La recent decisió del fundador de Tesla, Elon Musk, de deixar d’acceptar bitcoins per comprar els seus cotxes al·legant motius mediambientals ha reobert un debat que va sorgir en el mateix moment de la creació d’aquesta criptomoneda per un grup d’informàtics, l’any 2008: És el bitcoin sostenible des del punt de vista mediambiental?
Tots els estudis realitzats fins ara apunten al fet que la «mineria» informàtica necessària per rear bitcoins genera un descomunal consum d’electricitat, que es tradueix en l’emissió de centenars de milions de tones de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI).
Un recent estudi publicat a Nature ha conclòs que només les operacions de bitcoin a la Xina produiran 130 milions de tones de GEI el 2024, més que les que genera en un any tota l’economia de la República Txeca. Un altre estudi de la Universitat de Cambridge ha conclòs que l’energia anual que es necessita per produir bitcoins supera ja la que consumeix l’Argentina. Si el bitcoin fos un país, consumiria més electricitat a l’any que Finlàndia i Suïssa.
Tot això succeeix perquè la producció de bitcoins requereix el funcionament de centenars de milers de computadores sense parar a ple rendiment, la qual cosa suposa una enorme despesa energètica. I és que la «mineria» d’aquesta criptomoneda es basa en la verificació constant de les transaccions mitjançant complicadíssims càlculs matemàtics, trencaclosques que garanteixen que ningú editi de manera fraudulenta el registre global de totes aquestes transaccions.
L’estudi de la Universitat de Cambridge ha conclòs que el consum d’electricitat per «minar» bitcoins equival en l’actualitat a 121,36 teravats-hora (TWh) a l’any, per la qual cosa se situa ja per sobre dels de l’Argentina (121 TWh), els Països Baixos (108,8 TWh) i els Emirats Àrabs Units (113,20 TWh), i en breu superarà el de Noruega (122,20 TWh).
A Islàndia, l’electricitat que demanden les «mines» de bitcoins està ja a punt de superar el consum de totes les llars de l’illa. Els responsables d’una companyia elèctrica islandesa ja han llançat un sever advertiment: si continua augmentant la demanda per «minar» criptomonedes, no hi haurà energia suficient per proveir a la població.
Analistes del Banc d’Amèrica han assenyalat que una inversió de 1.000 milions de dòlars en bitcoins (Musk hi va invertir en el seu moment 1.250 milions) genera les mateixes emissions de carboni que 1,2 milions de vehicles de gasolina en un any.
A més, la creixent complexitat del sistema (les endevinalles per verificar les transaccions són cada vegada més complexes) genera un cercle viciós mediambiental: augment del preu de la criptomoneda, augment de la potència necessària per minar, augment del consum d’energia i, finalment, augment de les emissions de diòxid de carboni.
Els defensors de la criptomoneda ressalten que també genera gasos d’efecte d’hivernacle la fabricació de monedes i bitllets «ordinaris», i que un elevat percentatge de la «fabricació» de bitcoins, entre el 40 i el 75 per cent, utilitza energies renovables.
El 75%, a la Xina
Però els analistes del Banc d’Amèrica han replicat que tres quartes parts de la «mineria» es registra a la Xina, on més de la meitat de l’energia es produeix amb carbó. I que l’impacte ambiental de la fabricació de paper moneda és infinitament menor que el de la «mineria» de criptomonedes.
Un exemple: a la Xina existeixen «mines» per crear criptomonedes amb fins a 170.000 supercomputadors connectats entre si, que sumen en un sol dia el mateix consum de la Comunitat de Madrid en un mes.
I és que per «minar» bitcoins fan falta «miners» que cedeixen els seus ordinadors perquè resolguin algorismes complexíssims, l’anomenada «prova de treball». A canvi, obtenen fraccions de bitcoin. El problema és que a mesura que es van resolent, els trencaclosques matemàtics es van complicant més i més, per la qual cosa, perquè les «mines» no baixin el seu rendiment, es requereix més quantitat de funcions criptogràfiques (hashes), la qual cosa es tradueix en un consum elèctric cada vegada major.
Un informe de Morgan Stanley publicat el 2017 ja detallava que per cada moneda digital que es crea, es consumeix, de mitjana, el mateix que una llar estatunidenca durant dos anys.
L’anunci de Musk que no acceptarà bitcoins per a l’adquisició dels seus cotxes, que va arribar només 50 dies després que obrís aquesta possibilitat per als seus clients als Estats Units, ha suposat un autèntic terratrèmol: el preu de la criptomoneda va caure un 12 per cent en tot just unes hores. El fundador de Tesla va justificar la seva decisió per l’ús «cada vegada més gran» de combustibles fòssils, especialment el carbó, per al «minat» i les transaccions amb bitcoins. Musk vol així acabar amb la paradoxa que suposa vendre cotxes elèctrics per evitar emissions de carboni i, alhora, permetre com a mitjà de pagament un mètode altament contaminant com el bitcoin.
L’èxit d’aquesta moneda digital té relació amb la seva revaloració: més d’un 10.000 per cent en els últims cinc anys. El valor actual del bitcoin, el control del qual recau únicament de manera col·lectiva en els seus usuaris, sense la intervenció ni de bancs ni governs, se situa per sobre dels 36.600 euros, encara que va arribar a superar els 50.000 el mes de març passat. I és que l’elevada volatilitat del bitcoin pot variar la seva cotització en qüestió de minuts.
Per comprendre com s’ha revaloritzat el bitcoin (diners P2P de codi obert) n’hi ha prou d’assenyalar que el primer pagament realitzat amb aquesta criptomoneda es va produir el 22 de maig de 2010, quan el programador Laszlo Hanyecz va pagar 10.000 bitcoins per dues pizzes en un establiment de la cadena Papa John’s. Aquests 10.000 bitcoins equivaldrien en l’actualitat a uns 366 milions d’euros.
