Les parets eren plenes de criatures de plàstic llampant o de llauna litografiada; estrambòtiques i alhora seductores; monstruoses però inofensives. Fredes màquines d’aspecte humanoide amb ulls innocents. Joguines inventades als tallers d’una fàbrica d’IBI o marxadatge made in Japan a partir dels protagonistes de les primeres sèries televisives japoneses que vam veure de petits. Una festa de robots de moviments sincopats i maldestres, propulsats per l’energia generada per una clau a l’esquena o per piles grosses i pesades, que no eren alcalines i s’acabaven en no-res». Aquest és l’espectacle amb què es va trobar el fotògraf Jordi Puig el gener del 2009 quan va entrar al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres, que en aquell moment exhibia l’exposició temporal Robots i robots, estranyes i fascinants criatures, amb prop de 500 peces dels fons propis de l’equipament i de la col·lecció de Luis Reina, sobretot de la dècada de 1970 però també d’anteriors i posteriors. «Aquest espectacle em va meravellar i em excitar al mateix temps», confessa Puig en la introducció de Robots, el tercer volum del seu projecte editorial «El món segons Jord Puig», que acaba de veure la llum publicat per Úrsula Llibres i que recull un centenar d’imatges de robots presents en aquella mostra.
Només de veure l’exposició, Jordi Puig va demanar al director del museu, Josep Maria Joan i Rosa, poder fotografiar els robots. I aquest hi va accedir. «No tenia cap projecte en ment ni una raó immediata per fer-ho, però volia fer-ho. Com a mínim, seria una manera de documentar i d’immortalitzar aquell aplec de personatges galàctics». A finals de febrer d’aquell 2009, quan es va acabar l’exposició, va fotografiar finalment aquells robots. I va guardar les imatges en un calaix... durant dotze anys.
Fins que ara s’han convertit en el tercer volum del seu projecte «El món segons Jordi Puig», en el qual elabora llibres a partir de temes que al llarg del temps li han cridat l’atenció i els ha treballat, però han quedat en un calaix. Van obrir la col·lecció Dentichlor, un llibre que reprodueix els cromos d’actors i actrius del cinema espanyol que la firma de pasta de dents Dentichlor va distr ibuir a principis de la dècada de 1940, i Àlbum de família, que recull fotografies familiars adquirides en fires i mercat de vell, i fins i tot trobades al carrer, sense saber qui en són els protagonistes.
Robots és el tercer volum d’una col·lecció amb vocació de continuïtat i que li serveix a Jordi Puig per mostrar «temes que em criden l’atenció, en els quals m’hi fixo, i que crec que poden cridar l’atenció d’altres persones». Les joguines robòtiques, per exemple, «m’agraden molt perquè són productes industrials però al mateix temps són com éssers humans, són rèpliques de nosaltres», explicava divendres el fotògraf nascut a Cerdanyola el 1963 però que porta molts anys instal·lat a l’Alt Empordà i que té l’estudi a Lladó des del 1990. Jordi Puig afegeix sobre aquestes joguines que «fan realitat una ficció; són productes reals derivats d’una ficció, i el nen, o l’adult, hi acaba jugant».
A més de la introducció del mateix Jordi Puig, el volum inclou el text «Mecànics, conscients i metàl·lics», de l’escriptor Sebastià Roig, també un gran aficionat als robots, que repassa els moments àlgids de la història d’aquesta fascinació dels humans (almenys d’una part) per aquesta mena de ginys, i també el naixement i la popularització de les joguines robòtiques.
