V a acabar de cosir la peça i la va deixar amb les altres. Per un instant va contemplar aquella pila de roba amb la satisfacció de qui acaba de realitzar una tasca llarg temps perseguida. Ara només quedava posar-ho a l'aparador i esperar la reacció de la clientela.
Pere Bosch Labrús va néixer a Besalú el 25 de febrer del 1826 i, després de fer els estudis inicials, va seguir la seva formació acadèmica a Girona. Allà a anar a l'institut i al seminari diocesà, però va abandonar les aules per començar a treballar.
Va aprendre l'ofici de sastre i va decidir traslladar-se a Barcelona, on va obrir negoci propi. S'anomenava El Águila i tenia la particularitat que venia les peces ja acabades en comptes d'esperar les comandes dels clients per fer-los la roba a mida. Això que per a nosaltres és el més habitual, aleshores era tota una novetat. Va tenir èxit i li va permetre obrir sucursals a Madrid, València, Sevilla i Cadis.
Precisament el fet de ser comerciant del sector tèxtil el va fer preocupar-se de les polítiques lliurecanvistes defensades per una part dels dirigents. Ell hi estava en contra i el 1869 va ser dels principals impulsors del Foment de la Producció Nacional, una entitat que tenia per objectiu defensar el proteccionisme. Per donar veu a les seves idees va fundar el periòdic El Protector del Pueblo.
Al veure que la pressió externa no era suficient, durant la dècada de 1870 va presentar-se a les eleccions i va ser escollit diputat per la circumscripció de Vic com a membre del partit conservador. Des del Congrés va intervenir en la redacció de les clàusules dels tractats de comerç amb França i Àustria-Hongria perquè no perjudiquessin els industrials espanyols, la majoria dels quals eren catalans.
La seva implicació política no el va fer abandonar l'activisme. El 1869 ja havia organitzat una manifestació proteccionista a Barcelona i el 1881 en va convocar una altra a la Vila de Gràcia. El seu sector, però, estava atomitzat en diferents grupuscles. Per guanyar pes a l'esfera pública, el 1889 les entitats proteccionistes es van fusionar per constituir el Foment del Treball Nacional. A més, el 1891 va tornar a presentar-se a les eleccions parlamentàries i va ser escollit diputat per Girona.
La seva visió era que una indústria catalana forta ajudaria a la modernització d'Espanya. A més, era crític amb el sistema polític excessivament centralista i l'excessiva pressió tributària.
El 1892 va voler ampliar la seva acció a tot el territori estatal i coordinar-se amb els moviments proteccionistes d'Euskadi i Astúries, però la seva mort, el 20 de juliol de 1894, va impedir concretar la iniciativa. Aleshores tenia 68 anys. El 1929 els seus fills van recopilar les seves intervencions parlamentàries al llibre Discursos y escritos.
