreses estrangeres, que oferiran subministrament del nostre propi sol i en el nostre propi territori i que s'emportaran els beneficis», augura l'associació empresarial.

L'alternativa a aquests megaprojectes passa per afavorir a les «petites» instal·lacions d'1 a 10 megavats, que ocupen de 2 a 15 hectàrees de superfície màxima per projecte i que connecten amb les xarxes de mitjana tensió ja existents. Així es minimitzarien els costos del sistema elèctric i la factura de la llum es reduiria, segons Anpier, que exigeix a l'Estat limitar la dimensió de les instal·lacions, ordenar les localitzacions, afavorir al teixit local i redistribuir la riquesa solar i eòlica espanyola.

Asaja subratlla que aquesta «invasió» de macroparcs està «expulsant del territori rural als agricultors i ramaders», provoca un «tremend impacte ambiental» i afecta a la qualitat de vida dels veïns i al turisme rural i d'interior. L'organització agrària acusa les autoritats de sotmetre Espanya a una «barroera subhasta» i denuncia que el medi rural és sacrificat per proveir de recursos a les ciutats.

L'Associació Provincial d'Agricultors i Ramaders de Guadalajara (APAG) ha iniciat una recollida de firmes per reclamar que es reguli la «febre» dels megaparcs solars i evitar la pèrdua de terra agrícola productiva. SEO/BirdLife ha denunciat megainstal·lacions en Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA).

Fins i tot 23 membres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) van signar al desembre un escrit a la revista Science en el qual advertien de la pèrdua de biodiversitat que pot causar la construcció de megaparcs fotovoltaics i eòlics, especialment pel que fa a les poblacions d'ocells i ratapinyades.

Les empreses promotores, per la seva part, defensen la generació de llocs de treball que comporten aquests grans complexos i els seus beneficis per a l'atmosfera. Juan Antonio Blanco, representant de Falck Renewables, que projecta una planta de 420 hectàrees a la serra de Xiva (València), assegurava a RTVE que aquesta planta proveirà a prop de 80.000 llars a l'any «i la reducció d'emissions pot ser d'unes 700.000 tones anuals». «Volem ser bons veïns. La planta generarà 500 llocs de treball», afegia. Totes les altres empreses que promouen planta similars ofereixen arguments similars.

El debat continua obert.