S hi ha una mena de líder espiritual en la creixent comunitat de temporers nord-americans que, assetjats per la recessió, s'han vist en els últims anys empesos a llençar-se a la carretera i viure en els seus vehicles (els furgoresidents que apareixen retratats a Nomadland, la pel·lícula dirigida per Chloé Zhao que fa un parell de setmanes guanyava l'Oscar de Hollywood al millor film), aquest és Bob Wells. Encara que ell repeteix que no es considera en absolut un gurú («malgrat els meus esforços per dominar les tècniques de control del pensament, rentat de cervell i manipulació, encara no he aconseguit tenir cap deixeble», fa broma), aquest home de 65 anys amb aspecte de Pare Noel tatuat que s'interpreta a ell mateix a Nomadland ha dedicat els últims tres lustres a predicar les bondats d'una vida itinerant i sostenible, alliberada del jou dels costos de l'habitatge, i ha inspirat amb els seus consells i ensenyaments a milers de nord-americans desposseïts (el seu canal de Youtube s'acosta al mig milió de subscriptors).

Podria dir-se de Wells que, com Sant Pau, evangelitza amb la passió del convers, perquè ell va arribar al nomadisme en contra de la seva voluntat, arrossegat per un cúmul de circumstàncies adverses. La primera nit que va passar en una atrotinada camioneta Chevrolet no va poder deixar de plorar. Tal com ell mateix explica a País nómada (Capità Swing), el llibre de la periodista Jessica Bruder en el qual es basa la pel·lícula de Chloé Zhao, Wells es veia com «un sense sostre, un perdedor». Fins que alguna cosa al seu cap va començar a canviar.

A UN PAS DE L'ABISME

Rebobinem una mica. A principis dels 90, Bob Wells vivia a Anchorage, Alaska, amb la seva dona i els seus dos fills, i es guanyava la vida com a reposador al mateix supermercat en què el seu pare havia treballat fins poc abans de morir. El 1995, després de 13 anys de matrimoni, els Wells es van enfrontar a un agre divorci com a conseqüència del qual Bob va haver d'abandonar la casa familiar i pagar a la seva exdona una pensió mensual de 1.200 dòlars, la meitat del seu sou. Incapaç de pagar el lloguer d'un apartament a Anchorage, es va instal·lar en una tenda de campanya en un terreny que havia comprat a Wasilla, a 80 quilòmetres dels seus fills i de la feina, però el consum de temps i de diners per a combustible que li exigia aquesta situació no va trigar a fer-se insostenible.

De manera que Wells va decidir invertir els seus últims 1.500 dòlars en una atrotinada camioneta de color verd i convertir-la en la seva llar. A mesura que els diners que estalviava en lloguer li permetien anar condicionant l'interior de el vehicle (amb el temps hi va instal·lar lliteres, una butaca, una cuina, una estufa catalítica, un generador, un microones i un televisor de 27 polzades), la desesperació inicial va donar pas a un sentiment d'alliberament molt semblant a la felicitat. I a una revelació. «Quan em vaig instal·lar al camió -li va confessar a Jessica Bruder-, vaig comprendre que tot el que la societat m'havia dit era mentida».

Convençut que tenia una lliçó valuosa per compartir, Bob Wells va posar en marxa l'any 2005 el web Cheap RV Living, un portal amb recomanacions pràctiques per als que volguessin viure en un vehicle amb un baix pressupost. La crisi de 2008 va multiplicar les visites al web, al voltant del qual va començar a configurar-se una activa comunitat de furgoresidents que intercanviaven consells i experiències, així que Wells va optar per fer un pas més i convocar una trobada anual de la nova tribu nòmada a Quartzsite, Arizona. A la primera edició de l'anomenat Rubber Tramp Rendezvous (RTR), el gener del 2011, hi van assistir 45 vehicles. Vuit anys després ja eren més de 10.000.

Entre una cita i l'altra, Bob Wells va patir un cop devastador amb el suïcidi del seu fill gran (un tràngol del qual parla obertament a la pel·lícula Nomadland). La desgràcia va reforçar la seva determinació de consagrar la seva vida al servei dels desnonats pel sistema. «Si he de seguir vivint -va dir l'any passat als nòmades congregats al RTR- serà millor que hi hagi una raó, i aquesta és la raó. Vosaltres sou la raó».