Els confinaments obligats des de l’any passat i arreu del món per la pandèmia del coronavirus han facilitat per altra banda la recuperació d’activitats socials i d’esbarjo, en els darrers temps de capa caiguda a resultes del predomini i la globalització de les comunicacions principalment per internet. Una d’aquestes maneres d’entreteniment, de conèixer món, i de relacionar-se amb gent desconeguda dels cinc continents, és la dels radioaficionats, que aviat complirà un segle de la seva existència.
A moltes poblacions acostumàvem a veure a les teulades d’habitatges particulars unes gran antenes de ràdio; aquest era el senyal de que allà hi havia un radioaficionat, generalment tècnic de comunicacions, i amb uns muntatges eminentment artesanals però ben efectius si tenim en compte llur historial de contactes. Amb unes nocions bàsiques de morse, aquestes persones solien aprofitar les hores de descans per anar viatjant a la «caça» de nous companys en l’afició.
Els radioaficionats confeccionen el disseny i la impressió de les seves targetes, en les que la imatge sol ser concordant amb la pròpia activitat d’esbarjo o professió, expressada de manera informal i humorística fins i tot. Així mateix, d’altres aprofiten vistes del seu lloc de residència i així donen a conèixer el país. Aquestes targetes es fan servir per confirmar el contacte radiofònic i s’envien pel correu postal, amb el franqueig corresponent i de vegades també amb la vinyeta de l’URE (Unió de Radioaficionats d’Espanya, en aquest cas). Tot plegat, acompanyat de dades genèriques per situar i recordar amb precisió el contacte hagut.
L’activitat sempre ha estat reglamentada per la Secretaria de Comunicacions, depenent de Telègrafs, abonant un cànon per poder gaudir de la llicència, i atorgant a cada operador un distintiu de trucada. Al seu torn estaven federats en el propi país, tot formant part de l’associació internacional IARU, nascuda l’any 1925, i celebrant el dia Mundial de l’amateur el 18 d’abril.
El col·leccionisme de les cartolines es converteix en conseqüècia en un atractiu afegit, i els operadors més actius poden arribar a recollir al llarg dels anys centenars i milers d’exemplars de tot el món.
Reproduïm una targeta circulada l’any 1930, per part d’un aficionat barceloní; una altra cartolina, més moderna, d’un radioaficionat lleidatà; i el retrat que feu l’any 1927 el pintor alemany Kurt Günther dedicat als radiofonistes.
