Com sempre, dinaven mirant el telenotícies. «Au, doncs ja s’han posat d’acord, ja tocava. Mira que costa que tothom vagi a una». «A Catalunya, tothom opina i acaba fent la seva capelleta. Encara que siguin quatre gats».

Josep Galard Boyer va néixer a Vidreres el 1867, però va fer els estudis inicials a França. Després va cursar la carrera de medicina a Barcelona. Quan el 1895 va haver aconseguit el títol, durant una temporada va exercir a Vilalba dels Arcs (Terra Alta) però va tornar a la capital catalana a principis de segle.

A Barcelona va ser un dels metges que es va involucrar en els primers passos de l’homeopatia al nostre país. A les darreries del segle XIX s’havien popularitzat les idees del metge alemany Samuel Hahnemann entre un grup de professionals de la salut. Ells van ser els promotors de l’obertura del primer centre hospitalari exclusivament homeopàtic d’Europa: l’Hospital Homeòpata Nen Déu, on Galard va treballar sota les ordres del doctor Josep Giró Savall. Aquest és un episodi molt desconegut de la història de la ciència, però que sortosament ha estat objecte de la tesi doctoral de Joel Piqué Buisan. La seva recerca descriu i analitza les tensions que es van viure dins del col·lectiu homeopàtic català. Tant pel que fa a les desavinences personals com en la introducció de noves pràctiques.

De fet, el doctor Galard va formar del grup que el 1904 es va escindir de l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona (AMHB) per constituir l’Institut d’Homeopatia de Barcelona. L’IHB va publicar la Revista Homeopática Catalana fins el 1907. Després es va rebatejar com Homeopatía Práctica, activa fins el 1913. L’objectiu d’aquest grup dissident era anar més enllà dels postulats teòrics de Hahnemann i incorporar els nous coneixements científics. Per reforçar aquesta idea van intentar crear el seu propi laboratori d’anàlisis per millorar tant la diagnosi com el tractament dels pacients. Al cap d’un temps les dues faccions van convergir de nou i, el 1929, el facultatiu nascut a Vidreres va ser el vicepresident de l’AMHB.

Galard també va traduir diversos textos referencials de la seva disciplina. En col·laboració amb el doctor Solé Pla va editar el Formulario. Diccionario de la Nueva Terapéutica de l’anglès John Henry Clarke. I en solitari va publicar el Tratado de terapéutica homeopática escrit pel metge alemany Willmar Schwabe, famós al seu temps per ser un dels líders d’aquest moviment i que actualment dóna nom a un destacada marca del mercat homeopàtic.

A més de totes aquestes feines, durant bona part de la seva vida, Josep Galard Boyer va mantenir oberta la seva consulta particular al primer pis del número 22 de la barcelonina Rambla de Catalunya. Va morir el 1955, quan tenia vuitanta-vuit anys.