Quan veus la pel·lícula, tot el treball que fem ha de desaparèixer; l’únic que vols és que la gent cregui en els personatges i que tingui la sensació que és dins de la història amb ells». Aquesta frase de Bob Pauley, un dels dissenyadors de producció de l’estudi d’animació Pixar, resumeix l’esperit de l’exposició Pixar. Construint personatges, que fins el 22 d’agost es pot visitar al CaixaForum Girona: mostrar la feinada que hi ha al darrere de cadascuna de les pel·lícules de l’estudi, que durant una mitjana de quatre anys mantenen ocupades centenars de persones, i al mateix temps ensenyar la manera com també aconsegueixen que tota aquesta feinada no es vegi en pantalla, sinó que simplement hi aparegui una història, amb el seu argument, els seus personatges, els seus escenaris, la seva música, el seu vestuari... i que els espectadors entrin en aquesta història sense aturar-se a pensar com ha arribat a la pantalla. L’exposició resulta en aquest sentit molt il·lustrativa, perquè proporciona molta informació sobre el procés creatiu d’aquesta firma que des de la seva irrupció en el món del cinema a la dècada de 1990 ha revolucionat les pel·lícules d’animació amb títols tan coneguts i reconeguts com Toy Story, Ratatouille, Bichos, Monstres S.A., Buscant en Nemo, Buscant la Dory, Els Increïbles, Del revés, Cars, Up, Coco, Soul, etc.
De fet, tots aquests títols esmentats són presents a l’exposició de l’emblemàtic edifici de la Fontana d’Or de Girona, formada per 124 dibuixos originals, una cinquantena de maquetes i cinc audovisuals, entre els quals destaca, segons els organitzadors de la mostra, «el que dona la benvinguda als visitants de l’exposició, el curt animat Luxo Jr. (1986), un dels primers projectes de Pixar, dirigit per John Lasseter, que va ser el director creatiu dels estudis i director de Toy Story. En aquest curt, protagonitzat per dos llums antropomorfs, un ‘pare’ i un ‘fill’, es va utilitzar un algoritme nou d’autoombrejat que aportava un gran realisme a la història». Aquesta va ser una de les innovacions tècniques que s’acabarien convertint en marca de la casa de Pixar, que sempre ha apostat per la incorporació de tecnologia d’avantguarda al servei de les seves històries. Els llums protagonistes d’aquesta petita joia, a més, acabarien incorporant-se al logo de la firma que apareix al principi dels seus films.
Tot el material que forma l’exposició (seleccionat entre els cinc milions d’objectes que, segons Pixar, formen part dels seus arxius) està acompanyat de cartells en els quals, a més d’identificar aquell, es va proporcionant informació sobre el procés creatiu de Pixar, des de l’origen d’un projecte fins a la seva execució. De fet, la mostra presta una especial atenció a la manera com es construeixen els personatges que intervenen en els films de Pixar, i a les relacions que mantenen, i a com s’ideen i es creen els escenaris en els quals es mouen.
«El procés de disseny dels personatges comença sempre amb una pluja d’idees oberta que té com a objectiu explorar diferents possibilitats abans d’adoptar una direcció concreta -apunten els responsables de la mostra, organitzada per Pixar Animation Studios en col·laboració amb la Fundació ”la Caixa”-. A mesura que determinats enfocaments es van situant com a favorits, els dissenys esdevenen més i més específics, i es van centrant en detalls d’aparença i expressió cada cop més elaborats, però sense perdre mai de vista les necessitats de la història i la pel·lícula, que són el més important».
En aquest sentit, la mostra presenta alguns exemples de personatges que han experimentat canvis radicals a mesura que avançava la redacció de la història, per adaptar-s’hi millor. En el cas de la popular saga Toy Story, per exemple, hi ha dibuixos d’un primer Buzz Lightyear amb uns trets molt infantils que després es va veure que no convenien a la mena d’heroi galàctic que acabaria resultant. I encara més cridaner és el canvi que va experimentar Woody, el ninot cowboy: «En les primeres versions era un ninot de ventríloc fet de fusta. A mesura que la història es desenvolupava es va veure que calia canviar el disseny i fer un ninot més dolç i amigable, amb cos de drap». «El truc és que poques vegades l’encertem al començament del procés», es pot llegir a la paret en una frase de Scott Morse, responsable de guió.
Dibuixos que mostren, per exemple, diverses possibilitats per a la boca de Mate, un dels personatges de Cars; o la forma i els colors dels diferents sentiments que conviuen al cervell de Riley, la protagonista de Del revés; maquetes que ensenyen ganyotes variades del pare de la família de superherois d’Els Increïbles; la rata xef Remy de Ratatouille tancada en un pot de vidre; o un video que detalla l’evolució del vestuari de Bo Peep, de Toy Story, i el seu pràcticament inesgotable arsenal de gestos facials... són alguns dels exemples que s’utilitzen en l’exposició per mostrar aquesta evolució que experimenten els personatges en el procés creatiu.
Però no n’hi ha prou de crear personatges, per molt que Pixar en tingui de memorables, com l’home que fa volar la seva casa per complir un somni de la seva dona morta, o el nen mexicà que viatja al país dels difunts, o els cotxes amb vida pròpia que competeixen, fan amics i enemics i fins i tot s’enamoren, o els insectes i els monstres que habiten els nostres mons (reals o imaginaris)... Els personatges de cada pel·lícula es relacionen entre ells, i alguns de manera especial, i això obliga a vegades a adoptar canvis que afavoreixen que es transmeti millor el missatge que es vol fer arribar.
I prou important, també. Les històries de tots aquests films passen en algun lloc, sigui real o imaginari, i això obliga els creatius de Pixar a documentar-se per crear o reconstruir aquests mons: «La recerca és una part integral del procés creatiu de Pixar. La creació d’un món convincent és crucial per a l’èxit de la història i, per tant, els creadors fan una enorme quantitat de recerca que contribueix a dotar els seus mons de riquesa i especificitat: llegeixen llibres i miren documentals, parlen amb experts en el tema i viatgen a localitzacions clau per viure l’experiència de primera mà. El seu objectiu no és reproduir un entorn determinat de manera literal, sinó descobrir, per mitjà de l’observació i l’estudi, com capturar-ne l’esperit en una forma estilitzada; com crear un món que tingui força emocional per als seus personatges i també, per extensió, per a nosaltres».
Dibuixos amb diferents tècniques (llapis, retolador, gouache, pintura digital, acrílic, aquarel·la...), alguns dels quals no s’havien mostrat mai en públic abans, il·lustren aquest apartat de la mostra, en al qual també s’inclouen fragments de storyboard que demostren que cada pas en l’evolució d’un personatge de la factoria respon a un guió literari però també gràfic.
L’exposició té diferents nivells de lectura, de manera que tant adults com mainada en poden gaudir, i a més s’han programat diverses activitats paral·leles també per a tots els públics. Tot plegat per demostrar que «els personatges de Pixar són el resultat d’un treball creatiu molt acurat i rigorós fruit d’un profund treball de recerca» i endinsar «els espectadors en les bambolines creatives d’una gran factoria de ficció, com és Pixar».
