El va deixar acabar i es va fer un silenci abans del comentari de resposta. «No hi ha res més a dir. Teniu raó. Un diari és el que ens cal. Si volem que les nostres idees circulin necessitem que la gent les llegeixi».

Jaume Roure Prats va néixer el 1858 a Palafrugell, d’on era la família materna. Tot i això, va passar tota la vida a Llagostera, on la nissaga del pare estava vinculada al poder. Per exemple, el seu avi Vicenç Roma va ser alcalde entre 1850 i 1852 i el seu pare era regidor just durant els seus primers anys de vida.

Després de fer els estudis inicials, va matricular-se del batxillerat a la Universitat Lliure de Girona el 1873. Tot i que cal suposar que després va seguir la carrera acadèmica, la part més documentada de la seva vida és la trajectòria política. Ja fa anys Dolors Grau va publicar-ne un extens estudi aparegut a la publicació de l’Arxiu de Llagostera, Crònica. La historiadora dóna detalls per demostrar que esdevingué el cacic de la localitat des de finals del segle XIX. El 1885 va ser escollit jutge municipal i regidor i, al cap de poc, ja va ocupar l’alcaldia. Va ser batlle fins el 1888, quan va resultar elegit diputat provincial pel districte de La Bisbal. A més, el 1894 va arribar a presidir la Diputació.

Jaume Roure Prats estava vinculat al partit liberal, una de les dues formacions, juntament amb els conservadors, que s’alternava en el poder durant la Restauració. Aquest fenomen, conegut com el «turnismo», feia que els càrrecs anessin saltant d’una banda a una altra per acontentar els quadres dirigents de les dues formacions. En el cas del de Llagostera, el 1898 va ser designat governador de Palència i el 1899 fou traslladat a la demarcació de Tarragona. Dos anys més tard va aconseguir l’acta de diputat a Corts pel districte de la Bisbal.

Conscient de la importància de la premsa com a arma política, el 1903 va comprar El Heraldo de Gerona i el convertí en portaveu dels liberals. A més, va passar del Congrés al Senat.

Durant la dècada de 1910 va començar la crisi final de la Restauració i el llagosterenc es va veure arrossegat en el remolí de lluites intestines que enfrontaven diverses faccions del partit. El seu fill, Francesc Roure Brauget-Massenet, va voler seguir els seus passos polítics, però amb menys fortuna. Segurament perquè en aquell moment creixien altres forces, com ara el catalanisme conservador de la Lliga i el republicanisme, molt present a l’Empordà. Tot i això, Roure i el seu diari van intentar adaptar-se a les noves circumstàncies, fins i tot quan es proclamà la 2a República. A l’Heraldo es van arribar a publicar articles favorables a que Catalunya tingués el seu propi Estatut d’Autonomia el 1932. Precisament aquell mateix any el rotatiu va deixar de publicar-se.

El seu propietari moriria el 1938, a Girona, quan tenia vuitanta anys.