Si vostè creu que passar-se tres mesos a casa consumint Netflix i menjar a domicili va suposar un confinament ardu, imagini’s una tancada de dos anys amb set persones més dins d’un terrari gegant de vidre construït al mig del desert d’Arizona i dissenyat a imatge dels diferents ecosistemes terrestres. No és el punt de partida d’un nou format de telerealitat, sinó el d’un experiment real conegut com a Biosfera 2, que va tenir lloc entre el 1991 i el 1993, i l’objectiu del qual era salvar el món. Ara arriba a Movistar Plus el documental Spaceship Earth, que se serveix d’abundants imatges d’arxiu i entrevistes als protagonistes d’aquell assaig per recordar el que va passar de ser aclamat com «el projecte científic més significatiu de tots els temps» a ser considerat «una de les pitjors idees del segle XX».
Com gairebé totes les visions utòpiques, el projecte havia sorgit de la mena de mentalitat que nodreix tant les revolucions científiques com les sectes. Va començar a gestar-se als anys 60 quan el seu impulsor, John P. Allen, va aconseguir congregar al seu voltant una col·lecció de joves que compartien amb ell inquietuds humanistes i mediambientals. Amb ells va fundar un grup teatral avantguardista i, a principis dels 70, una comuna totalment autosuficient a Nou Mèxic; allà van construir un vaixell gegant a bord del qual van passar mesos viatjant pel món, propagant els seus ideals. Irònicament, per finançar aquestes iniciatives van comptar amb el suport d’un multimilionari anomenat Ed Bass, hereu d’un empori petrolífer que, igualment, des de mitjans dels 80 va aportar els més de 150 milions de dòlars de l’època que Biosfera 2 va acabar costant.
Les instal·lacions bíbliques que van acollir l’experiment contenien un oceà en miniatura, entorns selvàtics, sabanes, deserts, laboratoris i una granja, i van ser poblades amb més de 3.800 espècies d’animals i plantes. L’objectiu dels vuit membres de l’expedició que inicialment s’hi van instal·lar –una barreja de científics, activistes i aventurers, que van ser batejats com a biosferians– era explorar la possibilitat de crear un ecosistema autosostenible en un altre lloc del sistema solar en cas que la Biosfera 1 –és a dir, el nostre planeta– arribés a ser inhabitable. La seva missió era fer que el cicle de la vida funcionés en aquesta versió simulada de la Terra tal com ho fa a la Terra mateixa.
En la pràctica, van ser suficients només unes setmanes perquè els colibrís i les abelles comencessin a morir, els cultius quedessin sense pol·linitzar i els escarabats ho envaïssin tot. La producció d’aliments va demostrar ser complicadíssima i els biosferians van perdre moltíssim pes. La moral del grup va caure en picat, també perquè als exteriors del lloc hi arribaven diàriament autocars plens de turistes que, des de l’altra banda del vidre, els tractaven com si fossin animals de zoològic. I, mentrestant, a causa de l’augment dels nivells de CO2 i la falta d’oxigen, van començar a experimentar apnea del son i acalorament al caminar i al parlar. Si no s’hi hagués fet res, podrien haver patit problemes greus de salut.
L’opinió pública va tardar un temps a conèixer que Biosfera 2 mai va pretendre ser exactament un entorn autosuficient. Mesos després d’iniciar-se l’experiment es va saber que el rebost del lloc havia estat omplert per endavant amb reserves alimentàries per a tres mesos, que els biosferians havien estat rebent subministraments regulars de diferents productes –llavors, vitamines, nutrients, trampes per a rosegadors–, i que un depurador de diòxid de carboni havia estat instal·lat perquè, en cas de necessitat, l’atmosfera de les instal·lacions pogués gestionar-se artificialment. Quan l’assaig va ser completat el 1993, la premsa va dictar sentència: havia estat un frau.
Malgrat que una segona expedició va entrar a Biosfera 2 el març del 1994, un parell de mesos després Ed Bass va decidir que era hora de començar a fer negoci amb el lloc, i per fer-ho va contractar un jove tauró de Wall Street anomenat Steve Bannon –sí, el mateix Steve Bannon que anys després s’erigiria en negacionista del canvi climàtic, icona de l’extrema dreta i assessor de Donald Trump–. Al final, va resultar impossible harmonitzar la promesa de futur imaginada per Allen amb la recerca del benefici a curt termini inherent al capitalisme. I, per això, enmig de la carrera que els multimilionaris Elon Musk i Jeff Bezos tenen per conquerir l’espai i vendre un futur multiplanetari a la humanitat –o més aviat a aquells que puguin pagar-se el bitllet a Mart–, és temptador percebre Spaceship Earth com un presagi.
