Una anècdota en forma de forat de bala al cap de sant Josep rep el visitant de Museu en perill! des d’un oli anònim del segle XVII de l’Adoració del Nen Jesús. El quadre presidia el menjador del barceloní Manuel Baixeras Roig, que l’havia comprat a Roma en la seva lluna de mel, i els hereus del qual el van donar el 2019 al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb seu al Palau Nacional de Montjuïc, a Barcelona. El tret el va disparar el 1936 un anarquista que va entrar a la casa durant l’esclat revolucionari i anticlerical sorgit entre els sectors més radicals de la República a l’inici de la Guerra Civil. D’aquella violència, que si bé va impedir que a Catalunya triomfés el cop d’estat, en van sorgir les primeres alarmes que l’art podia ser una víctima més de la contesa. I davant d’aquesta amenaça de crema i destrucció del patrimoni, sumada a la dels bombardejos de l’aviació italiana i alemanya del bàndol nacional, hi va haver uns centenars de persones, moltes voluntàries, capitanejades per Joaquim Folch i Torres -impulsor i primer director del Museu d’Art de Catalunya, avui MNAC-, que es van convertir en uns «monuments men» avant la lettre.
Així s’hi referia -evocant el nom del grup aliat la missió del qual va ser rescatar i impedir la destrucció de l’art saquejat pels nazis, i que George Clooney va portar al cinema-, l’historiador Francesc Vilanova, comissari, al costat de Mireia Capdevila, de l’exposició que rescata el poc conegut i menys divulgat treball de salvaguarda i ordenació de l’art català que van emprendre entre 1936 i 1939.
La mostra, amb un cost de 90.000 euros, podrà visitar-se fins el 27 de febrer de 2022 al museu que avui dirigeix un Pepe Serra que aquest 2021 ha impulsat un programa centrat en la Guerra Civil: amb la mostra del fotògraf Antoni Campañà, la instal·lació de Francesc Torres amb rèpliques d’avions a la Sala Oval i les tres noves sales de la permanent (veure peça) dedicades al conflicte.
Amb material fotogràfic i documental, molt del qual inèdit, obres originals (traslladades del seu lloc habitual al MNAC) i un treball historiogràfic en el qual han participat de manera destacada l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, que dirigeix Joaquim Nadal, la Fundació Carles Pi i Sunyer i el Memorial Democràtic, Museu en perill! reconstrueix com només d’esclatar la Guerra Civil, l’estiu del 1936, Folch i Torres va iniciar amb urgència la tasca de protegir el patrimoni artístic dels «anomenats incontrolats, que solien estar dirigits per comitès de la FAI», segons assenyalaria Carles Pi i Sunyer, conseller de Cultura, el 1937.
Alhora que intentaven fer entendre als anarquistes «les barbaritats que estaven a punt de cometre» amb l’art, diria Folch i Torres, amb el suport de la Generalitat i la República van confiscar les obres que podien estar en perill de col·leccions privades (com les de Cambó, Plandiura, Amatller i Güell, que quedarien sota custòdia de la Generalitat i serien retornades després de la guerra) i les van portar al Museu d’Art de Catalunya.
Allà, el conjunt -es calculen més de 200.000 peces (un milió, segons Folch i Torres, que probablement hi va incloure els documents)-, format per olis, retaules, talles, escultures, ceràmiques... d’art romànic, gòtic, renaixement, barroc, modern i contemporani (hi havia picassos i dalís) va ser ordenat, inventariat i evacuat en 152 camions. La destinació: dipòsits segurs, lluny del front i de zones urbanes objectius dels bombarders franquistes, com els de l’església de Sant Esteve d’Olot, Mas Descals (Darnius), Agullana o Bescanó, on es van classificar i van restaurar.
En l’exposició, al costat de les llistes d’inventari originals, es pot seguir el procés (una detallada web completa la informació). Bastides i cavallets de fusta idèntics als que documenten les fotos d’època sustenten obres com el Sant Pere i Sant Pau d’El Greco, el Nu de Joaquim Sunyer, La toilette de Ricard Canals o la Santa Cecília de Tiepolo, com si esperessin a ser carregats en camions igual que fa 85 anys. Altres fotos donen fe de com es van transportar els absis romànics de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria d’Àneu.
També es detalla com Folch i Torres no només va liderar la missió de salvaguarda sinó que, en sintonia amb la campanya de propaganda republicana en plena guerra, va organitzar al París de 1937, enviant per carretera més d’un centenar d’obres romàniques i gòtiques, dues exposicions de l’art medieval català al Jeu de Paume i al castell de Maisons-Laffitte. El Govern francès es va fer càrrec dels costos de trasllat.
Després de la guerra, 109 camions van tornar en 69 expedicions les obres, documentades i en perfecte estat, a Catalunya. Poc més de 200 es van perdre o van desaparèixer, segons els inventaris. «Els franquistes mai van reconèixer la tasca de salvaguarda de l’art de Folch i Torres i de la Generalitat», lamenta Vilanova. Al contrari, «el discurs que va quedar va ser que els rojos van contribuir a la seva destrucció i al desordre i que van ser ells els que l’havien rescatat».
Folch i Torres, que va realitzar una tasca digna de l’Arca de Noè, va rebre com a moneda una triple represàlia: després d’un consell de guerra va ser condemnat a 12 anys de presó, dels quals en va complir tres, se li va obrir un expedient de depuració com a funcionari públic i un altre de responsabilitats polítiques. Mai va tornar al museu que havia creat, protegit i salvat.
