El terme espanyol chiringuito passa pel català. Va néixer cap al 1913 a Sitges, en el moment àlgid de les festes modernistes de Santiago Rusiñol, Miguel Utrillo i dels pròspers indians. Aquests, en un bar que hi havia -i hi ha- a tocar de la platja, acostumaven a demanar un «chiringo», que en cubà volia dir un cafè: «chiringo» era el rajolí del cafè que sortia quan es premia la «media» (mitjó) amb què es preparava. El propietari va decidir denominar-lo així, nom que paulatinament es va aplicar a la resta d’espais a peu de platja.

Però no va ser fins a principis del segle XX quan nasqué entre la població l’interès per les platges, com a alternativa econòmica i a l’aire lliure dels balnearis.

Fins als anys 30, al voltant de les platges es va anar generant una incipient indústria turística, propulsada per la millora dels transports, del ferrocarril fonamentalment, on els xiringuitos n’eren els principals representants. El període de guerra civil (1936-1939) i la postguerra (1939-1945), però, va interrompre el desenvolupament turístic, anul·lant-lo totalment. Encara no existien els «tour-operadors», però les aigües del litoral català i la seva oferta gastronòmica van propiciar-hi l’assiduitat de famosos personatges. La Costa Brava esdevingué un plató de Hollywood, a més del lloc escollit per Truman Capote per escriure part de A sang freda, o on va fixar residència Nicolai de Woevodsky, membre de la guàrdia personal de últim tsar rus, Nicolau II. Ava Gardner, «l’animal més bell del món», era clienta assídua de Los Caracoles, davant del port de Palamós, a peu de platja.

Sabem que a Ava Gardner li encantava el pa amb tomàquet. A Truman Capote el suquet de peix, a Rocío Jurado l’escalivada, a Joan Manel Serrat els ous ferrats, a Rock Hudson l’allioli, a Lola Flores l’arròs amb bacallà... Elisabeth Taylor, Carmen Amaya, Kirk Douglas, Terenci Moix, Salvador Dalí, Marc Chagall, André Breton, Tom Sharpe, Josep Maria de Sagarra, J. V. Foix, Josep M. Sert -des del mas Juny- o Xavier Cugat, a part dels «russos», foren algunes de les celebritats que disfrutaren dels inicis de la Costa Brava com a tal: de la seva gastronomia i del plaer de degustar-la davant el mar.

Amb el turisme proliferen els xiringuitos i els restaurants a la platja a la Barceloneta de Barcelona, d’estructura fixa i que la Llei de Costes farà desaparèixer a la dècada dels 90.

La cuina d’alguns xiringuitos no té res a envejar als millors restaurants, de fet, inclús el que ha estat fins fa poc el millor restaurant del món, va ser en els seus inicis un xiringuito de platja, a la Cala Montjoi de Roses.

El Bulli, que va començar la seva història com a minigolf, al 1963, per la popularitat de la cala Montjoi com a centre de submarinisme entre els afeccionats europeus de la zona, va impulsar al matrimoni Schilling a instal·lar un xiringuito. José Lozano, un cordovès de la zona, va construir-hi una barraca que fou lloc d’encontre de banyistes i submarinistes, i que era coneguda a Roses com el «bar Alemany».

No obstant, la cuina d’aquests espais ha desenvolupat unes especialitats pròpies de cada zona. A Catalunya hi trobem l’arròs a la cassola, els suquets i el mar i muntanya. I és clar, el peix fresc, que la manera més fàcil de preparar-lo a l’aire lliure és a la brasa. Més tard van venir les paelles, sobretot per la pressió de turisme estranger.