Ovnis i Fanis

Recentment, probablement com a aperitiu del que ens donarà el Pentàgon abans d’acabar el mes de Juny, tant la Força Aèria com la Marina dels Estats Units, han deixat anar amb comptagotes diversos vídeos, on es poden observar imatges d’objectes filmats per avions o senyals de radar, com mai s’havien vist proporcionades per aquesta font militar.

Es ben sabut que les informacions en si, tal com les proporcionades per agències particulars especialitzades, per exemple el MUFON americà, o els resums publicats en forma de llibres, en la seva majoria són fabricacions poc creïbles, sobretot les associades a la classe, que podríem anomenar d’abduccions i encontres propers. Com les històries inversemblants de pretesos treballadors de bases hiper-secretes, que desvetllen casos realment fantàstics, o els relats totalment al·lucinants de gent que viu en llocs dels deserts de Nou Mèxic o Arizona, on sembla que els visitants aliens tenen portals per permetre’ls saludar als habitants d’aquest planeta.

El fenomen ha estat tabú des del punt de vista científic. Sobretot a partir de l’anomenat informe Condon, publicat el 1969, que després de l’anàlisi dels casos més interessants fins el moment va concloure que no hi havia cap motiu per fer cap altre estudi a posteriori. S’ha de dir, però, que la guerra freda estava viva i també s’ha de saber que el document de Condon va ser finançat en la seva totalitat per la Força Aèria dels Estats Units. De manera que els militars podien desentendre’s oficialment de l’assumpte per sempre, o quasi, doncs han passat cinquanta anys sense que ens diguessin res més.

Enterrar totalment el que passava a tot arreu era difícil, però. Els casos certs, falsos, o dubtosos s’han anant acumulant a pesar de la conclusió de Condon. De tal forma que si abans de l’informe Condon, intel·lectuals com Jung s’interessessin pel fenomen, sense arribar a cap conclusió, fins i tot que fos esborronada, més tard, per més que gent com Vallée fes un esforç notable per descriure casos estudiats in situ per ell mateix, tampoc varen aconseguir anar gaire més enllà. Deixant així l’aspecte científic del problema, com sempre, difuminat, inconclús.

Els aspectes sociològics, psicològics, mèdics, astronòmics,... que qui escriu això sap fins ara, no s’han estudiat en profunditat com el fenomen Fani semblaria que podria haver-se estudiat. Perquè, fins i tot convenint que consisteix en una enganyosa imaginació col·lectiva, ratllant com pensava Jung a una substitució religiosa contemporània de caire mundial, és tanmateix interessant adonar-se que pràcticament d’estudis d’aquesta mena no n’hi ha cap o són molt escadussers al respecte.

Al Pentàgon, per tant a tota l’Aliança Atlàntica, li ha semblat que l’allau d’informació provinent de tots els àmbits sobre els Ovnis era un perill per a la seguretat, donat que en un moment d’histèria col·lectiva els sistemes de defensa podrien col·lapsar-se i fer que la zona associada als interessos americans quedés a mercè d’enemics potencials. Però també s’ha vist recentment com el sistema de seguretat aèria pot ser fàcilment evitat per Fanis, per altra banda ben observats per càmeres i radars.

És a dir: que la suma ingent de dòlars dedicada als sistemes de defensa sofisticats per prevenir la guerra moderna, són completament inútils, almenys per alguns moments, que se’ns deixa saber. Sortint de la discussió sobre les despeses militars inútils, que podrien dedicar-se a finalitats més interessants com pal·liar la fam en el món, per exemple, o emprar-se per eliminar la pobresa i les migracions descontrolades, és obvi que l’informe que se suposa que el Pentàgon ha de fer públic per mandat del Congrés, ha de dir-nos quelcom sobre les observacions modernes d’elements no identificats a l’espai aeri.

És molt probable que s’intenti eliminar en el relat militar el factor pànic, que la societat moderna amb tots els canals de difusió instantània pot desenvolupar, si les conclusions ens indiquen que estem essent visitats per objectes dels que no en sabem dir res, ni què són ni d’on venen, excepte que s’enregistren de temps en temps, comportant-se de forma no convencional.

El que no poden negar és que els objectes o els fenòmens han estat observats moltes vegades. Poden adduir en l’informe que son conseqüència d’elements naturals, clar. Perquè si se’ns donen altres explicacions alternatives, aquestes poden ser molt variades. Tals com:

1) Són vehicles d’altres mons, poden dir, però llavors la teoria de la relativitat, que sembla ben comprovada i emprada fins i tot pels telèfons mòbils i la localització, hauria de repensar-se o formular-se de nou d’alguna manera.

2) Són vehicles de viatgers en el temps, és a dir: ens venen a visitar del futur, i de fet han de ser els nostres descendents, el resultat de la nostra evolució. En aquest cas, si és cert això podem estar contents, doncs potser demostraria que no ens hem fet la guitza i destruït el planeta.

3) Són viatgers del Multivers, que en una de les còpies de l’espai-temps en el que estem vivint, han descobert com desplaçar-se d’un Univers a l’altre i entre ells al nostre.

4) Són hologrames, com diu un amic meu, però si és així, com els pot captar el radar? Qui els crea i des de quin lloc són generats? Per què apareixen i evolucionen davant avions i vaixells de guerra?

5) Són objectes d’aquí mateix i fabricats per algú, amb una tecnologia secreta, per emprar-los amb finalitats que no acaben de ser clares...

És possible que hi hagi més possibilitats, encara. Potser el document compulsiu del Pentàgon ens faci sortir de dubtes, però em temo que tot romandrà igual tal com estava. Ens quedarem a les fosques, de la mateixa manera que hi estem ara.